Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "antre" dins totes les àrees temàtiques
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte entre cònjuges, n m
- es contrato entre cónyuges
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
-
Des de la reforma de la Compilació del dret civil de Catalunya (CDCC) del 1984, les relacions contractuals entre els cònjuges estan presidides pel principi de llibertat, de manera que el matrimoni no comporta prohibicions de contractar per als cònjuges i, actualment, l'article 231-11 del Codi civil de Catalunya (CCCat) estableix la llibertat de contractació.
L'ordenament català es pronuncia, doncs, a favor de la compatibilitat entre la qualitat de cònjuge i la seva legitimació per a contractar, ja que aquesta no determina que el cònjuge deixi de tenir aptitud per a contractar amb l'altre.
En aquest sentit, l'esmentat article disposa que els cònjuges es poden transmetre béns i drets per qualsevol títol i fer tota mena de negocis jurídics; però en cas d'impugnació judicial correspon a aquests provar el caràcter onerós de la transmissió. El CCCat solament regula els negocis entre cònjuges per a l'eventual protecció de terceres persones que es poden veure perjudicades. Per això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tenir l'ocasió d'advertir que aquesta norma —en el seu precedent de l'article 12 de la CDCC— no estava pensada perquè pogués ser esgrimida per un cònjuge contra l'altre, sinó per a la protecció de terceres persones (Sentència del Tribunal Superior de Justícia [STSJC] de Catalunya del 28 de desembre de 1993, fonament de dret 3r).
El mateix article conté la presumpció que l'onerositat que presideix el negoci subscrit entre cònjuges és aparent. Aquesta idea es basa en la prevenció que aquest tipus de negocis genera en relació amb terceres persones —especialment indicada en el cas dels creditors, però també afavoreix els legitimaris, per exemple. La norma busca establir una presumpció per a facilitar la prova de la gratuïtat dels negocis entre cònjuges, que posa a l'abast dels tercers perjudicats. Així, en el cas que els cònjuges subscriguin un contracte onerós entre ells, la llei prescindeix de la voluntat fraudulenta dels cònjuges i suposa directament la simulació del títol. La norma en anàlisi és especialment una regla de caràcter processal en virtut de la qual els tercers que demandin els cònjuges no han de provar la simulació del títol transmissiu, és a dir, no cal demostrar que el títol que ataquen, malgrat presentar-se com un negoci onerós —per exemple, una compravenda— és, en realitat, un negoci gratuït —una donació. S'inverteix així la càrrega de la prova mitjançant una presumpció iuris tantum que admet una prova en contra: correspon als cònjuges provar la inexistència de simulació (en aquest sentit, es pronuncia la STSJC del 28.12.1993, fonament de dret 3r). La virtualitat d'aquesta presumpció és que, un cop determinat que el negoci onerós entre cònjuge és simulat, aflora el negoci gratuït dissimulat, és a dir, la donació, i és possible aplicar la norma de l'article 531-14 del CCCat que permet la inoponibilitat al creditor perjudicat, que es pot adreçar al patrimoni del deutor com si la donació no s'hagués efectuat.
El CCCat conté una segona presumpció en els negocis subscrits entre cònjuges (art. 231-12 CCCat) que afecta les situacions concursals, sempre que aquests no estiguin separats. Segons aquest precepte, els béns adquirits per un dels cònjuges a títol onerós l'any abans que l'altre sigui declarat en concurs se subjecten al règim següent: a) si la contraprestació per a adquirir-los procedia del cònjuge concursat, se'n presumeix la donació; i b) en aquella part en què no es pugui acreditar la procedència de la contraprestació, se'n presumeix la donació de la meitat, tret que s'acrediti, en el moment de l'adquisició, que l'adquirent tenia ingressos o recursos suficients per a fer-la.
L'origen d'aquesta norma es troba en l'anomenada presumpció muciana: els béns adquirits per la dona durant el matrimoni, si no en podia demostrar la procedència o la del preu que hagués pagat per a adquirir-los, es consideraven donats pel marit. L'evident inconstitucionalitat d'aquesta norma, pel fet que atempta contra el principi d'igualtat, va fer que la reforma del 1984 la reconduís a una presumpció bilateral, és a dir, que s'aplica als dos cònjuges i que opera únicament en situacions d'insolvència d'un d'ells, cosa que també recull ara el CCCat. Aquest article només s'aplica a un matrimoni en què es mantingui la convivència, ja que només en relacions matrimonials estables és possible el supòsit de fet de la norma, per la qual cosa la convivència passa a ser un pressupòsit d'aplicació de la norma. S'entén que, només si el matrimoni conviu, és possible articular el frau als creditors. L'article conté una doble presumpció. D'una banda, es presumeix la causa de l'acte, és a dir, es presumeix que el negoci entre els cònjuges és a títol gratuït, és a dir, que existeix una donació dissimulada.
