Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alba�na" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marmessor | marmessora, n m, f
- ca testamentari | testamentària, n m, f sin. compl.
- es albacea
- es testamentario | testamentaria
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marmessor | marmessora, n m, f
- ca testamentari | testamentària, n m, f sin. compl.
- es albacea
- es testamentario | testamentaria
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Normalment, l'executor de la voluntat testamentària és l'hereu (art. 411-1 i 429-15.2 Codi civil de Catalunya [CCCat]), però el causant pot encarregar aquesta funció a una altra persona, amb independència que hi hagi hereu o no. No obstant això, si no n'hi ha, cal designar un marmessor universal (art. 423-1.3 CCCat), llevat del cas del dret de Tortosa.
El càrrec de marmessor és voluntari, la qual cosa significa que la persona designada pel causant per a tal funció ha d'acceptar-la. Un cop acceptat el càrrec, però, no es pot excusar, llevat que hi hagi una causa justa acceptada judicialment (art. 429-4.1 CCCat). Si una persona interessada requereix notarialment al designat acceptar i aquest no ho fa en el mes següent, s'entén que hi renuncia (art. 429-4.2 CCCat). Ara bé, la renúncia o l'excusa justificada no impliquen la pèrdua dels drets que el causant pugui haver atribuït (art. 429-4.3 CCCat). I, d'altra banda, hi pot haver una pluralitat de marmessors, que actuen generalment de manera conjunta o mancomunada, llevat que el causant disposi una altra cosa (art. 429-2 CCCat).
Quant a la capacitat per a ser marmessor, ho pot ser qualsevol persona amb capacitat per a obligar-se i no hi ha inconvenient en què ostentin aquest càrrec l'hereu, el legatari o altres afavorits en l'herència (art. 429-3 CCCat).
Les dues categories de marmessor són:
1) Marmessor universal (art. 429-7 CCCat): l'encàrrec del testador és que lliuri l'herència en la seva universalitat: a) a determinades persones, o b) que la destini a finalitats concretes. La retribució és la que fixi el causant, el qual en pot determinar la gratuïtat, però en defecte d'això, correspon al 5 % del valor de l'actiu hereditari líquid (art. 429-5 CCCat). Cal apuntar que les atribucions no s'imputen a la remuneració, i que si hi ha una pluralitat de marmessors, se'ls retribueix a parts iguals. Així mateix, aquesta retribució és diferent del dret al reemborsament de les despeses derivades de la marmessoria. Les facultats del marmessor universal (art. 429-8 CCCat) són les de possessionar-se l'herència i administrar-la i disposar-ne amb l'abast que determini el testador o el tipus de marmessoria universal (art. 429-7.3 CCCat, vid. infra). Alhora, ha de fer inventari en el termini d'un any des que accepta aquesta funció. El marmessor universal és un dels legitimats per a administrar l'herència jacent (art. 411-9 CCCat). També té la facultat d'interpretar el testament amb facultats integradores, tal com es desprèn de l'article 429-8.2 in fine.
Dins la marmessoria universal hi ha, d'una banda, la marmessoria universal de realització dinerària de l'herència o d'una quota (art. 429-9 CCCat). Aquesta tipologia de marmessoria faculta per a alienar a títol onerós, cobrar crèdits, pagar deutes, complir els llegats, demanar el compliment dels modes, pagar les llegítimes, etcètera. En definitiva, transformar el romanent en diners per a destinar-los a les finalitats previstes en el testament. I d'altra banda, hi ha la marmessoria universal de lliurament de romanent dels béns hereditaris (art. 429-10 CCCat), en què els béns s'han de lliurar a les persones designades (hereu o legatari). Aquesta marmessoria faculta per a pagar deutes, complir els llegats, demanar el compliment dels modes, pagar les llegítimes i realitzar béns necessaris per a pagar aquestes llegítimes i els deutes. És el tipus de marmessoria universal que es considera existent quan hi ha dubtes sobre aquest punt (art. 429-7.4 CCCat).
2) Marmessor particular (art. 429-12 CCCat): havent-hi hereu, aquest marmessor rep un o més encàrrecs relatius a l'herència o a l'execució de les seves disposicions (sigui testada o contractual). Es considera particular el que té el simple encàrrec de prendre possessió de l'herència i lliurar-la íntegrament a l'hereu instituït. Com en la marmessoria universal, la retribució és la que fixi el causant, el qual en pot determinar la gratuïtat, però en defecte d'això, la diferència és que la remuneració és del 2 % del valor dels béns objecte de la participació (també si són comptadors partidors) (art. 429-5 CCCat). Les atribucions tampoc no s'imputen a aquesta retribució.
Sobre el compliment de l'encàrrec (art. 429-13 CCCat), s'ha de subratllar que els marmessors han de dur-lo a terme en el termini fixat al testament, codicil o heretament, tot i que els hereus poden ampliar aquest termini de comú acord. Si no s'ha fixat un termini i els marmessors no compleixen l'encàrrec al cap d'un any des que han acceptat el càrrec, qualsevol dels interessats pot sol·licitar a l'autoritat judicial que els requereixi a complir-lo en el termini que fixi, amb una sanció de caducitat del càrrec i sens perjudici de les responsabilitats derivades de la mora. Aquesta caducitat del càrrec i l'exigència de responsabilitats relacionades també s'apliquen, naturalment, en el cas que el marmessor no compleixi l'encàrrec en el termini fixat pel causant. Ara bé, el termini que el causant fixi no pot excedir dels trenta anys o, si el fixa amb relació a la vida de determinades persones, no pot superar els límits dels fideïcomisos.
