Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca licor de taronja amarga
es licor de naranja amarga
fr liqueur d'orange amère
it liquore all'arancia amara
en bitter orange liqueur
de bitterer Orangenlikör

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri blau, n m
ca garitjol blau, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca grejol, n m sin. compl.
ca lliri morat, n m sin. compl.
ca sort, n m sin. compl.
ca assutzena, n f alt. sin.
ca burjol, n m alt. sin.
ca camisoles, n f pl alt. sin.
ca canturell, n m alt. sin.
ca coltell, n m alt. sin.
ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca flor de burro, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol blau, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri comú, n m alt. sin.
ca lliri de Florència, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca ull de poll, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjol blau, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol blau, n m var. ling.
ca garritxol blau, n m var. ling.
ca ginjol, n m var. ling.
ca ginjol blau, n m var. ling.
ca girablau, n m var. ling.
ca giri blau, n m var. ling.
ca giriblau, n m var. ling.
ca greixol, n m var. ling.
ca greixul, n m var. ling.
ca grèjol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grèsol, n m var. ling.
ca guardiola, n f var. ling.
ca guardiolo, n f var. ling.
ca sords, n m pl var. ling.
ca xili blau, n m var. ling.
ca xoli blau, n m var. ling.
nc Iris germanica L.
nc Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri blau, n m
ca garitjol blau, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca grejol, n m sin. compl.
ca lliri morat, n m sin. compl.
ca sort, n m sin. compl.
ca assutzena, n f alt. sin.
ca burjol, n m alt. sin.
ca camisoles, n f pl alt. sin.
ca canturell, n m alt. sin.
ca coltell, n m alt. sin.
ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca flor de burro, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol blau, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri comú, n m alt. sin.
ca lliri de Florència, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca ull de poll, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjol blau, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol blau, n m var. ling.
ca garritxol blau, n m var. ling.
ca ginjol, n m var. ling.
ca ginjol blau, n m var. ling.
ca girablau, n m var. ling.
ca giri blau, n m var. ling.
ca giriblau, n m var. ling.
ca greixol, n m var. ling.
ca greixul, n m var. ling.
ca grèjol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grèsol, n m var. ling.
ca guardiola, n f var. ling.
ca guardiolo, n f var. ling.
ca sords, n m pl var. ling.
ca xili blau, n m var. ling.
ca xoli blau, n m var. ling.
nc Iris germanica L.
nc Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca màstec, n m
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca estaqueta, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca messeguera, n f sin. compl.
ca cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
ca cama-roja amarga, n f alt. sin.
ca cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
ca cama-roja de rel, n f alt. sin.
ca cama-roja dolça, n f alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca estaquetes, n f pl alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca fusells, n m pl alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca herba per a visc, n f alt. sin.
ca llonja, n f alt. sin.
ca màstecs, n m pl alt. sin.
ca mastegueres, n f pl alt. sin.
ca morret de bou, n m alt. sin.
ca peu d'arpella, n m alt. sin.
ca xicoies, n f pl alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira dolça, n f alt. sin.
ca alotja, n f var. ling.
ca alotxa, n f var. ling.
ca camarotges espinoses, n f pl var. ling.
ca cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
ca masseguer, n m var. ling.
ca mastec, n m var. ling.
ca mastecs, n m pl var. ling.
ca màsterecs, n m pl var. ling.
ca mosseguera, n f var. ling.
ca xicloina, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
nc Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca màstec, n m
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca estaqueta, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca messeguera, n f sin. compl.
ca cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
ca cama-roja amarga, n f alt. sin.
ca cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
ca cama-roja de rel, n f alt. sin.
ca cama-roja dolça, n f alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca estaquetes, n f pl alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca fusells, n m pl alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca herba per a visc, n f alt. sin.
ca llonja, n f alt. sin.
ca màstecs, n m pl alt. sin.
ca mastegueres, n f pl alt. sin.
ca morret de bou, n m alt. sin.
ca peu d'arpella, n m alt. sin.
ca xicoies, n f pl alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira dolça, n f alt. sin.
ca alotja, n f var. ling.
ca alotxa, n f var. ling.
ca camarotges espinoses, n f pl var. ling.
ca cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
ca masseguer, n m var. ling.
ca mastec, n m var. ling.
ca mastecs, n m pl var. ling.
ca màsterecs, n m pl var. ling.
ca mosseguera, n f var. ling.
ca xicloina, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
nc Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca maleïda, n f
ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
ca flor de Senyora, n f sin. compl.
ca flor sense virtut, n f sin. compl.
ca glopdeneu, n m sin. compl.
ca herba santjoanera, n f sin. compl.
ca herba sense virtut, n f sin. compl.
ca blancafina, n f alt. sin.
ca botgeta blanca, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja amarga, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
ca cabrera, n f alt. sin.
ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
ca lli, n m alt. sin.
ca lli armat, n m alt. sin.
ca lli blanc, n m alt. sin.
ca lli cabrer, n m alt. sin.
ca lli de cabrera, n m alt. sin.
ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca lli de mont, n m alt. sin.
ca lli maleït, n m alt. sin.
ca lli sufruticós, n m alt. sin.
ca mantell de flors, n m alt. sin.
ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
ca verge blanca, n f alt. sin.
ca enganya pastors, n m/f var. ling.
ca glop-de-neu, n m var. ling.
ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
nc Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca maleïda, n f
ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
ca flor de Senyora, n f sin. compl.
ca flor sense virtut, n f sin. compl.
ca glopdeneu, n m sin. compl.
ca herba santjoanera, n f sin. compl.
ca herba sense virtut, n f sin. compl.
ca blancafina, n f alt. sin.
ca botgeta blanca, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja amarga, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
ca cabrera, n f alt. sin.
ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
ca lli, n m alt. sin.
ca lli armat, n m alt. sin.
ca lli blanc, n m alt. sin.
ca lli cabrer, n m alt. sin.
ca lli de cabrera, n m alt. sin.
ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca lli de mont, n m alt. sin.
ca lli maleït, n m alt. sin.
ca lli sufruticós, n m alt. sin.
ca mantell de flors, n m alt. sin.
ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
ca verge blanca, n f alt. sin.
ca enganya pastors, n m/f var. ling.
ca glop-de-neu, n m var. ling.
ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
nc Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca margenada, n f
ca obra de protecció de marges, n f
es obra de protección de márgenes

<Construcció > Obres públiques>

Definició

Paret de contenció d'un marge.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

ca marges afectats, n m pl
ca marges positius, n m pl
es márgenes afectados
es márgenes positivos
fr marges envahies
fr marges positives
it margini positivi
en involved margins
en positive margins

<Sinologia > Tractament > Cirurgia>

Definició

Marges de resecció en què l'estudi anatomopatològic indica la presència de cèl·lules cancerígenes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca marges de fluctuació, n m pl
es bandas de fluctuación
en fluctuation range

Definició

Conjunt dels marges per excés i per defecte aplicats a banda i banda d'un valor central, que permeten el moviment d'una determinada variable econòmica abans d'intervenir-hi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "amarg�s" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició