Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "amargor" dins totes les àrees temàtiques

seitó

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca seitó, n m
ca aladroc, n m sin. compl.
ca aladroc menut [menut], n m sin. compl.
ca aladroc menut [petit], n m sin. compl.
ca amargot [jove], n m sin. compl.
ca anxova, n f sin. compl.
ca anxoveta [petit], n f sin. compl.
ca anxovina [petit], n f sin. compl.
ca golfàs, n m sin. compl.
ca xanguet [jove], n m sin. compl.
ca aceitó, n m var. ling.
ca aladròc, n m var. ling.
ca aladroch, n m var. ling.
ca aladroch [menut], n m var. ling.
ca alagroc, n m var. ling.
ca aledroc, n m var. ling.
ca anchoas, n f pl var. ling.
ca anchova, n f var. ling.
ca anjova, n f var. ling.
ca anxovas, n f pl var. ling.
ca anxoves, n m pl var. ling.
ca asseitó, n m var. ling.
ca bocaró, n m var. ling.
ca boqueró, n m var. ling.
ca ceito, n m var. ling.
ca ceitó, n m var. ling.
ca cent en boca, n m var. ling.
ca cent-en-boca, n m var. ling.
ca cent-en-boca [jove], n m var. ling.
ca eledròc, n m var. ling.
ca enxova, n f var. ling.
ca juscle, n m var. ling.
ca menola, n f var. ling.
ca saitó, n m var. ling.
ca seito, n m var. ling.
ca seitò, n m var. ling.
nc Engraulis encrasicolus
nc Clupea enchrasicollus var. ling.
nc Clupea engraticolus var. ling.
nc Engraulis enchrasicolus var. ling.
nc Engraulis encrasicholus var. ling.
nc Engraulis encrasiocholus var. ling.
nc Engraulis meletta var. ling.
es aladroque
es anchoa
es anchoa europea
es anchova
es boqueron
es boquerón
fr anchois
fr anchois commun
fr anchois européen
pt antchoya
en European anchovy

<Peixos > Engràulids>

sempreviva borda

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sempreviva borda, n f
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca ramell, n m sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja de l'era, n f alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca botja fematera, n f alt. sin.
ca botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla de roca, n f alt. sin.
ca camamil·ló, n m alt. sin.
ca capsigranyera, n f alt. sin.
ca cassanella, n f alt. sin.
ca flor de Corpus, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
ca flor viva, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca herba capsotera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de la capça groga, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
ca herba del Corpus, n f alt. sin.
ca herba fematera, n f alt. sin.
ca herba florida tot l'any, n f alt. sin.
ca maçanella de penyal, n f alt. sin.
ca maçanelles, n f pl alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca perpètua, n f alt. sin.
ca perpètua borda, n f alt. sin.
ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca perpètues, n f pl alt. sin.
ca perpètues bordes, n f pl alt. sin.
ca perpetuïna, n f alt. sin.
ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
ca salpassa, n f alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca sempreviure, n f alt. sin.
ca sempreviva, n f alt. sin.
ca sempreviva boscana, n f alt. sin.
ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
ca sempreviva de mont, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca semprevives bordes, n f pl alt. sin.
ca semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
ca viveta, n f alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca botja femetera, n f var. ling.
ca caçanella, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca escaçanella, n f var. ling.
ca herba capçotera, n f var. ling.
ca herba de la capsa groga, n f var. ling.
ca herba femetera, n f var. ling.
ca joca-sapos, n m/f var. ling.
ca jocaperdius, n m/f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla amarga, n f var. ling.
ca mançanilla bastarda, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla borde, n f var. ling.
ca mançanilla de muntanya, n f var. ling.
ca mançanilla de pastor, n f var. ling.
ca mançanilla fina, n f var. ling.
ca mançanilla gorda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca mançanilleta, n f var. ling.
ca mansanilla, n f var. ling.
ca mansanilla borda, n f var. ling.
ca siemprevive, n f var. ling.
nc Helichrysum stoechas (L.) Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

