Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ansa" dins totes les àrees temàtiques
<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca malsà -ana, adj
- ca insà -ana, adj sin. compl.
<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
Definició
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca mansa, n f
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca manta
- ca anta sin. compl.
- ca banta sin. compl.
- ca bantakpa sin. compl.
- ca menta sin. compl.
- cod kisam
- cod tinta
- de Manta
- de Anta sin. compl.
- de Banta sin. compl.
- de Bantakpa sin. compl.
- de Menta sin. compl.
- en Manta
- en Anta sin. compl.
- en Banta sin. compl.
- en Bantakpa sin. compl.
- en Menta sin. compl.
- es manta
- es anta sin. compl.
- es banta sin. compl.
- es bantakpa sin. compl.
- es menta sin. compl.
- eu manta
- eu anta sin. compl.
- eu banta sin. compl.
- eu bantakpa sin. compl.
- eu menta sin. compl.
- fr manta
- fr anta sin. compl.
- fr banta sin. compl.
- fr bantakpa sin. compl.
- fr menta sin. compl.
- gl manta
- gl anta sin. compl.
- gl banta sin. compl.
- gl bantakpa sin. compl.
- gl menta sin. compl.
- it manta
- it anta sin. compl.
- it banta sin. compl.
- it bantakpa sin. compl.
- it menta sin. compl.
- nl Manta
- nl Anta sin. compl.
- nl Banta sin. compl.
- nl Bantakpa sin. compl.
- nl Menta sin. compl.
- pt manta
- pt anta sin. compl.
- pt banta sin. compl.
- pt bantakpa sin. compl.
- pt menta sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental>, <Àfrica > Camerun>
Definició
La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.
Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca musculocutani -ània, adj
- ca musculodèrmic -a, adj sin. compl.
- ca musculotegumentari -ària, adj sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>, <Neurologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nadala, n f
- ca flor de ninou, n f sin. compl.
- ca jonquillo, n m sin. compl.
- ca ninou, n m sin. compl.
- ca allassa groga, n f alt. sin.
- ca assutzena borda, n f alt. sin.
- ca caldereta, n f alt. sin.
- ca espasa de sant, n f alt. sin.
- ca genivell, n m alt. sin.
- ca jonquill, n m alt. sin.
- ca lliri de Nadal, n m alt. sin.
- ca nadales, n f pl alt. sin.
- ca nadaleta, n f alt. sin.
- ca nadaleta de séquia, n f alt. sin.
- ca nadaletes, n f pl alt. sin.
- ca nadalina, n f alt. sin.
- ca narcís de Nadal, n m alt. sin.
- ca narcís de rams, n m alt. sin.
- ca saleret, n m alt. sin.
- ca assa groga, n f var. ling.
- ca junivell, n m var. ling.
- ca nadaleta de sèquia, n f var. ling.
- ca nardos, n m pl var. ling.
- nc Narcissus tazetta L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nadala, n f
- ca flor de ninou, n f sin. compl.
- ca jonquillo, n m sin. compl.
- ca ninou, n m sin. compl.
- ca allassa groga, n f alt. sin.
- ca assutzena borda, n f alt. sin.
- ca caldereta, n f alt. sin.
- ca espasa de sant, n f alt. sin.
- ca genivell, n m alt. sin.
- ca jonquill, n m alt. sin.
- ca lliri de Nadal, n m alt. sin.
- ca nadales, n f pl alt. sin.
- ca nadaleta, n f alt. sin.
- ca nadaleta de séquia, n f alt. sin.
- ca nadaletes, n f pl alt. sin.
- ca nadalina, n f alt. sin.
- ca narcís de Nadal, n m alt. sin.
- ca narcís de rams, n m alt. sin.
- ca saleret, n m alt. sin.
- ca assa groga, n f var. ling.
- ca junivell, n m var. ling.
- ca nadaleta de sèquia, n f var. ling.
- ca nardos, n m pl var. ling.
- nc Narcissus tazetta L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca nansa, n f
- es nansa, n f
- es nasa, n f
<Pesca>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca neurocutani -ània, adj
- ca neurodèrmic -a, adj sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Neurologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca oca, n f
- es gansa
- es oca [hembra]
- fr oie
- en goose
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- Aquest terme designa, especialment, l'individu femella.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca oca, n f
- es gansa
- es oca [hembra]
- fr oie
- en goose
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- Aquest terme designa, especialment, l'individu femella.
