Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ampolleta" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI culicosi, culicosi ampul·lar, butllofa, ampul·la o ampolla?
<Ciències de la salut > Dermatologia>
Definició
Pel que fa a culicosi i a culicosi ampul·lar, totes dues designen una inflamació de la pell provocada com a reacció a la picada d'un mosquit. És per això que s'anomenen culicosi, ja que Culex és el gènere dels mosquits fins fa poc més habitual a casa nostra (darrerament han anat augmentant molt els mosquits d'altres gèneres, com ara Anopheles i Aedes).
La diferència entre tots dos tipus de reacció cutània és la següent:
- La culicosi és la inflamació habitual, que té forma d'elevació vermellosa de la pell, amb un punt central corresponent a la picada, i que genera una forta sensació de coïssor.
- La culicosi ampul·lar és una culicosi en què la pell reacciona formant butllofes plenes d'un líquid clar.
. Els equivalents castellans són culicosis bullosa i culicosis ampollar.
Pel que fa a butllofa i ampul·la, es tracta de dos sinònims que designen una inflamació circumscrita de la pell plena d'un contingut líquid, però les causes no són només una picada de mosquit sinó que poden ser moltes altres (picades d'altres insectes o fins d'altres animals, cremades, fregament, etc.). Podem fer-hi aquesta distinció:
- Butllofa és la forma popular d'anomenar aquesta inflamació, que no ha generat cap adjectiu.
- Ampul·la és una forma culta, pròpia d'àmbits especialitzats, que té l'adjectiu relacionat ampul·lar; això permet la creació de denominacions com ara culicosi ampul·lar.
. L'equivalent castellà és ampolla, i el francès, bulle.
Finalment, *ampolla amb aquest sentit és un castellanisme no acceptat pel diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; com ja s'ha dit, la forma tradicional per a referir-se a aquesta inflamació de la pell és butllofa.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de culicosi i butllofa al Cercaterm, i també el document de criteri original, Heu patit mai una culicosi?, de Mercè Cerdeira i Xavier Sierra, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/heu-patit-mai-una-culicosi).
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abeurador d'ampolla, n m
- es bebedero de botella
- fr abreuvoir à bouteille
- it abbeveratoio a bottiglia
- en bottle-type drinker
- de Flaschentränke
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca agrella borda, n f alt. sin.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelleta, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrella borda, n f alt. sin.
- ca gamburujo, n m var. ling.
- ca gamburuju, n m var. ling.
- nc Rumex bucephalophorus L.
<Botànica > poligonàcies>
Nota
- Gamburujo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) gambirúya.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca agrella borda, n f alt. sin.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelleta, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrella borda, n f alt. sin.
- ca gamburujo, n m var. ling.
- ca gamburuju, n m var. ling.
- nc Rumex bucephalophorus L.
<Botànica > poligonàcies>
Nota
- Gamburujo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) gambirúya.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrelleta, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella graminera, n f alt. sin.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
- ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
- ca agrelletes, n f pl alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agretes petites, n f pl alt. sin.
- ca romes, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrella borda, n f alt. sin.
- ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca vinagretes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella, n f var. ling.
- ca agrilles fines, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosella L.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrelleta, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella graminera, n f alt. sin.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
- ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
- ca agrelletes, n f pl alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agretes petites, n f pl alt. sin.
- ca romes, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrella borda, n f alt. sin.
- ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca vinagretes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella, n f var. ling.
- ca agrilles fines, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosella L.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrelleta, n f
- ca pa i vi, n m alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
- ca manigrelles, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosella L. subsp. angiocarpus Murb.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrelleta, n f
- ca pa i vi, n m alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
- ca manigrelles, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosella L. subsp. angiocarpus Murb.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
