Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "alternan�a" dins totes les àrees temàtiques

alternança locativa alternança locativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  alternança locativa, n f
  • es  alternancia locativa
  • fr  alternance locative
  • en  locative alternation

<Lingüística>

Definició
Alternança en l'estructura argumental d'un verb que pot aparéixer en dos tipus construccions transitives que expressen localització.

Nota

  • Per exemple, hi ha alternança locativa en les construccions amb el verb carregar que apareixen en les dues oracions següents: Vam carregar les taronges al carro i Vam carregar el carro amb les taronges. En la primera oració, el complement directe designa l'entitat localitzada i el complement de règim preposicional, el locatiu. En la segona, en canvi, el complement directe designa el locatiu i l'adjunt, l'entitat localitzada.
alternança temàtica alternança temàtica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  alternança temàtica, n f
  • es  alternancia temática
  • fr  alternance thématique
  • en  root alternation

<Lingüística>

Definició
Alternança que afecta el radical sencer d'una unitat lingüística, com en el verb llatí eo/ivi.
alternança vocàlica alternança vocàlica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  alternança vocàlica, n f
  • ca  ablaut [de], n m sin. compl.
  • ca  apofonia, n f sin. compl.
  • es  ablaut
  • es  alternancia vocálica
  • es  apofonía
  • fr  ablaut
  • fr  alternance vocalique
  • fr  apophonie
  • en  ablaut
  • en  apophony
  • en  vowel alternation

<Lingüística>

Definició
Alternança condicionada morfològicament que es produeix per la variació vocàlica en el radical d'una forma lingüística.

Nota

  • Per exemple, l'alternança en anglés entre sing (present), sang (passat) i sung (participi de passat), o en català medieval entre vinc (primera persona del present d'indicatiu) i venc (primera persona del passat simple).
alternantera peploide alternantera peploide

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alternantera peploide, n f
  • ca  herba de l'adoquinat, n f alt. sin.
  • ca  rajolera, n f alt. sin.
  • nc  Alternanthera caracasana Kunth
  • nc  Alternanthera peploides (Willd. ex Roem. et Schult.) Urb. var. ling.
  • nc  Alternanthera repens (L.) Link p.p. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

alternantera peploide alternantera peploide

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alternantera peploide, n f
  • ca  herba de l'adoquinat, n f alt. sin.
  • ca  rajolera, n f alt. sin.
  • nc  Alternanthera caracasana Kunth
  • nc  Alternanthera peploides (Willd. ex Roem. et Schult.) Urb. var. ling.
  • nc  Alternanthera repens (L.) Link p.p. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

alternantera punxosa alternantera punxosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alternantera punxosa, n f
  • nc  Alternanthera pungens Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Alternanthera achyrantha Sweet p.p. var. ling.
  • nc  Alternanthera repens (L.) Link, non C.C. Gmel. p.p. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

alternantera punxosa alternantera punxosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alternantera punxosa, n f
  • nc  Alternanthera pungens Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Alternanthera achyrantha Sweet p.p. var. ling.
  • nc  Alternanthera repens (L.) Link, non C.C. Gmel. p.p. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

alternat -ada alternat -ada

<Matemàtiques>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alternat -ada, adj
  • es  alternado
  • en  alternating

<Matemàtiques>

alternativa alternativa

<Dibuix artístic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alternativa, n f
  • es  alternativa

<Arts > Dibuix artístic>

alternativa alternativa

<Lleure > Espectacles>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alternativa, n f

<Lleure > Espectacles>

Definició
Cerimònia per la qual un matador de toros, anomenat padrí, autoritza un matador de jònecs perquè actuï en lloc seu.