Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "allunyar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart? 0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?

<Transports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?

<Transports > Astronàutica>

Definició
Tant allunar i amartar com aterrar a la Lluna i aterrar a Mart (tots, verbs intransitius) són formes adequades per a designar l'acció d'una aeronau d'arribar a la Lluna o a Mart, respectivament.

Els motius d'aquesta tria són els següents:

- Pel que fa a allunar i amartar:
. Allunar és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, creada sobre el nom propi Lluna per a indicar que es tracta de prendre contacte amb la Lluna.
. Amartar és una forma creada sobre el nom propi Mart que segueix l'estructura de allunar.
. Totes dues són formes similars a aterrar, que indica l'acció de prendre contacte amb la superfície de la Terra.

- Pel que fa a aterrar a la Lluna i aterrar a Mart:
. Són formes descriptives, que utilitzen el sentit genèric de aterrar i el completen amb el nom del cos celeste amb què es pren contacte.
. Aquest sentit genèric de aterrar es justifica pel fet que el nucli de aterrar és terra (el terra, és a dir la part sòlida de la Terra) i no Terra (la Terra, és a dir, el planeta en què vivim). Així, diem que els avions aterren sense que hagin abandonat la Terra, i ho oposem a l'acció dels hidroavions d'amarar (prendre contacte amb la superfície de l'aigua).

L'equivalent castellà de allunar o aterrar a la Lluna és alunizar, el francès alunir i l'anglès to land on the moon; l'equivalent castellà de amartar o aterrar a Mart és amartizar i l'anglès to land on Mars.

L'acció d'allunar fa referència a l'acció d'una aeronau de prendre contacte amb la superfície de la Lluna, i l'acció d'amartar, de prendre contacte amb la superfície de Mart.

Nota

  • 1. Els noms corresponents a les accions d'allunar o aterrar a la Lluna i d'amartar o aterrar a Mart són allunatge i aterratge a la Lluna, i amartatge o aterratge a Mart.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de allunar i amartar al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: amartatge, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-amartatge).
abast llunyà abast llunyà

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  abast llunyà, n m
  • es  alcance lejano
  • en  far range

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Regió de l'abast més allunyada de la ruta de vol d'una aeronau o d'un satèl·lit que transporta un sensor, en una imatge de radar de visió lateral.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
abast llunyà abast llunyà

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  abast llunyà, n m
  • es  alcance lejano
  • en  far range

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Regió de l'abast més allunyada de la ruta de vol d'una aeronau o d'un satèl·lit que transporta un sensor, en una imatge de radar de visió lateral.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ajornar, v tr
  • ca  allongar, v tr sin. compl.
  • ca  diferir, v tr sin. compl.
  • ca  perllongar, v tr sin. compl.
  • es  aplazar
  • es  prolongar

<Dret públic>

Definició
Deixar per a un altre dia o per a més endavant.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Ex.: L'Ajuntament permetrà ajornar els pagaments com a mesura per a pal·liar la crisi.

    Ex.: Amb la crisi, s'han vist obligats a diferir el pagament del deute.

    Ex.: Han allongat la visita del president francès fins al mes vinent.

    Ex.: La vaga els ha obligat a perllongar la reunió fins a la setmana vinent.
  • V. t.: perllongar v tr
allenyar allenyar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  allenyar, v tr
  • es  proveer de leña, v tr
  • fr  approvisionner en bois, v tr
  • en  provide firewood (to), v tr

<Enginyeria forestal>

allenyar allenyar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  allenyar, v tr
  • es  leñar, v tr
  • fr  couper du bois, v tr
  • en  cut up for firewood (to), v tr
  • en  make into firewood (to), v tr

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  allunar, v intr
  • es  alunizar, v intr
  • fr  alunir, v intr
  • en  land on the moon, to, v intr

<Astronàutica>

Definició
Aterrar a la Lluna.
allunat -ada allunat -ada

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  allunat -ada, adj
  • es  alunado
  • fr  aluné
  • en  white spotted

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició
Dit del pelatge dels equins que tenen una marca blanca al front de forma semblant a la de la lluna quan fa el creixent.
aplanar-se aplanar-se

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aplanar-se, v intr pron
  • ca  assentir, v intr sin. compl.
  • es  allanar
  • es  asentir

<Dret processal>

Definició
Conformar-se.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'acusat s'ha aplanat a la decisió del jutge.

    Ex.: El demandat ha assentit.
camp llunyà camp llunyà

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  camp llunyà, n m
  • es  campo lejano
  • en  far field

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
Zona marítima suficientment allunyada del punt de descàrrega de l'^emissari submarí^ per a ser insensible a les condicions d'aquesta descàrrega i perquè només els ^corrents marins^ i la turbulència portin a terme la dispersió.