Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "andana" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca androna, n f
- es androna
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Aquest espai s'ha definit històricament i literalment en el dret català com «un espai estret entre parets per rebre llum» o com «una línia estreta de terreny sense edificar entre dues cases». Aquest espai ha de configurar el dret de tenir, o no, llums i vistes directes sobre un predi aliè. Aquesta distància ha d'estar determinada per llei i, en tot cas, pel costum del lloc, atès que es tracta d'una institució ancestral del dret català. Només si no hi ha aquesta determinació es pot establir la distància mínima fixada per l'article 40 de la Llei de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge.
La institució està concebuda i regulada com una obligació de deixar una distància mínima entre construccions de diferent propietari, que pertanyen a predis de diferent propietari, que s'estableix com una servitud urbana i legal de llums i vistes a favor del predi dominant, que impedirà obrir una finestra o construir voladís, si prèviament no hi ha aquesta distància. La manera d'aconseguir aquesta distància és deixant-la, entre ambdues construccions i sobre el terreny del predi servent, fet que obliga el propietari d'aquest predi a retrotraure's en la construcció de la paret a edificar. Només així podrà obrir finestra o forat a la seva pròpia paret sobre el predi aliè i així rebre llum.
Inicialment es va regular aquesta figura en els Recognoverunt proceres en l'ordenació número 11, de les Constitucions o Ordinacions d'en Sanctacília, les disposicions de les quals feien referència fonamentalment a les relacions de mitgeria i de veïnat predial urbà, que era un tractat de regles d'edificació en benefici dels propietaris de predis veïns. Posteriorment, aquestes disposicions van ser incorporades al Projecte d'apèndixs de dret foral de Catalunya del 1930, per a passar després a estar regulades en la Compilació de dret foral de Catalunya, en el títol II del llibre III, articles 293 i 295. En la Compilació i en les normes d'on prové, aquesta institució es configura com una servitud de llums i vistes, de caràcter mínim o bàsic i de naturalesa negativa, atès que impedeix tenir vistes i llum sobre un predi aliè, si prèviament no les tenia sobre el propi predi, llevat que tingués una servitud constituïda al seu favor com a predi dominant, havent de deixar una franja de terreny o un pati d'una amplada mínima. Si no és així, no es pot obrir finestra ni forat, ni construir voladís, ni tan sols en paret pròpia que llinda amb la del veí, si prèviament no es deixa, en terreny propi, un espai anomenat androna, amb una amplada mínima d'un metre en quadre, a menys que les ordenances municipals o el costum diguessin una altra cosa. L'androna es regulava com una servitud legal o obligació del propietari del predi servent gravat per llei amb servitud de llums i vistes.
Aquesta institució està regulada en els articles 26 i 40 de la Llei 13/1990 i en l'article 10 de la Llei de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent, que ha derogat les disposicions de la Compilació. Es configura com una servitud legal de llums i vistes, de caràcter urbà, que obliga a deixar aquest espai mínim d'un metre en quadre, amb l'excepció de la mateixa possibilitat d'obrir finestres o forat dins l'espai que configura l'androna, un metre en quadre, exclusivament per a rebre la llum. No obstant això, i encara que la norma sigui vigent, la importància de les disposicions urbanístiques la fa generalment innecessària en els municipis que tenen Pla General d'Ordenació Urbana o normes subsidiàries vigents.
Les referències jurisprudencials més recents les trobem en la Sentència de l'Audiència Territorial de 14.11.984, la Sentència de l'Audiència Provincial de Lleida de 30.9.1999; la Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona secció 16, de 21.3.2002, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 9.12.2002; la Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona secció 4, de 17.12.2003, la Sentencia de l'Audiència Provincial de Barcelona, secció 12, de 19.1.2004.
<Construcció > Urbanisme>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca androna, n f
- es androna, n f
- fr marge d'isolement, n m
- en minimum yard depth, n
- en space between buildings, n
- en yard requirement, n
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Equipament de la llar>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca andura, n f
<Equipament de la llar>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca annona, n f
- es anona, n f
<Dret romà>
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la annona, n f
- ca annona, n f
- es anona, n f
- fr annone, n f
- it annona, n f
<Dret romà>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca annona, n f
- es anona
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. "Selecció de terminologia". A: Lletres i vins de Catalunya: Bibliografia i tast de llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2013, p. 40-43.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca any, n m
- ca anyada, n f
- ca collita, n f sin. compl.
- es añada
- es año
- es cosecha
- fr année
- fr année de recolte
- fr millésime
- en vintage
- en year of vintage
<Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- S'anomena vi de l'any (en castellà, vino cosechero ) el vi elaborat amb el raïm de la collita del mateix any en què es consumeix. S'anomena vi sense anyada el vi elaborat amb raïm o most provinents de dues o més anyades diferents.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anyada, n f
- es añada, n f
- es cosecha, n f
- fr cueillette, n f
- fr récolte, n f
- en vintage, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca aratinga andina, n f
- es arantinga cordillerana
- fr conure casquée
- en cordilleran parakeet
- de Kordillerensittich
- nc Psittacara frontatus
- nc Aratinga wagleri frontata alt. sin.
<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca aratinga andina, n f
- es arantinga cordillerana
- fr conure casquée
- en cordilleran parakeet
- de Kordillerensittich
- nc Psittacara frontatus
- nc Aratinga wagleri frontata alt. sin.
<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>