sempreviva borda

<Ciències de la vida>

ca sempreviva borda, n f
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca ramell, n m sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja de l'era, n f alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca botja fematera, n f alt. sin.
ca botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla de roca, n f alt. sin.
ca camamil·ló, n m alt. sin.
ca capsigranyera, n f alt. sin.
ca cassanella, n f alt. sin.
ca flor de Corpus, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
ca flor viva, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca herba capsotera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de la capça groga, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
ca herba del Corpus, n f alt. sin.
ca herba fematera, n f alt. sin.
ca herba florida tot l'any, n f alt. sin.
ca maçanella de penyal, n f alt. sin.
ca maçanelles, n f pl alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca perpètua, n f alt. sin.
ca perpètua borda, n f alt. sin.
ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca perpètues, n f pl alt. sin.
ca perpètues bordes, n f pl alt. sin.
ca perpetuïna, n f alt. sin.
ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
ca salpassa, n f alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca sempreviure, n f alt. sin.
ca sempreviva, n f alt. sin.
ca sempreviva boscana, n f alt. sin.
ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
ca sempreviva de mont, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca semprevives bordes, n f pl alt. sin.
ca semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
ca viveta, n f alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca botja femetera, n f var. ling.
ca caçanella, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca escaçanella, n f var. ling.
ca herba capçotera, n f var. ling.
ca herba de la capsa groga, n f var. ling.
ca herba femetera, n f var. ling.
ca joca-sapos, n m/f var. ling.
ca jocaperdius, n m/f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla amarga, n f var. ling.
ca mançanilla bastarda, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla borde, n f var. ling.
ca mançanilla de muntanya, n f var. ling.
ca mançanilla de pastor, n f var. ling.
ca mançanilla fina, n f var. ling.
ca mançanilla gorda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca mançanilleta, n f var. ling.
ca mansanilla, n f var. ling.
ca mansanilla borda, n f var. ling.
ca siemprevive, n f var. ling.
nc Helichrysum stoechas (L.) Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

sorbet de taronja amarga

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca sorbet de taronja amarga
es sorbete de naranja amarga
fr sorbet à l'orange amère
it sorbetto all'arancia amara
en bitter orange sorbet
de bitteres Orangensorbet

sulfat de sodi

<Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca sulfat de sodi, n m
ca sal admirable de Glauber, n f sin. compl.
ca sal catàrtica amarga, n f sin. compl.
ca sal de Glauber, n f sin. compl.

<Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

De fórmula Na₂SO₄, és obtingut principalment com a subproducte en la fabricació de l'àcid clorhídric o a partir de les fonts naturals. Té acció antihipercalcèmica i és un antídot de l'emmetzinament per bari. Per via oral actua com a catàrtic o laxant.

tanarida

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

ca tanarida, n f
ca herba amarga, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca herba tana, n f sin. compl.
ca tana, n f sin. compl.
nc Tanacetum vulgare

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, de 30 a 130 cm d'alçària, aromàtica, que es fa en codolars fluvials, en regalls de camins i en paratges humits, principalment a les contrades pirinenques i zones muntanyoses properes. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió han estat emprades per a combatre els cucs intestinals, els espasmes gastrointestinals i com a emmenagogues.

taronger agre

<Ciències de la vida>

ca taronger agre, n m
ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
ca aranja (fruit), n f alt. sin.
ca grill (carpel), n m alt. sin.
ca naronger, n m alt. sin.
ca naronja (fruit), n f alt. sin.
ca poncem, n m alt. sin.
ca taronger, n m alt. sin.
ca taronger amarg, n m alt. sin.
ca taronger bord, n m alt. sin.
ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
ca tarongers, n m pl alt. sin.
ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
ca tarongina, n f alt. sin.
ca taronja, n f alt. sin.
ca taronja (fruit), n f alt. sin.
ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
ca taronjo (fruit), n m var. ling.
ca teronja (fruit), n f var. ling.
ca toronja (fruit), n f var. ling.
ca tronger agre, n m var. ling.
ca tronja (fruit), n f var. ling.
nc Citrus aurantium L.
nc Citrus vulgaris Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Nota

1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.

taronger agre

<Botànica>

ca taronger agre, n m
ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
ca aranja (fruit), n f alt. sin.
ca grill (carpel), n m alt. sin.
ca naronger, n m alt. sin.
ca naronja (fruit), n f alt. sin.
ca poncem, n m alt. sin.
ca taronger, n m alt. sin.
ca taronger amarg, n m alt. sin.
ca taronger bord, n m alt. sin.
ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
ca tarongers, n m pl alt. sin.
ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
ca tarongina, n f alt. sin.
ca taronja, n f alt. sin.
ca taronja (fruit), n f alt. sin.
ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
ca taronjo (fruit), n m var. ling.
ca teronja (fruit), n f var. ling.
ca toronja (fruit), n f var. ling.
ca tronger agre, n m var. ling.
ca tronja (fruit), n f var. ling.
nc Citrus aurantium L.
nc Citrus vulgaris Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Nota

1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.

tascó d'amarrar cables

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca tascó d'amarrar cables, n m
es cuña de amarrar cables

<Bricolatge > Ferreteria>

teucri fruticós

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca teucri fruticós, n m
es olivilla
es salvia amarga
nc Teucrium fruticans

<Botànica>