Pel que fa al cessament del càrrec de marmessor, es produeix per mort, impossibilitat del seu exercici, excusa, incapacitat sobrevinguda o remoció (per conducta dolosa o greument negligent), compliment de l'encàrrec o transcurs del termini fixat per a complir-lo (art. 429-14 CCCat).
Finalment, tot i tenir algun punt de contacte, no s'ha de confondre la figura del marmessor amb la de l'hereu de confiança: la diferència radica en què el marmessor no és hereu ni, per tant, titular dels béns. Així, en els casos d'hereu (i legatari) de confiança, un cop revelada, es produeix un canvi de qualitat jurídica, de tal manera que aquells hereus o legataris passen a ser, respectivament, marmessors universals o particulars (art. 424-14.2 CCCat).
En el dret civil espanyol, la figura del marmessor es regula en els articles del 892 al 911 del Codi civil espanyol.
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca marmessor particular | marmessora particular, n m, f
- es albacea particular
- fr exécuteur testamentaire désigné à titre particulier
<Notaria > Tipologia documental > Herències>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca marmessor particular | marmessora particular, n m, f
- es albacea particular
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca marmessor universal | marmessora universal, n m, f
- es albacea universal
- fr exécuteur testamentaire désigné à titre universel
<Notaria > Tipologia documental > Herències>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca marmessor universal | marmessora universal, n m, f
- es albacea universal
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marmessor universal | marmessora universal, n m, f
- es albacea universal
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Segons l'article 429-7.2 del Codi civil de Catalunya (CCCat), el nomenament de marmessor universal substitueix la manca d'institució d'hereu en el testament, sigui quina sigui la destinació de l'herència.
La marmessoria universal pot ser de realització dinerària de tota l'herència o d'una part d'aquesta, o de lliurament directe del romanent de béns hereditaris, d'acord amb el que ordeni el causant o s'infereixi del testament. En cas de dubte, s'entén que la marmessoria universal és de lliurament directe del romanent (art. 429-7.3 i 4 CCCat). La marmessoria universal de realització d'herència faculta el marmessor universal per a: a) alienar a títol onerós els béns de l'herència; b) cobrar crèdits i cancel·lar-ne les garanties; c) retirar dipòsits de qualsevol classe; d) pagar deutes i càrregues hereditaris i els impostos causats per la successió; e) complir els llegats i altres disposicions testamentàries; f) demanar el compliment dels modes; g) pagar les llegítimes, i h) en general, dur a terme tots els actes que calguin per a la realització dinerària dels béns de l'herència (art. 429-9 CCCat).
La marmessoria universal de lliurament directe de romanent de béns hereditaris faculta el marmessor universal per a: a) pagar deutes i càrregues hereditaris i els impostos causats per la successió; b) complir els llegats i altres disposicions testamentàries; c) demanar el compliment dels modes; d) pagar les llegítimes, i e) dur a terme els actes de realització dinerària que estableix l'article 429-9, per a poder fer els pagaments a què fan referència les lletres de la a a la d i els de les despeses corresponents (art. 429-10 CCCat).
El caràcter eminentment fiduciari de la marmessoria condiciona l'extensió de les facultats que assisteixen en cada cas el marmessor en el compliment del seu encàrrec. Dita extensió depèn, principalment, de la voluntat del testador, qui pot ampliar, reduir i matisar les facultats legals. Si manca una previsió del causant, la llei, amb caràcter subsidiari, atribueix al marmessor universal les funcions següents: a) el marmessor universal està facultat per a prendre possessió de l'herència i administrar-la igual que qualsevol hereu, disposar dels béns corresponents amb l'abast que estableixen els articles 429-9 i 429-10 CCCat i fer els actes necessaris per a complir la comesa que li correspon i les disposicions del testament; b) el marmessor universal està legitimat processalment per a actuar en tots els litigis o les qüestions que se suscitin sobre els béns hereditaris, els fins de la marmessoria i la validesa del testament, el codicil, la memòria testamentària o el pacte successori, i per a interpretar-los, i c) els marmessors universals han de fer inventari de l'herència en el termini d'un any a comptar de l'acceptació del càrrec (art. 429-8.1 al 429-8.3 CCCat). - V. t.: marmessor | marmessora n m, f
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivereta, n f
- ca albena, n f sin. compl.
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aligustre, n m alt. sin.
- ca alquena, n f alt. sin.
- ca escanyacabres, n m alt. sin.
- ca llampuga, n f alt. sin.
- ca llampuga blanca, n f alt. sin.
- ca macaleva, n f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca oliveta, n f alt. sin.
- ca sangony blanc, n m alt. sin.
- ca troana, n f alt. sin.
- ca alenga, n f var. ling.
- ca alenya, n f var. ling.
- ca aulivereta, n f var. ling.
- nc Ligustrum vulgare L.
<Botànica > oleàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivereta, n f
- ca albena, n f sin. compl.
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aligustre, n m alt. sin.
- ca alquena, n f alt. sin.
- ca escanyacabres, n m alt. sin.
- ca llampuga, n f alt. sin.
- ca llampuga blanca, n f alt. sin.
- ca macaleva, n f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca oliveta, n f alt. sin.
- ca sangony blanc, n m alt. sin.
- ca troana, n f alt. sin.
- ca alenga, n f var. ling.
- ca alenya, n f var. ling.
- ca aulivereta, n f var. ling.
- nc Ligustrum vulgare L.
<Botànica > oleàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sella, n f
- es albarda, n f
- fr bât, n m
- en saddle, n
<Enginyeria forestal>
