Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amargor" dins totes les àrees temàtiques

markhor markhor

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  markhor, n m
  • es  marjor, n m
  • fr  markhor, n m
  • en  markhor, n
  • de  Markhor, n m
  • nc  Capra falconeri

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  peroba rosa, n f
  • es  palo rosa
  • es  peroba rosa
  • fr  palo rosa
  • fr  peroba rose
  • pt  amargoso
  • pt  guatambu-amarelo
  • pt  pau-caboclo
  • pt  peroba-amargosa
  • pt  peroba-rosa
  • pt  perobeira
  • pt  sobro
  • en  peroba rosa
  • en  pink peroba
  • en  red peroba
  • nc  Aspidosperma polyneuron

<Botànica>

Definició
Arbre perennifoli de la família de les apocinàcies, originari de l'est de l'Amèrica del Sud, que fa entre 30 i 40 m d'altura, de capçada densa, branques trifurcades, fulles simples, esparses, enteres, oblongues tirant a el·lipticoovades i amb l'àpex arrodonit, flors petites d'un color entre blanc i crema, actinomorfes, agrupades en inflorescències terminals, i fruits sèssils, oblongs o ovats, amb l'epicarpi esclerenquimàtic, de color castany i amb una cresta prominent, els quals contenen entre dues i cinc llavors cadascun.

Nota

  • La peroba rosa és apreciada especialment per la fusta, que s'utilitza en ebenisteria.
peroba rosa peroba rosa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  peroba rosa, n f
  • es  palo rosa
  • es  peroba rosa
  • fr  palo rosa
  • fr  péroba rosa
  • fr  peroba rose
  • pt  amargoso
  • pt  guatambu-amarelo
  • pt  pau-caboclo
  • pt  peroba-amargosa
  • pt  peroba-rosa
  • pt  perobeira
  • pt  sobro
  • en  peroba rosa
  • en  pink peroba
  • en  red peroba
  • de  Peroba rosa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definició
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de la peroba rosa (Aspidosperma polyneuron, família de les apocinàcies), semipesant, dura, de fibra entre recta i revirada, amb el duramen de color marró clar vermellós o ataronjat i l'albeca d'un color groguenc, amb vetes fosques, emprada en la fabricació de paviments i mobles.

Nota

  • La peroba rosa s'utilitza principalment en ebenisteria.
podridura amarga podridura amarga

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  podridura amarga, n f

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció, produïda per fongs, que comunica un gust amarg a la fruita, especialment a les pomes i peres.
podridura amarga de la poma podridura amarga de la poma

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  podridura amarga de la poma, n f
  • es  podredumbre amarga de la manzana
  • fr  pourriture amère

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Malaltia causada pel fong Trichothecium roseum, que ataca la poma per ferides, per les lenticel·les o per l'estigma, i provoca una podridura de tast amarg.
podridura amarga de la poma podridura amarga de la poma

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  podridura amarga de la poma, n f

<Malalties de les plantes>

Definició
Alteració fisiològica de la poma que es manifesta pel desenvolupament de petites taques a l'epidermis i que dona gust amarg a la polpa.
podridura amarga de la poma podridura amarga de la poma

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  podridura amarga de la poma, n f
  • ca  bitter-pit, n m sin. compl.

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de les pomes produïda pel celomicet Colletotrichum gloeosporioides (Penz.) Penz. & Sacc., anamorf de l'ascomicet Glomerella cingulata (Stoneman) Spauld. & Von Schrenk. i l'hifomicet Trichothecium roseum (Press. ex Fr.) Link.
podridura amarga del raïm podridura amarga del raïm

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  podridura amarga del raïm, n f

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció del fruit de les espècies del gènere Vitis, produïda per Greeneria uvicola (Berk. & Curtis) Punith.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  prolongar, v tr
  • ca  allargar, v tr sin. compl.
  • ca  perllongar, v tr sin. compl.
  • es  alargar
  • es  prolongar

<Dret>

Definició
Fer més llarga {una cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'advocat no va voler prolongar més la reunió.

    Ex.: Els alcaldes han perllongat la reunió perquè no havien pogut tractar tots els punts de l'ordre del dia.

    Ex.: L'alcalde ha allargat el discurs per poder exposar les propostes de millora de les infraestructures municipals als assistents.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  seitó, n m
  • ca  aladroc, n m sin. compl.
  • ca  aladroc menut [menut], n m sin. compl.
  • ca  aladroc menut [petit], n m sin. compl.
  • ca  amargot [jove], n m sin. compl.
  • ca  anxova, n f sin. compl.
  • ca  anxoveta [petit], n f sin. compl.
  • ca  anxovina [petit], n f sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [jove], n m sin. compl.
  • ca  aceitó, n m var. ling.
  • ca  aladròc, n m var. ling.
  • ca  aladroch, n m var. ling.
  • ca  aladroch [menut], n m var. ling.
  • ca  alagroc, n m var. ling.
  • ca  aledroc, n m var. ling.
  • ca  anchoas, n f pl var. ling.
  • ca  anchova, n f var. ling.
  • ca  anjova, n f var. ling.
  • ca  anxovas, n f pl var. ling.
  • ca  anxoves, n m pl var. ling.
  • ca  asseitó, n m var. ling.
  • ca  bocaró, n m var. ling.
  • ca  boqueró, n m var. ling.
  • ca  ceito, n m var. ling.
  • ca  ceitó, n m var. ling.
  • ca  cent en boca, n m var. ling.
  • ca  cent-en-boca, n m var. ling.
  • ca  cent-en-boca [jove], n m var. ling.
  • ca  eledròc, n m var. ling.
  • ca  enxova, n f var. ling.
  • ca  juscle, n m var. ling.
  • ca  menola, n f var. ling.
  • ca  saitó, n m var. ling.
  • ca  seito, n m var. ling.
  • ca  seitò, n m var. ling.
  • nc  Engraulis encrasicolus
  • nc  Clupea enchrasicollus var. ling.
  • nc  Clupea engraticolus var. ling.
  • nc  Engraulis enchrasicolus var. ling.
  • nc  Engraulis encrasicholus var. ling.
  • nc  Engraulis encrasiocholus var. ling.
  • nc  Engraulis meletta var. ling.
  • es  aladroque
  • es  anchoa
  • es  anchoa europea
  • es  anchova
  • es  boqueron
  • es  boquerón
  • fr  anchois
  • fr  anchois commun
  • fr  anchois européen
  • pt  antchoya
  • en  European anchovy

<Peixos > Engràulids>