Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alelat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adduir, v tr
- ca aportar, v tr sin. compl.
- es aducir
- es alegar
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'advocat va adduir diverses proves en defensa de l'acusat.
Ex.: Quan es fa una denúncia, és important aportar totes les proves de què es disposi.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afilat -ada, adj
- es ahilado -da, adj
- fr fluet -ette, adj
- en fine, adj
- en thin, adj
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agèrat, n m
- ca alè de bou, n m sin. compl.
- ca alta-reina, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba del fàstic, n f alt. sin.
- ca alta reina, n f var. ling.
- ca altarreina, n f var. ling.
- ca camamila, n f var. ling.
- ca mansanilla, n f var. ling.
- nc Achillea ageratum L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agèrat, n m
- ca alè de bou, n m sin. compl.
- ca alta-reina, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba del fàstic, n f alt. sin.
- ca alta reina, n f var. ling.
- ca altarreina, n f var. ling.
- ca camamila, n f var. ling.
- ca mansanilla, n f var. ling.
- nc Achillea ageratum L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agèrat de Mèxic, n m
- ca agèrat, n m alt. sin.
- ca agerat, n m var. ling.
- nc Ageratum houstonianum Mill.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agèrat de Mèxic, n m
- ca agèrat, n m alt. sin.
- ca agerat, n m var. ling.
- nc Ageratum houstonianum Mill.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la Terra>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aglevat, n m
<Ciències de la Terra>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla, n f
- ca agulla prima, n f sin. compl.
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullot, n m sin. compl.
- ca ast, n m sin. compl.
- ca passamà, n m sin. compl.
- ca agua, n f var. ling.
- ca agúia, n f var. ling.
- ca agüia, n f var. ling.
- ca aguja, n f var. ling.
- ca agujas, n f pl var. ling.
- ca agullas, n f pl var. ling.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca aülla, n f var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca aullot, n m var. ling.
- ca guya, n f var. ling.
- nc Belone belone
- nc Belone belone belone
- nc Bellone vulgaris var. ling.
- nc Belone acus var. ling.
- nc Belone euxini var. ling.
- nc Belone gracilis var. ling.
- nc Belone rostrata var. ling.
- nc Belone vulgaris var. ling.
- nc Esox Belone var. ling.
- es aguja
- es aguja de mar
- fr aiguille
- fr orphie
- it agughia
- en garfish
- de Horn Hecht
<Peixos > Belònids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agua (FAUNAICT): Menorca
- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell
- agüia (BALEARES2): Menorca
- aguja (BSEHN3): Menorca
- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs
- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs
- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs
- guya (RPCE3): Balears
- passamà (DCVB-E): Delta Ebre
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla, n f
- ca agulla prima, n f sin. compl.
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullot, n m sin. compl.
- ca ast, n m sin. compl.
- ca passamà, n m sin. compl.
- ca agua, n f var. ling.
- ca agúia, n f var. ling.
- ca agüia, n f var. ling.
- ca aguja, n f var. ling.
- ca agujas, n f pl var. ling.
- ca agullas, n f pl var. ling.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca aülla, n f var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca aullot, n m var. ling.
- ca guya, n f var. ling.
- nc Belone belone
- nc Belone belone belone
- nc Bellone vulgaris var. ling.
- nc Belone acus var. ling.
- nc Belone euxini var. ling.
- nc Belone gracilis var. ling.
- nc Belone rostrata var. ling.
- nc Belone vulgaris var. ling.
- nc Esox Belone var. ling.
- es aguja
- es aguja de mar
- fr aiguille
- fr orphie
- it agughia
- en garfish
- de Horn Hecht
<Peixos > Belònids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agua (FAUNAICT): Menorca
- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell
- agüia (BALEARES2): Menorca
- aguja (BSEHN3): Menorca
- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs
- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs
- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs
- guya (RPCE3): Balears
- passamà (DCVB-E): Delta Ebre
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca aüllat, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- es mielga
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en spiny dogfish
- en spurdog
- nc Squalus acanthias
<Peixos>
