Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "angelicar" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escat espinós, n m
- ca escat veixigal, n f sin. compl.
- ca escat-vexigal, n m var. ling.
- nc Squatina aculeata
- es angelote espinoso
- fr ange de mer épineux
- en sawback angelshark
<Taurons > Esquatínids>
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església anglicana
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església evangèlica
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
Nota
- Les esglésies evangèliques -conegudes sovint com luteranes- se senten intèrprets del pensament de Luter: són protestants i evangèliques. Protesten per les desviacions introduïdes al llarg del temps a l'Església i volen tornar a l'evangeli pur. Luter pretenia tornar a la font primera, d'aquí el principi fonamental: Sola fides, Sola Scriptura, Sola Gratia, Solus Christus. Només la fe, do de Déu, justifica. La fe en la paraula de Jesucrist funda l'Església. D'aquí que el centre de l'Església sigui la predicació de la paraula. Des d'aquesta concepció de l'Església només s'admeten dos sagraments: el baptisme i el sant sopar. Passa a segon pla l'eficàcia del signe sacramental com a vehicle de la gràcia. Els fidels que componen aquestes esglésies viuen la seva fe en la predicació i en la celebració del sopar: un culte que es completa amb la lectura familiar i individual de la Bíblia. No hi ha devoció als sants ni altres tradicions pròpies de les esglésies romana i oriental.
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Evangèlica Espanyola
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
Nota
- Fundada el 1869, l'Església Evangèlica Espanyola s'organitza a partir d'un sistema sinodal i té la seu a Madrid. Territorialment s'estructura segons els anomenats presbiteris, entre els quals hi ha el presbiteri català: l'Església Evangèlica de Catalunya. Tot i dependre formalment de l'Església Evangèlica Espanyola, l'Església Evangèlica de Catalunya té una gran autonomia pel que fa a la coordinació de les activitats de les esglésies que la conformen i la gestió dels seus recursos econòmics. No és membre del Consell Evangèlic de Catalunya.
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Església Lliure Evangèlica d'Amèrica
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- L'actual Església Lliure Evangèlica d'Amèrica va ser organitzada com a fusió de l'Església Lliure Evangèlica Sueca i la Societat d'Esglésies Lliures Evangèliques, la qual era coneguda antigament com a Societat Noruega i Danesa d'Esglésies Lliures Evangèliques. El govern d'aquesta església és congregacional. Els seus membres esperen tenir experiències de conversió i viure una vida cristiana, i gaudeixen de prou llibertat per interpretar la doctrina. Forma part de la Societat Nacional d'Evangèlics.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Immunologia>, <Pediatria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fàcies angèlica, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Immunologia>, <Pediatria>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farga, n f
- ca gatell, n m alt. sin.
- ca tamarell, n m alt. sin.
- ca tamarit, n m alt. sin.
- ca tamariu, n m alt. sin.
- ca tamariu francès, n m alt. sin.
- ca tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
- ca tamaró, n m alt. sin.
- ca tamarí, n m var. ling.
- ca tamaric, n m var. ling.
- ca tamaril, n m var. ling.
- ca tamarill, n m var. ling.
- ca tamarina, n f var. ling.
- ca tamarinde, n m var. ling.
- ca tamarisc, n m var. ling.
- ca tamarisc gàllic, n m var. ling.
- ca tramaríto, n m var. ling.
- nc Tamarix anglica Webb
- nc Tamarix gallica L. var. ling.
<Botànica > tamaricàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farga, n f
- ca gatell, n m alt. sin.
- ca tamarell, n m alt. sin.
- ca tamarit, n m alt. sin.
- ca tamariu, n m alt. sin.
- ca tamariu francès, n m alt. sin.
- ca tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
- ca tamaró, n m alt. sin.
- ca tamarí, n m var. ling.
- ca tamaric, n m var. ling.
- ca tamaril, n m var. ling.
- ca tamarill, n m var. ling.
- ca tamarina, n f var. ling.
- ca tamarinde, n m var. ling.
- ca tamarisc, n m var. ling.
- ca tamarisc gàllic, n m var. ling.
- ca tramaríto, n m var. ling.
- nc Tamarix anglica Webb
- nc Tamarix gallica L. var. ling.
<Botànica > tamaricàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginestell anglès, n m
- ca ginestola ànglica, n f alt. sin.
- nc Genista anglica L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginestell anglès, n m
- ca ginestola ànglica, n f alt. sin.
- nc Genista anglica L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>