Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amarg�s" dins totes les àrees temàtiques

Euphorbia obtusifolia Euphorbia obtusifolia

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Euphorbia obtusifolia
  • es  tabaiba amarga
  • nc  Euphorbia obtusifolia

<Botànica>

fes clic a Format de pàgina al menú Fitxer i, a continuació, fes clic a la pestanya Marges (tu) fes clic a Format de pàgina al menú Fitxer i, a continuació, fes clic a la pestanya Marges (tu)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  fes clic a Format de pàgina al menú Fitxer i, a continuació, fes clic a la pestanya Marges (tu)
  • ca  feu clic a Format de pàgina al menú Fitxer i, a continuació, feu clic a la pestanya Marges (vós)
  • en  click Page Setup on the File menu, and then click the Margins tab

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gavarrera, n f
  • ca  roser caní, n m
  • ca  roser bord, n m sin. compl.
  • ca  roser boscà, n m sin. compl.
  • ca  roser d'hivern, n m sin. compl.
  • ca  roser de bardissa, n m sin. compl.
  • ca  roser de ca, n m sin. compl.
  • ca  roser de marges, n m sin. compl.
  • ca  roser de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  roser de pastor, n m sin. compl.
  • ca  roser gavarrer, n m sin. compl.
  • es  escaramujo
  • fr  églantier
  • en  dog rose
  • nc  Rosa canina

<Botànica>

Definició
Roser silvestre d'1 a 4 m d'alçada, de fulles glabres i de flors rosades o blanques que creix en bardisses, a la terra baixa i a la muntanya mitjana.
gotes amargues de Baumé gotes amargues de Baumé

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gotes amargues de Baumé, n f pl

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Terminologia històrica>

Definició
Macerat de faves de Sant Ignasi, emprat com a aperitiu.
herba de la tos herba de la tos

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la tos, n f
  • ca  polígala amarga, n f alt. sin.
  • nc  Polygala amara L.

<Botànica > poligalàcies>

herba de la tos herba de la tos

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la tos, n f
  • ca  polígala amarga, n f alt. sin.
  • nc  Polygala amara L.

<Botànica > poligalàcies>

herba del nord herba del nord

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba del nord, n f
  • ca  consolda, n f sin. compl.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  herba de roca, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  oli de roca, n m alt. sin.
  • nc  Saxifraga fragilis Schrank
  • nc  Saxifraga corbariensis Timb.-Lagr. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

herba del nord herba del nord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba del nord, n f
  • ca  consolda, n f sin. compl.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  herba de roca, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  oli de roca, n m alt. sin.
  • nc  Saxifraga fragilis Schrank
  • nc  Saxifraga corbariensis Timb.-Lagr. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

herba felera herba felera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba felera, n f
  • ca  artètica, n f sin. compl.
  • ca  herba artètica, n f alt. sin.
  • ca  herba de cirera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de retorçó, n f alt. sin.
  • ca  herba del torçó, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba iva, n f alt. sin.
  • ca  herbeta amarga, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  iva artètica, n f alt. sin.
  • ca  peixera, n f alt. sin.
  • ca  retorçó, n m alt. sin.
  • ca  torçó, n m alt. sin.
  • ca  herba de rabato, n f var. ling.
  • nc  Ajuga chamaepitys (L.) Schreb. subsp. chamaepitys
  • nc  Teucrium chamaepitys L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba felera herba felera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba felera, n f
  • ca  artètica, n f sin. compl.
  • ca  herba artètica, n f alt. sin.
  • ca  herba de cirera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de retorçó, n f alt. sin.
  • ca  herba del torçó, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba iva, n f alt. sin.
  • ca  herbeta amarga, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  iva artètica, n f alt. sin.
  • ca  peixera, n f alt. sin.
  • ca  retorçó, n m alt. sin.
  • ca  torçó, n m alt. sin.
  • ca  herba de rabato, n f var. ling.
  • nc  Ajuga chamaepitys (L.) Schreb. subsp. chamaepitys
  • nc  Teucrium chamaepitys L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>