Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amarantí" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maranta, n f
  • nc  Maranta sp. pl.

<Botànica > marantàcies>

maranta maranta

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  maranta, n f

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Gènere de plantes herbàcies (Maranta sp), de la família de les marantàcies, la més important de les quals és M. arundinacea, els tubercles de la qual produeixen l'arrowroot.
marathi marathi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marathi
  • ca  maharashtri sin. compl.
  • cod  marāţhī
  • ar  ماراثية
  • cy  Marathi
  • cy  Maharashtri sin. compl.
  • de  Marathi
  • de  Maharashtri sin. compl.
  • en  Marathi
  • en  Maharashtra sin. compl.
  • en  Maharashtri sin. compl.
  • en  Maharathi sin. compl.
  • es  marati
  • es  maharashtri sin. compl.
  • eu  marathera
  • eu  maharashtra sin. compl.
  • eu  maharashtri sin. compl.
  • eu  maharathi sin. compl.
  • fr  marathi
  • fr  maharashtri sin. compl.
  • fr  marathe et marâthî (autre écriture) sin. compl.
  • gl  marathi
  • gl  maharashtri sin. compl.
  • gn  maráti
  • gn  maharashtri sin. compl.
  • it  marathi
  • it  maharashtri sin. compl.
  • ja  マラーティー語
  • nl  Marathi
  • nl  Maharashtri sin. compl.
  • pt  marata
  • pt  maharashtra sin. compl.
  • pt  maharathi sin. compl.
  • pt  marathi sin. compl.
  • ru  Маратхи
  • ru  Маратхский sin. compl.
  • zh  马拉地语
  • scr  Alfabet devanagari
  • num  Sistema devanagari

<Indoeuropea > Indoirànica > Índic>, <Àsia > Índia>

Definició
El marathi és la quarta llengua amb més parlants nadius de l'Índia, després de l'hindi, el bengalí i el telugu. El marathi és descendent del pràcrit maharashtri, que dominava extenses regions de l'oest i el sud de l'Índia des de l'antiguitat; hi ha notable poesia escrita en aquesta llengua del segle II aC. El marathi es va començar a individuar del pràcrit maharashtri entre els segles XIII i XVI.

Es tracta d'una de les llengües índiques amb un influx més important del substrat i adstrat dravídic, el qual ha contribuït en gran mesura a definir-ne la fesomia. Des del punt de vista merament lèxic, el marathi conté manlleus de diverses llengües dravídiques, del persa, l'àrab, l'anglès i alguns del portuguès.

Els principals dialectes del marathi són l'ahirani, el khandeshi, el varhadi, el wadvali, el samavedi i l'are marathi. L'afinitat del marathi amb el concani (parlat bàsicament a Goa) és tan gran que encara hi ha qui discuteix si el concani és un dialecte marathi. L'estàndard marathi és molt fidel a la tradició literària i acadèmica marathi, per bé que hi és present l'influx del parlar de la regió de Pune.

Juntament amb el bengalí, el marathi és la llengua índica vernacla (per oposició a la llengua clàssica, el sànscrit) amb una literatura més antiga, que va començar a desenvolupar-se al segle XIII. Com moltes altres llengües índiques, el marathi s'escriu en devanagari.

Hi ha importants comunitats lingüístiques marathis a les ciutats de Baroda, Ahmedabad (Gujarat); Belgaum, Hubli, Dharwad i Bidar (Karnataka); Indore, Gwalior (Madhya Pradesh); Hyderabad (Andhra Pradesh) i Tanjore (Tamil Nadu). D'altra banda, la comunitat jueva de Bombay (coneguda com a Bene Israel) és lingüísticament marathi.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marxant, n m
  • ca  blet punxent, n m sin. compl.
  • ca  amarant, n m alt. sin.
  • ca  armolls bords, n m pl alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet alt, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  velluters, n m pl alt. sin.
  • nc  Amaranthus hybridus L.

<Botànica > amarantàcies>

marxant marxant

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marxant, n m
  • ca  blet punxent, n m sin. compl.
  • ca  amarant, n m alt. sin.
  • ca  armolls bords, n m pl alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet alt, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  velluters, n m pl alt. sin.
  • nc  Amaranthus hybridus L.

<Botànica > amarantàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marxant, n m
  • ca  blet punxent, n m sin. compl.
  • ca  armoll, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet amarant, n m alt. sin.
  • ca  blet verd, n m alt. sin.
  • ca  blet vermell, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  moc, n m alt. sin.
  • ca  mul, n m alt. sin.
  • ca  roget, n m alt. sin.
  • nc  Amaranthus retroflexus L. subsp. retroflexus

<Botànica > amarantàcies>

marxant marxant

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marxant, n m
  • ca  blet punxent, n m sin. compl.
  • ca  armoll, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet amarant, n m alt. sin.
  • ca  blet verd, n m alt. sin.
  • ca  blet vermell, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  moc, n m alt. sin.
  • ca  mul, n m alt. sin.
  • ca  roget, n m alt. sin.
  • nc  Amaranthus retroflexus L. subsp. retroflexus

<Botànica > amarantàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  meranti
  • es  meranti
  • fr  meranti
  • en  meranti

<Botànica>

meranti blanc meranti blanc

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  meranti blanc, n m
  • es  meranti blanco
  • fr  white meranti
  • en  white meranti
  • de  White Meranti

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, semidura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós amb reflexos mats i l'albeca de color blanc grogós, emprada en fusteria interior.

Nota

  • El meranti blanc s'obté dels arbres de la secció Anthoshorea del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea assamica, Shorea bracteolata, Shorea dealbata, Shorea hupochra, Shorea javanica, Shorea lamellata i Shorea maranti.
meranti blanc meranti blanc

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  meranti blanc, n m
  • es  meranti blanco, n m
  • fr  meranti blanc, n m
  • en  white meranti, n
  • nc  Shorea spp.

<Enginyeria forestal>