Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).

© Communautés européennes, 2004

La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.

ca addicionalitat de l'ajut, n f
es adicionalidad de la ayuda
fr additionnalité de l'aide
en aid additionality

<Comunitats europees > Finances comunitàries>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca agost, n m
es agosto, n m
fr août, n m
pt Agosto, n m
en August, n

<Grans Magatzems > Expressions útils > Mesos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca agul
cod Агъул чIал (agul txhal)
cod Хьe чIал (khe txhal)
ar الأجولية
ar الأغولية
cy Agul
de Agulisch
en Agul
es agul
eu agulera
eu aghulera sin. compl.
fr aghoul
gn agul
it agul
ja アグール語
nl Agul
pt agul
ru Агульский язык
tmh Tagult
zh 阿古尔语
scr Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Rússia>

Definició

Els aguls són un poble caucàsic que habita un petit territori delimitat per elevades serralades al sud-est del Daguestan. Les característiques geogràfiques del seu país els han permès de mantenir la forma de vida tradicional i l'autoconsciència com a poble, tot transmetent la seva llengua d'una generació a l'altra fins avui.

La llengua agul té dos blocs dialectals: l'agul pròpiament dit i el koshan; cadascun d'aquests blocs inclou diversos dialectes. La forta fragmentació dialectal ha estat fruit, sobretot, de l'aïllament geogràfic, ja que el territori habitat pels aguls dificulta la comunicació entre els diferents pobles i poblats durant gran part de l'any.

L'agul té un estàndard escrit des de l'any 1992. La llengua és objecte d'estudi a l'educació primària en algunes escoles del territori on es parla. Abans de la creació de l'estàndard, els aguls havien fet servir el lesguià com a llengua escrita i per a l'ensenyament (juntament amb el rus, a partir dels anys 1950, introduït a l'educació secundària).

Com la resta de llengües del Daguestan, l'agul pateix dificultats de transmissió i supervivència a causa de la manca de professorat qualificat, de llibres de text actualitzats i de mitjans de comunicació. Ara bé, la llengua s'ha preservat millor que altres per la menor penetració del rus i del lesguià a les zones rurals, en comparació amb el que ha passat amb les llengües d'altres pobles petits del Daguestan.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulla, n f
ca agulla prima, n f sin. compl.
ca agullat, n m sin. compl.
ca agullot, n m sin. compl.
ca ast, n m sin. compl.
ca passamà, n m sin. compl.
ca agua, n f var. ling.
ca agúia, n f var. ling.
ca agüia, n f var. ling.
ca aguja, n f var. ling.
ca agujas, n f pl var. ling.
ca agullas, n f pl var. ling.
ca aguya, n f var. ling.
ca ahulla, n f var. ling.
ca aulla, n f var. ling.
ca aülla, n f var. ling.
ca aullat, n m var. ling.
ca aullot, n m var. ling.
ca guya, n f var. ling.
nc Belone belone
nc Belone belone belone
nc Bellone vulgaris var. ling.
nc Belone acus var. ling.
nc Belone euxini var. ling.
nc Belone gracilis var. ling.
nc Belone rostrata var. ling.
nc Belone vulgaris var. ling.
nc Esox Belone var. ling.
es aguja
es aguja de mar
fr aiguille
fr orphie
it agughia
en garfish
de Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agua (FAUNAICT): Menorca

- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

- agüia (BALEARES2): Menorca

- aguja (BSEHN3): Menorca

- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

- guya (RPCE3): Balears

- passamà (DCVB-E): Delta Ebre

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulla, n f
ca agulla prima, n f sin. compl.
ca agullat, n m sin. compl.
ca agullot, n m sin. compl.
ca ast, n m sin. compl.
ca passamà, n m sin. compl.
ca agua, n f var. ling.
ca agúia, n f var. ling.
ca agüia, n f var. ling.
ca aguja, n f var. ling.
ca agujas, n f pl var. ling.
ca agullas, n f pl var. ling.
ca aguya, n f var. ling.
ca ahulla, n f var. ling.
ca aulla, n f var. ling.
ca aülla, n f var. ling.
ca aullat, n m var. ling.
ca aullot, n m var. ling.
ca guya, n f var. ling.
nc Belone belone
nc Belone belone belone
nc Bellone vulgaris var. ling.
nc Belone acus var. ling.
nc Belone euxini var. ling.
nc Belone gracilis var. ling.
nc Belone rostrata var. ling.
nc Belone vulgaris var. ling.
nc Esox Belone var. ling.
es aguja
es aguja de mar
fr aiguille
fr orphie
it agughia
en garfish
de Horn Hecht

<Peixos > Belònids>