En aquest sentit, el CCCat tempera el funcionament de la presumpció: el cònjuge del deutor insolvent pot evitar el joc de la presumpció de donació si acredita que en el moment d'efectuar el pagament del negoci simulat a títol onerós tenia prou recursos per a pagar el preu. Significa una excepció processal que paralitza l'acció i busca provar que el pagament del preu per part de l'adquirent era possible, encara que el pagament efectivament es va fer, amb la qual cosa la prova se simplifica de manera notable.
D'altra banda, es presumeix la persona del disponent, ja que la llei presumeix que el donant és l'altre cònjuge, és a dir, el deutor insolvent. El joc de les presumpcions, que són iuris tantum, suposa que, en relació amb els actes duts a terme l'any abans del concurs, els béns adquirits pel cònjuge del deutor concursat han estat adquirits per donació d'aquest. La norma s'estén també per als casos d'adquisició d'un tercer, ja que es pretén evitar que s'escapin de l'aplicació de la norma els casos d'alienació mitjançant una persona interposada. A més, l'article 231-12 del CCCat no permet qualificar de nuls els contractes entre cònjuge, sinó que en el període temporal establert es presumeixen donats i, per tant, se'ls pot aplicar la regla de la inoposabilitat de les donacions de l'article 531-14 del CCCat. El resultat és permetre que els creditors es dirigeixin contra ells com si estiguessin en el patrimoni del deutor. Les presumpcions operen en relació amb els contractes signats en el període de temps que fixa l'article 231-12 del CCCat: un any abans de la declaració del concurs; només s'aplica en el cas en què un dels dos cònjuges estigui immers en un procediment concursal i que ja estigui iniciat el procediment d'execució col·lectiva.
L'aprovació de la Llei concursal (LConc) regula la presumpció muciana en l'article 78.1, per al cas del concurs de persona casada en règim de separació de béns.
Aquest règim s'aplica únicament als cònjuges en règim de separació de béns, mentre que la regulació específica del CCCat s'aplica a tot matrimoni sotmès al dret civil català. En aquest sentit, cal deduir que l'article 78.2 de la LConc no s'aplica als concursats sotmesos al dret civil català, ja que, en aquest àmbit, la competència de l'Estat en l'àmbit mercantil (art. 148.1.6 Constitució espanyola [CE]) és insuficient, atès que regula una institució civil que s'aplica a qualsevol concursat sigui comerciant o no. A més, en aquest cas, es tracta d'un àmbit civil regulat en la legislació catalana, en la qual la normativa de l'Estat només pot tenir caràcter supletori (art. 148.1.8 i 149.3 CE i art. 111-5 CCCat). Aquest mateix raonament presideix la norma de repartiment competencial regulat per la mateixa LConc en la disposició final trenta-dosena.
<Energia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca conversió d'electricitat en un altre producte, n f
- es conversión de electricidad en otro producto, n f
- es electricidad a X, n f
- es energía a X, n f
- fr conversion de l'électricité en un autre vecteur énergétique, n f
- fr power-to-X, n m
- fr P2X, n m sigla
- en power-to-X, n
- en P2X, n sigla
- en P2Y, n sigla
<Energia>
Definició
<Energia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca conversió d'electricitat en un altre producte, n f
- es conversión de electricidad en otro producto, n f
- es electricidad a X, n f
- es energía a X, n f
- fr conversion de l'électricité en un autre vecteur énergétique, n f
- fr power-to-X, n m
- fr P2X, n m sigla
- en power-to-X, n
- en P2X, n sigla
- en P2Y, n sigla
<Energia>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cop entre les cames, n m
- ca gran willy, n m
- es golpe entre las piernas, n m
- es gran Willy, n m/f
- fr coup entre les jambes, n m
- fr grand Willy, n m
- fr tweener, n m
- it Gran Willy, n f
- it tweener, n m
- en between-the-legs shot, n
- en Grand Willy, n
- en tweener, n
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>
Definició
Nota
- La denominació gran willy (i els equivalents corresponents en totes les llengües) prové del nom del tennista Guillermo Vilas (conegut com a Willy). Vilas va executar per primera vegada un cop entre les cames el 1974, inspirant-se en l'anunci d'un jugador de polo que colpejava la pilota amb el tac entre les potes del seu cavall.
<Terminologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca correspondència conceptual, n f
- es correspondencia conceptual
- fr correspondance (entre notions)
- en concept correspondence
<Terminologia>
Definició
<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca creu de sant Andreu, n f
- es cruz de san Andrés, n f
- fr croix de Saint-André, n f
- en counter-brace, n
- en Saint Andrew's cross, n
<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca creu de sant Andreu, n f
- es cruz de san Andrés, n f
- fr croix de Saint-André, n f
- eu San Andresen gurutze, n
<Fusteria > Construccions>
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca d'empresa a empresa, adj
- es business to business
- es entre empresas
- fr interentreprise
- en business-to-business
<Empresa > Comunicació empresarial>
Definició
<Economia > