Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "anal" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat? 0 CRITERI producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat?

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat?
  • es  (indiferenciació) banalización, n f
  • es  (indiferenciació) comoditización, n f
  • es  (indiferenciació) mercadización, n f
  • es  (mercantilització) comodificación, n f
  • es  (mercantilització) mercantilización, n f
  • es  (producte indiferenciat) artículo indiferenciado, n m
  • es  (producte indiferenciat) commodity, n m/f
  • es  (producte indiferenciat) producto indiferenciado, n m
  • fr  (indiferenciació) banalisation, n f
  • fr  (indiferenciació) commoditisation, n f
  • fr  (indiferenciació) indifférenciation, n f
  • fr  (mercantilització) commodification, n f
  • fr  (mercantilització) marchandisation, n f
  • fr  (producte indiferenciat) commodité, n f
  • fr  (producte indiferenciat) produit banal, n m
  • fr  (producte indiferenciat) produit banalisé, n m
  • en  (indiferenciació) commoditisation, n
  • en  (indiferenciació) commoditization, n
  • en  (mercantilització) commodification, n
  • en  (producte indiferenciat) commodity, n

<Economia. Empresa>

Definició
Tant producte indiferenciat (nom masculí), com indiferenciació (nom femení), com mercantilització (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, en aquest àmbit no es considera adequada la forma *comoditat.

- Un producte indiferenciat és un producte idèntic en característiques i prestacions a altres productes competidors excepte en el preu.
. Els equivalents castellans són artículo indiferenciado, commodity i producto indiferenciado; els francesos, commodité, produit banal i produit banalisé, i l'anglès, commodity.

- La indiferenciació és el procés pel qual un producte esdevé idèntic quant a característiques i prestacions a altres productes competidors, de tal manera que només se n'acaba diferenciant pel preu.
. Els equivalents castellans són banalización, comoditización i mercadización; els francesos, banalisation, commoditisation i indifférenciation, i els anglesos, commoditisation i commoditization.

- La mercantilització és l'atribució d'un valor comercial, determinat per l'oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis fins llavors considerats no comercialitzables; la mercantilització generalment té una consideració negativa.
. Els equivalents castellans són comodificación i mercantilización; els francesos, commodification i marchandisation, i l'anglès, commodification.

Els motius de la tria de diferència i mercat com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) S'ajusten semànticament als conceptes que designen.
(2) Permeten completar tota la sèrie terminològica.
(3) Ja han tingut ús en textos especialitzats.

En canvi, *comoditat i les diverses paraules amb aquesta mateixa base morfològica (*comodificació, *comoditització, etc.) tenen l'inconvenient que en català (i en la resta de llengües romàniques) la paraula comoditat i la seva família tenen significats molt diferents de l'anglès. Es tracta, doncs, d'un cas dels anomenats de falsos amics o paranys de traducció.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats indiferenciar i mercantilitzar. (Vegeu la fitxa CRITERI Indiferenciar, mercantilitzar o comodificar?)
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de producte indiferenciat, mercantilització i indiferenciació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Comodities que no són comoditats, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/38/).
agàl·loc agàl·loc

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agàl·loc, n m
  • es  agáloco

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició
Fusta resinosa d'un arbre de l'Índia, cremada com a perfum als països orientals.
agàl·loc agàl·loc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agàl·loc, n m
  • nc  Aquilaria malaccensis Lam.
  • nc  Aquilaria agallocha Roxb. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agàl·loc, n m
  • nc  Aquilaria malaccensis Lam.
  • nc  Aquilaria agallocha Roxb. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

anèl·lid anèl·lid

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anèl·lid, n m
  • ca  anellat, n m sin. compl.
  • es  anélido

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Animal de l'embrancament dels anèl·lids.
anèl·lids anèl·lids

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anèl·lids, n m pl
  • es  anélidos

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Embrancament d'animals invertebrats triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral i mancats d'apèndixs articulats, que comprèn els cucs pròpiament dits i que consta de tres classes principals (oligoquets, poliquets i hirudinis).
anèl·lids anèl·lids

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anèl·lids, n m

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Invertebrat de l'embrancament dels anèl·lids.
anèl·lids anèl·lids

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anèl·lids, n m pl

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Embrancament d'animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits; inclou tres classes principals: hirudinis, oligoquets i poliquets. Algunes de les espècies que hi pertanyen tenen interès mèdic, com, per exemple, la sangonera.
anar anar

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs d'atzar>, <Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anar, v intr
  • es  apostar
  • es  ir

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs d'atzar>, <Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definició
Posar en joc.
anar anar

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs d'atzar>, <Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anar, v intr

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs d'atzar>, <Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definició
Entrar en joc.