Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "andana" dins totes les àrees temàtiques
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Cort de Justícia Andina, n f
- es Corte de Justicia Andina
- es Tribunal Andino de Justicia
- fr Cour de justice andine
- en Andean Tribunal of Justice
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Arts > Teatre>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca costal, n m
- es costal
- fr poutre
- it antina
<Arts > Teatre>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca creïllera de pobre, n f
- ca patatera andina, n f alt. sin.
- ca creillera de pobre, n f var. ling.
- nc Solanum andigenum Juz. et Bukasov
- nc Solanum tuberosum subsp. andigenum (Juz. et Bukasov) Hawkes sin. compl.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca creïllera de pobre, n f
- ca patatera andina, n f alt. sin.
- ca creillera de pobre, n f var. ling.
- nc Solanum andigenum Juz. et Bukasov
- nc Solanum tuberosum subsp. andigenum (Juz. et Bukasov) Hawkes sin. compl.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca dacnis andina meridional, n f
- es dacnis andino sureño
- fr xénodacnis mésange
- en tit-like dacnis
- de Meisenpitpit
- nc Xenodacnis parina
<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca dacnis andina meridional, n f
- es dacnis andino sureño
- fr xénodacnis mésange
- en tit-like dacnis
- de Meisenpitpit
- nc Xenodacnis parina
<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca dacnis andina septentrional, n f
- es dacnis andino norteño
- fr xénodacnis de Peters
- en streaked dacnis
- de Strichelkopfpitpit
- nc Xenodacnis petersi
- nc Xenodacnis parina petersi alt. sin.
<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca dacnis andina septentrional, n f
- es dacnis andino norteño
- fr xénodacnis de Peters
- en streaked dacnis
- de Strichelkopfpitpit
- nc Xenodacnis petersi
- nc Xenodacnis parina petersi alt. sin.
<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca demà, adv
- es mañana, adv
- fr demain, adv
- pt amanhã, adv
- en tomorrow, adv
<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de temps>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca denya
- ca agnang sin. compl.
- ca anyah sin. compl.
- ca anyan sin. compl.
- ca anyang sin. compl.
- ca eyan sin. compl.
- ca nyang sin. compl.
- ca obonya sin. compl.
- ca takamanda sin. compl.
- de Denya
- de Agnang sin. compl.
- de Anyah sin. compl.
- de Eyan sin. compl.
- de Nyang sin. compl.
- en Denya
- en Agnang sin. compl.
- en Anyah/anyan/anyang sin. compl.
- en Eyan sin. compl.
- en Nyang sin. compl.
- en Obonya sin. compl.
- en Takamanda sin. compl.
- es denya
- es agnang sin. compl.
- es anyah/anyan/anyang sin. compl.
- es eyan sin. compl.
- es nyang sin. compl.
- es obonya sin. compl.
- es takamanda sin. compl.
- eu denya
- eu agnang sin. compl.
- eu anyah/anyan/anyang sin. compl.
- eu eyan sin. compl.
- eu nyang sin. compl.
- eu obonya sin. compl.
- eu takamanda sin. compl.
- fr denya
- fr agnang sin. compl.
- fr anyah sin. compl.
- fr eyan sin. compl.
- fr nyang sin. compl.
- gl denya
- gl agnang sin. compl.
- gl anyah/anyan/anyang sin. compl.
- gl eyan sin. compl.
- gl nyang sin. compl.
- gl obonya sin. compl.
- gl takamanda sin. compl.
- it denya
- it agnang sin. compl.
- it anyah/anyan/anyang sin. compl.
- it eyan sin. compl.
- it nyang sin. compl.
- it obonya sin. compl.
- it takamanda sin. compl.
- nl Denya
- nl Agnang sin. compl.
- nl Anyah sin. compl.
- nl Eyan sin. compl.
- nl Nyang sin. compl.
- pt denya
- pt agnang sin. compl.
- pt anyah/anyan/anyang sin. compl.
- pt eyan sin. compl.
- pt nyang sin. compl.
- pt obonya sin. compl.
- pt takamanda sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang>, <Àfrica > Camerun>
Definició
El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).