Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amonedat" dins totes les àrees temàtiques

el mateix és aplicable a la configuració local pel que fa al format de la data, l'hora i la moneda el mateix és aplicable a la configuració local pel que fa al format de la data, l'hora i la moneda

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el mateix és aplicable a la configuració local pel que fa al format de la data, l'hora i la moneda
  • en  the same applies to the locale settings for date, time and currency formats

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  encant, n m
  • es  almoneda
  • es  subasta

<Dret>

Definició
Venda pública d'objectes a qui en dona més.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Vendre una cosa a l'encant.
  • Ex.: Fer encant d'una cosa.
  • Ex.: Portar una cosa a l'encant.
encunyació moneda encunyació moneda

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  encunyació moneda, n f
  • es  acuñación moneda, n f
  • fr  étampage monnaie, n m
  • en  coining coin, n
  • de  Münzpragung, n f

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  espiral, n f
  • ca  moneda, n f
  • es  espiral
  • fr  spirale
  • it  spirale
  • en  coin-spin
  • en  spiral

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definició
Moviment de roda alemanya i roda Cyr en què l'acròbata fa girar l'aparell mantenint-lo inclinat de manera que forma un angle amb el terra inferior a 90º .

Nota

  • 1. En l'espiral de roda alemanya l'aparell es desplaça rodant sobre una de les dues anelles, mentre l'altra anella es manté enlaire.
  • 2. Mentre que en roda alemanya les denominacions moneda i espiral són sinònimes, en roda Cyr s'utilitza principalment la denominació moneda.
falsificació de moneda falsificació de moneda

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  falsificació de moneda, n f
  • es  falsificación de moneda, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

herba de la moneda herba de la moneda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la moneda, n f
  • nc  Lysimachia nummularia L.

<Botànica > primulàcies>

herba de la moneda herba de la moneda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la moneda, n f
  • nc  Lysimachia nummularia L.

<Botànica > primulàcies>

les variables de moneda s'emmagatzemen internament com a nombres de 64 bits les variables de moneda s'emmagatzemen internament com a nombres de 64 bits

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  les variables de moneda s'emmagatzemen internament com a nombres de 64 bits
  • en  currency variables are internally stored as 64-bit numbers

<Localització > Fraseologia>

llenguado de sis ulls llenguado de sis ulls

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llenguado de sis ulls, n m
  • es  acedía moteada
  • es  acedía ocelada
  • es  lenguado seis monedas
  • fr  céteau ocellé
  • en  ocellated wedge sole
  • nc  Dicologlossa hexophthalma

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 20 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat, amb els ulls al costat dret, de color marronós i amb tres taques a la part dorsal de cada costat del cos, que viu principalment a l'est de l'Atlàntic.
menyscapte de diner menyscapte de diner

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  menyscapte de diner, n m
  • es  quebranto de moneda
  • en  loss

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Indemnització que es paga als caixers, als pagadors, etc., per les pèrdues de diner.