Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "alacr�" dins totes les àrees temàtiques

caps blancs caps blancs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  borrissà, n m var. ling.
  • ca  escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
  • ca  escupinyà, n f var. ling.
  • ca  escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
  • ca  herba de l'alicrà, n f var. ling.
  • ca  marrissà bord, n m var. ling.
  • ca  morressà bord, n m var. ling.
  • ca  rabanell, n m var. ling.
  • ca  rabanellet, n m var. ling.
  • ca  ravanell de gafarró, n m var. ling.
  • ca  ravaníssia borda, n f var. ling.
  • ca  salivà de monja, n f var. ling.
  • ca  sempre-en-flor, n m var. ling.
  • ca  sempreenflor, n m var. ling.
  • ca  torrotito, n m var. ling.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  borrissà, n m var. ling.
  • ca  escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
  • ca  escupinyà, n f var. ling.
  • ca  escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
  • ca  herba de l'alicrà, n f var. ling.
  • ca  marrissà bord, n m var. ling.
  • ca  morressà bord, n m var. ling.
  • ca  rabanell, n m var. ling.
  • ca  rabanellet, n m var. ling.
  • ca  ravanell de gafarró, n m var. ling.
  • ca  ravaníssia borda, n f var. ling.
  • ca  salivà de monja, n f var. ling.
  • ca  sempre-en-flor, n m var. ling.
  • ca  sempreenflor, n m var. ling.
  • ca  torrotito, n m var. ling.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
coronil·la escorpioide coronil·la escorpioide

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la escorpioide, n f
  • ca  herba de l'escorpí, n f sin. compl.
  • ca  peu de pardal, n m sin. compl.
  • ca  alacranera, n f alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  enamorada, n f alt. sin.
  • ca  encega, n f alt. sin.
  • ca  encegaenamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba d'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'amor, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'enamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba enamorada, n f alt. sin.
  • ca  mata de l'aliacrà, n f alt. sin.
  • ca  mateta de l'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  tapissot bord, n m alt. sin.
  • ca  ancega, n f var. ling.
  • ca  anemorà, n f var. ling.
  • ca  ansega enamorada, n f var. ling.
  • ca  herba de l'enamorà, n f var. ling.
  • ca  nemorà, n f var. ling.
  • ca  scorpioides, n f var. ling.
  • nc  Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch
  • nc  Ornithopus scorpioides L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

coronil·la escorpioide coronil·la escorpioide

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coronil·la escorpioide, n f
  • ca  herba de l'escorpí, n f sin. compl.
  • ca  peu de pardal, n m sin. compl.
  • ca  alacranera, n f alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coroneta, n f alt. sin.
  • ca  enamorada, n f alt. sin.
  • ca  encega, n f alt. sin.
  • ca  encegaenamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba d'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'amor, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'enamorada, n f alt. sin.
  • ca  herba enamorada, n f alt. sin.
  • ca  mata de l'aliacrà, n f alt. sin.
  • ca  mateta de l'escorpí, n f alt. sin.
  • ca  tapissot bord, n m alt. sin.
  • ca  ancega, n f var. ling.
  • ca  anemorà, n f var. ling.
  • ca  ansega enamorada, n f var. ling.
  • ca  herba de l'enamorà, n f var. ling.
  • ca  nemorà, n f var. ling.
  • ca  scorpioides, n f var. ling.
  • nc  Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch
  • nc  Ornithopus scorpioides L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cucut alacurt cucut alacurt

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cucut alacurt, n m
  • es  cuco alicorto
  • fr  coucou à ailes courtes
  • en  Indian cuckoo
  • de  Kurzflügelkuckuck
  • nc  Cuculus micropterus

<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>

cucut alacurt cucut alacurt

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cucut alacurt, n m
  • es  cuco alicorto
  • fr  coucou à ailes courtes
  • en  Indian cuckoo
  • de  Kurzflügelkuckuck
  • nc  Cuculus micropterus

<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>

cueta d'aliacrà cueta d'aliacrà

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cueta d'aliacrà, n f
  • ca  miosotis, n f alt. sin.
  • ca  miosotis híspida, n f alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • nc  Myosotis ramosissima Rochel in Schult.
  • nc  Myosotis collina auct. plur., non Hoffm. var. ling.
  • nc  Myosotis gracillima Loscos var. ling.
  • nc  Myosotis hispida Schltdl var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

cueta d'aliacrà cueta d'aliacrà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cueta d'aliacrà, n f
  • ca  miosotis, n f alt. sin.
  • ca  miosotis híspida, n f alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • nc  Myosotis ramosissima Rochel in Schult.
  • nc  Myosotis collina auct. plur., non Hoffm. var. ling.
  • nc  Myosotis gracillima Loscos var. ling.
  • nc  Myosotis hispida Schltdl var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

escórpora escórpora

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escórpora, n f
  • ca  alacrà, n m sin. compl.
  • ca  captinyós, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora de roca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de roquer, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de terra, n f sin. compl.
  • ca  escórpora fosca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora morena, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla ronca, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascassot, n m sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rascló [petit], n m sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  rufí de roca, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  cap-tiñós, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa de roca, n f var. ling.
  • ca  escorpa fosca, n f var. ling.
  • ca  escorpa morena, n f var. ling.
  • ca  escórpara, n f var. ling.
  • ca  escórpena, n f var. ling.
  • ca  escórpera, n f var. ling.
  • ca  escorpia, n f var. ling.
  • ca  escorpine, n f var. ling.
  • ca  escorpit, n m var. ling.
  • ca  escorpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roqué, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roquer, n f var. ling.
  • ca  escòrpores de roquer, n f pl var. ling.
  • ca  escorpra, n f var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rasclá, n f var. ling.
  • ca  rascle, n m var. ling.
  • ca  resclot, n m var. ling.
  • ca  rucassa, n f var. ling.
  • ca  rufi, n m var. ling.
  • ca  rufi de roca, n m var. ling.
  • ca  uyot, n m var. ling.
  • nc  Scorpaena porcus
  • nc  Scorpaera porcus var. ling.
  • es  cabra roquera
  • es  cabracho
  • es  cabracho de roca
  • es  escorpena
  • es  escorpon
  • es  peje diablo
  • es  rascacio
  • es  rescacio
  • es  rescaza
  • fr  rascasse brune
  • fr  rascasse porc
  • it  scorfano nero
  • en  black scorpion fish
  • en  black scorpionfish
  • en  sea scorpion
  • de  brauner Drachenk

<Peixos > Escorpènids>

escórpora escórpora

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escórpora, n f
  • ca  alacrà, n m sin. compl.
  • ca  captinyós, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora de roca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de roquer, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de terra, n f sin. compl.
  • ca  escórpora fosca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora morena, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla ronca, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascassot, n m sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rascló [petit], n m sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  rufí de roca, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  cap-tiñós, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa de roca, n f var. ling.
  • ca  escorpa fosca, n f var. ling.
  • ca  escorpa morena, n f var. ling.
  • ca  escórpara, n f var. ling.
  • ca  escórpena, n f var. ling.
  • ca  escórpera, n f var. ling.
  • ca  escorpia, n f var. ling.
  • ca  escorpine, n f var. ling.
  • ca  escorpit, n m var. ling.
  • ca  escorpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roqué, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roquer, n f var. ling.
  • ca  escòrpores de roquer, n f pl var. ling.
  • ca  escorpra, n f var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rasclá, n f var. ling.
  • ca  rascle, n m var. ling.
  • ca  resclot, n m var. ling.
  • ca  rucassa, n f var. ling.
  • ca  rufi, n m var. ling.
  • ca  rufi de roca, n m var. ling.
  • ca  uyot, n m var. ling.
  • nc  Scorpaena porcus
  • nc  Scorpaera porcus var. ling.
  • es  cabra roquera
  • es  cabracho
  • es  cabracho de roca
  • es  escorpena
  • es  escorpon
  • es  peje diablo
  • es  rascacio
  • es  rescacio
  • es  rescaza
  • fr  rascasse brune
  • fr  rascasse porc
  • it  scorfano nero
  • en  black scorpion fish
  • en  black scorpionfish
  • en  sea scorpion
  • de  brauner Drachenk

<Peixos > Escorpènids>