Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "anap" dins totes les àrees temàtiques

anell de retenció anell de retenció

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anell de retenció, n m
  • ca  anell del passador, n m sin. compl.
  • ca  anell elàstic, n m sin. compl.
  • ca  anell Seeguer, n m sin. compl.
  • ca  circlip, n m sin. compl.
  • ca  circlip del boló, n m sin. compl.
  • es  anillo elástico
  • es  anillo elástico de retención
  • es  arandela Seeguer
  • es  circlip
  • es  clip del bulón
  • es  frenillo del bulón
  • fr  anneau élastique
  • fr  bague élastique
  • fr  circlip
  • fr  circlips
  • en  circlip
  • en  circlips
  • en  elastic ring
  • en  retaining ring
  • en  snap ring

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Anell metàl·lic, obert, que per deformació elàstica pot ésser introduït en la ranura mecanitzada sobre la perifèria d'un eix o en la d'un allotjament cilíndric, i impedeix el moviment axial relatiu entre dues peces.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anet, n m
  • ca  fonoll pudent, n m sin. compl.
  • ca  anet pudent, n m alt. sin.
  • ca  angèlica borda, n f alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll pudent, n m alt. sin.
  • ca  anat, n m var. ling.
  • ca  ànec, n m var. ling.
  • ca  anega, n f var. ling.
  • ca  aneldo, n m var. ling.
  • ca  onet, n m var. ling.
  • nc  Anethum graveolens L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anet, n m
  • ca  fonoll pudent, n m sin. compl.
  • ca  anet pudent, n m alt. sin.
  • ca  angèlica borda, n f alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll pudent, n m alt. sin.
  • ca  anat, n m var. ling.
  • ca  ànec, n m var. ling.
  • ca  anega, n f var. ling.
  • ca  aneldo, n m var. ling.
  • ca  onet, n m var. ling.
  • nc  Anethum graveolens L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Antennapedia Antennapedia

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Biotecnologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  Antennapedia, n m
  • es  Antennapedia, n m
  • fr  Antennapedia, n m
  • en  Antennapedia, n
  • sbl  Antp

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Biotecnologia>

Definició
Gen de l'espècie Drosophila melanogaster involucrat en el desenvolupament dels segments que formen el cap i el tòrax anterior de l'insecte.

Nota

  • La forma abreujada dels gens s'escriu en cursiva.
anus anus

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anus, n m
  • ca  forat del cul, n m sin. compl.
  • ca  hedra, n f sin. compl.
  • ca  orifici anal, n m sin. compl.
  • ca  ull del cul, n m sin. compl.
  • es  ano
  • fr  anus
  • en  anus

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Definició
Orifici del final del tub digestiu que s'obre a l'exterior i a través del qual són expulsades les matèries fecals. L'aparell muscular de l'anus és format per l'esfínter intern, de fibres llises disposades circularment, l'esfínter extern, de fibres estriades també circulars, i per fibres llises de direcció longitudinal, que davallen entre tots dos esfínters o en el mateix gruix de cadascun d'aquests músculs i que acaben en la cara profunda de la pell anal. Els esfínters, a causa de llur tonicitat i en cas precís per llur contracció, tanquen l'orifici anal i impedeixen la sortida continuada i involuntària de les matèries contingudes en el recte.

Nota

  • La denominació anus prové del llatí anus.
  • La denominació hedra prové del grec hédra 'seient, base, fonament'.
aponeurosi isquiorectal aponeurosi isquiorectal

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aponeurosi isquiorectal, n f
  • ca  fàscia anal, n f sin. compl.
  • ca  fàscia pelvidiafragmàtica inferior, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Definició
Full inferior de l'aponeurosi perineal profunda.
apuntar [a/cap a] apuntar [a/cap a]

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  apuntar [a/cap a], v prep
  • es  apuntar [a/hacia], v prep
  • fr  viser [sur/vers], v prep
  • en  aim [at], to, v prep

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Disposar en direcció al blanc una arma o un projectil de manera que, en disparar o llançar, hi hagi possibilitats d'encertar-lo.
ascle ascle

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ascle, n m
  • ca  ànec friset, n m sin. compl.
  • es  ánade friso, n m
  • fr  canard chipeau, n m
  • en  gadwall, n
  • nc  Anas strepera

<Enginyeria forestal>

atrèsia anal atrèsia anal

<Anatomia > Embriologia>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  atrèsia anal, n f
  • ca  proctatrèsia, n f sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició
Imperforació congènita de l'anus. Hom distingeix l'atrèsia alta, en la qual el recte acaba per damunt del pla dels elevadors, i l'atrèsia baixa, en què el recte travessa aquest pla.
boles anals boles anals

<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  boles anals, n f pl
  • ca  boles tailandeses, n f pl sin. compl.
  • es  bolas anales, n f pl
  • es  bolas tailandesas, n f pl
  • es  cuentas anales, n f pl
  • fr  boules thaïlandaises, n f pl
  • fr  chapelet thaï, n m
  • en  anal beads, n pl
  • en  thai balls, n pl

<Sexualitat i erotisme > Utillatge>

Definició
Joguina sexual consistent en una sèrie d'esferes unides entre si concebuda per a l'estimulació del recte.