Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alesiat" dins totes les àrees temàtiques
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca col·legiat | col·legiada, n m, f
- es colegiado | colegiada
- fr membre d'un ordre professionnel
- en collegian
- en member of a professional corporation
<Negociació col·lectiva > Agents>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legiat | col·legiada, adj
- es colegiado | colegiada
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: En les escriptures consten totes les dades del notari col·legiat.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legiat | col·legiada, adj
- es colegiado | colegiada
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El president ha de convocar els òrgans col·legiats fent-los arribar una notificació amb una antelació mínima de trenta dies.
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Comissió Internacional de l'Estat Civil, n f
- ca CIEC, n f sigla
- es Comisión Internacional del Estado Civil
- es CIEC sigla
- fr Commission internationale de l'état civil
- fr CIEC sigla
- en International Commission on Civil Status
- en CIEC sigla
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca comprova l'estat de la connexió i, si cal, desconnecta-la manualment (tu)
- ca comproveu l'estat de la connexió i, si cal, desconnecteu-la manualment (vós)
- en you have to check your connection status and disconnect manually if needed
<Localització > Fraseologia>
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca consentiment (de l'Estat), n m
- es consentimiento (del Estado)
- fr consentement (de l'État)
- en consent (of the State)
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca cribratge per a identificar l'estat de portador de malaltia hereditària
- en screening for genetic disease carrier status
<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra l'estat civil, n m
- es delito contra el estado civil, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la divisió de poders de l'Estat, n m
- es delito contra la división de poderes del Estado
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Conjunt de delictes contra la Constitució.
El Codi penal regula aquest tipus de delictes en els articles 492 al 509, i els agrupa en dues seccions. La primera (art. 492 al 505), és dedicada als anomenats «delictes contra les institucions de l'Estat«; la segona (art. 506 al 509), als delictes d'usurpació d'atribucions.
Dins la secció primera, el Codi tipifica conductes amb les quals un subjecte s'interfereix en l'exercici de les funcions de les Corts Generals o les assemblees legislatives autonòmiques, o bé n'afecta el prestigi. Així, l'article 492 castiga qui impedeix les Corts de reunir-se per nomenar regents o tutors. L'article 493 sanciona els subjectes que, sense alçar-se públicament, envaeixen amb força, violència o intimidació les seus del Congrés, del Senat o d'un parlament autonòmic quan hom hi està reunit, i l'article 494, els qui promouen, dirigeixen o presideixen manifestacions o reunions davant les seus esmentades i alteren així el funcionament d'aquestes institucions. En un sentit similar, l'article 495 castiga els subjectes que intenten penetrar en les dites seus portant armes o altres instruments perillosos per tal de presentar-hi peticions en persona o col·lectivament. L'article 496 tipifica la conducta consistent a injuriar greument les Corts Generals o una assemblea legislativa autonòmica quan s'hi faci una sessió, o alguna de les comissions que en formen part en els actes públics en què les representen, i, seguidament, l'article 497 fixa el càstig de les conductes que pertorben greument l'ordre de les sessions parlamentàries.
Els articles 498 al 501 sancionen conductes que afecten negativament l'exercici de les funcions dels parlamentaris estatals o autonòmics. Així, es castiga l'ús de força, violència o intimidació per a impedir que els parlamentaris assisteixin a les reunions de la cambra corresponent, la coacció de la lliure manifestació de llurs opinions o l'emissió de llur vot (art. 498), la vulneració de llur inviolabilitat (art. 499), llur detenció prescindint dels requisits legalment regulats (art. 500) i llur processament judicial sense respectar la legislació vigent (art. 501). L'article 502 castiga com a reu de desobediència la persona que, havent estat requerida legalment, no compareix davant les comissions investigadores de les cambres legislatives estatals o autonòmiques, o que, havent-hi comparegut, falta a la veritat en el seu testimoni. El mateix article (502.2) castiga la conducta de les autoritats o els funcionaris que obstaculitzen la investigació del Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes o els òrgans autonòmics equivalents.
Seguidament, els articles 503 al 505 fixen el càstig de certes conductes amb les quals s'afecta negativament l'exercici de funcions i el prestigi d'altres institucions de l'Estat. En primer lloc, l'article 503 tipifica la conducta d'invasió violenta o intimidatòria del local on està constituït el Consell de Ministres o un consell executiu autonòmic i la de coartar-ne la llibertat. En segon lloc, l'article 504 estableix la responsabilitat penal dels qui calumnien, injurien o amenacen greument el govern estatal o autonòmic i els principals òrgans judicials, i el mateix article castiga qualsevol persona que, amb força, violència o intimidació, intenta impedir que algun dels membres de les institucions esmentades assisteixi a les reunions respectives. Finalment, l'article 505 estableix el càstig de les injúries o amenaces greus als exèrcits, classes o cossos i forces de seguretat.
Pel que fa a les conductes denominades «d'usurpació d'atribucions» (art. 506 al 509), el Codi castiga els subjectes que vulneren el repartiment constitucional de competències entre els poders de l'Estat. Així, entre altres conductes, es castiga l'autoritat o funcionari que dicta o suspèn l'execució de disposicions generals (art. 506), els jutges que s'arroguen atribucions administratives (art. 507) i els funcionaris que s'arroguen atribucions judicials o atempten contra la independència judicial (art. 508).
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la pau o la independència de l'Estat, n m
- es delito contra la paz o la independencia del Estado, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
