Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "amargura" dins totes les àrees temàtiques
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cáscara amarga, n f
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Nota
- La denominació cáscara amarga és un castellanisme.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardamina amarga, n f
- ca cardamina amargant, n f alt. sin.
- ca cardamine amarga, n f var. ling.
- ca cardàmine amargant, n f var. ling.
- nc Cardamine amara L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardamina amarga, n f
- ca cardamina amargant, n f alt. sin.
- ca cardamine amarga, n f var. ling.
- ca cardàmine amargant, n f var. ling.
- nc Cardamine amara L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca centàurea amarga, n f
- ca centaura amarga, n f var. ling.
- nc Centaurea jacea L. subsp. amara (L.) Rothm.
- nc Centaurea amara L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca centàurea amarga, n f
- ca centaura amarga, n f var. ling.
- nc Centaurea jacea L. subsp. amara (L.) Rothm.
- nc Centaurea amara L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca cuixa d'ànec confitada amb salsa de taronja amarga i pera saltada
- es muslo de pato confitado con salsa de naranja amarga y pera salteada
- fr cuisse de canard confite à la sauce d'orange amère et poire sautée
- it coscia d'anatra confit con salsa all'arancia amara e alla pera saltata
- en pickled duck leg with bitter orange sauce and sautéed pear
- de eingelegte Entenkeule mit bitterer Orangensauce und sautierten Birnen
<Plats a la carta. Carn>
<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca dallada, n f
- es ancho de barrido
- es ancho de exploración
- es ancho de observación
- fr largeur de couloir
- fr largeur de fauchée
- it larghezza della strisciata
- pt largura de varredura
- en swath
- en swath width
<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dent de lleó, n f
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca calceta, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca dents de lleó, n f pl alt. sin.
- ca enciamets, n m pl alt. sin.
- ca flor de xicoira, n f alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca lletissons petits, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca llumenetes, n f pl alt. sin.
- ca paraigüets, n m pl alt. sin.
- ca perdigons, n m pl alt. sin.
- ca pixallit, n m alt. sin.
- ca queixal de vella, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoia de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira borda, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- ca xicoira de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira de prat, n f alt. sin.
- ca xicoires, n f pl alt. sin.
- ca camaroja, n f var. ling.
- ca camarroja, n f var. ling.
- ca camoroja, n f var. ling.
- ca flor de xicoina, n f var. ling.
- ca llacsó d'ase, n m var. ling.
- ca lletaïm, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llitsó d'ase, n m var. ling.
- ca relotges, n m pl var. ling.
- ca sicoria, n f var. ling.
- ca xicoina, n f var. ling.
- ca xicoina de prat, n f var. ling.
- ca xicònia borda, n f var. ling.
- ca xicòria, n f var. ling.
- ca xicoria borda, n f var. ling.
- ca xicòria borda, n f var. ling.
- ca xicoria de burro, n f var. ling.
- nc Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
- nc Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dent de lleó, n f
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca calceta, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca dents de lleó, n f pl alt. sin.
- ca enciamets, n m pl alt. sin.
- ca flor de xicoira, n f alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca lletissons petits, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca llumenetes, n f pl alt. sin.
- ca paraigüets, n m pl alt. sin.
- ca perdigons, n m pl alt. sin.
- ca pixallit, n m alt. sin.
- ca queixal de vella, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoia de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira borda, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- ca xicoira de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira de prat, n f alt. sin.
- ca xicoires, n f pl alt. sin.
- ca camaroja, n f var. ling.
- ca camarroja, n f var. ling.
- ca camoroja, n f var. ling.
- ca flor de xicoina, n f var. ling.
- ca llacsó d'ase, n m var. ling.
- ca lletaïm, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llitsó d'ase, n m var. ling.
- ca relotges, n m pl var. ling.
- ca sicoria, n f var. ling.
- ca xicoina, n f var. ling.
- ca xicoina de prat, n f var. ling.
- ca xicònia borda, n f var. ling.
- ca xicòria, n f var. ling.
- ca xicoria borda, n f var. ling.
- ca xicòria borda, n f var. ling.
- ca xicoria de burro, n f var. ling.
- nc Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
- nc Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espernallac, n m
- ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
- ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca botja fenollera, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca cordonet, n m sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba cuquera, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca abròtan, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca botja dels conills, n f alt. sin.
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja pudent, n f alt. sin.
- ca botja salada, n f alt. sin.
- ca botja santjoanera, n f alt. sin.
- ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
- ca broida femella, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamilla del botó, n f alt. sin.
- ca camamilla del terme, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamil·la groga, n f alt. sin.
- ca camamilla groga, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca cura de pastor, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca guarda-roba, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca ontina, n f alt. sin.
- ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
- ca santjoan, n m alt. sin.
- ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santolina, n f alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca asparllac, n m var. ling.
- ca asparrallat, n m var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca botja pudenta, n f var. ling.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla amarga, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca esparnallac, n m var. ling.
- ca esparnalles, n f pl var. ling.
- ca esparnecat, n m var. ling.
- ca esparnellà, n m var. ling.
- ca esparnellat, n m var. ling.
- ca espernallà, n m var. ling.
- ca espernallat, n m var. ling.
- ca espernellà, n m var. ling.
- ca espernellac, n m var. ling.
- ca espeternallac, n m var. ling.
- ca espeternellac, n m var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>