Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "alg�lia" dins totes les àrees temàtiques

AlSat-2 AlSat-2

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  AlSat-2, n m
  • ca  Algeria Satellite-2, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definició
Acrònim de Algeria Satellite-2, 'satèl·lit d'Algèria-2'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular, gestionats pel CNTS i destinats a obtenir imatges d'alta qualitat per a cartografia, agricultura, gestió forestal, gestió de l'aigua, seguiment de desastres naturals, etc.
- L'AlSat-2A, a una altitud nominal de 689 km, va ser llançat el 12 de juliol de 2010. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°).
- L'AlSat-2B, a una altitud nominal de 686 km, va ser llançat el 26 de setembre de 2016. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent).

Vegeu també DMC1.

Principal sensor: NAOMI.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
AlSat-2 AlSat-2

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  AlSat-2, n m
  • ca  Algeria Satellite-2, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definició
Acrònim de Algeria Satellite-2, 'satèl·lit d'Algèria-2'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular, gestionats pel CNTS i destinats a obtenir imatges d'alta qualitat per a cartografia, agricultura, gestió forestal, gestió de l'aigua, seguiment de desastres naturals, etc.
- L'AlSat-2A, a una altitud nominal de 689 km, va ser llançat el 12 de juliol de 2010. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°).
- L'AlSat-2B, a una altitud nominal de 686 km, va ser llançat el 26 de setembre de 2016. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent).

Vegeu també DMC1.

Principal sensor: NAOMI.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
AlSat-2 AlSat-2

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  AlSat-2, n m
  • ca  Algeria Satellite-2, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definició
Acrònim de Algeria Satellite-2, 'satèl·lit d'Algèria-2'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular, gestionats pel CNTS i destinats a obtenir imatges d'alta qualitat per a cartografia, agricultura, gestió forestal, gestió de l'aigua, seguiment de desastres naturals, etc.
- L'AlSat-2A, a una altitud nominal de 689 km, va ser llançat el 12 de juliol de 2010. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°).
- L'AlSat-2B, a una altitud nominal de 686 km, va ser llançat el 26 de setembre de 2016. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent).

Vegeu també DMC1.

Principal sensor: NAOMI.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
blat algerià blat algerià

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat algerià, n m
  • ca  blat de Maó, n m sin. compl.
  • nc  Triticum turgidum L. var. lusitanicum Körn.

<Botànica > gramínies / poàcies>

blat algerià blat algerià

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat algerià, n m
  • ca  blat de Maó, n m sin. compl.
  • nc  Triticum turgidum L. var. lusitanicum Körn.

<Botànica > gramínies / poàcies>

civeta civeta

<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

  • ca  civeta, n f
  • ca  gat d'algàlia, n m sin. compl.
  • oc  civeta, n f
  • es  civeta, n f
  • es  gato de algalia, n m
  • fr  civette, n f
  • gl  civeta, n f
  • gl  gato de algaria, n m
  • pt  civeta, n f
  • ptPT  gato-de-algália, n m
  • en  civet, n
  • nl  civet, n
  • nl  civetkat, n
  • eu  zibeta, n
  • ar  قط الزباد
  • nc  Viverra civetta

<Etiopatogènia>

Definició
Mamífer de la família dels vivèrrids, més gran que el gat domèstic, de color grisenc amb faixes negres, que té una rastellera de pèls eriçables a voluntat de l'animal damunt l'esquena i una glàndula que segrega almesc.

Nota

  • S'ha apuntat que les civetes podrien ser un hoste intermediari en la transmissió del SARS-CoV-2 de les ratapinyades als humans.
gat d'algàlia gat d'algàlia

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gat d'algàlia, n m

<Zoologia > Mamífers>

llengua de signes algeriana llengua de signes algeriana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes algeriana
  • ar  لغة الإشارات الجزائرية
  • cy  Iaith Arwyddion Algeria
  • de  Algerische Gebärdensprache
  • en  Algerian Sign Language
  • es  lengua de signos argelina
  • eu  aljeriar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes algérienne
  • gl  lingua de signos alxeriana
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha Argeliána
  • it  lingua dei segni algerina
  • ja  アルジェリア手話
  • nl  Algerijnse Gebarentaal
  • oc  lengua de signes algeriana
  • pt  língua gestual argelina
  • ru  Алжирский язык жестов
  • zh  阿尔及利亚手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Àfrica > Algèria>, <Àfrica > Marroc>

Definició
La llengua de signes algeriana és la llengua utilitzada per la comunitat sorda d'aquest país i a la població d'Oujda, al nord del Marroc.
mudesa mudesa

<Malalties i síndromes>, <Otorrinolaringologia>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  mudesa, n f
  • ca  aftèuxia, n f sin. compl.
  • ca  alàlia, n f sin. compl.
  • es  alalia
  • es  mudez
  • fr  alalie
  • fr  mutité
  • en  alalia
  • en  dumbness

<Malalties i síndromes>, <Otorrinolaringologia>, <Salut mental>

Definició
Qualitat de mut. La mudesa pot ésser motivada per causes congènites, per sordesa precoç o per inhibició voluntària o involuntària en l'ús de la paraula.

Nota

  • La denominació aftèuxia està formada a partir de a- i del grec phthéuxis 'so'.
  • La denominació alàlia està formada a partir de a- i del grec laléo 'parlar'.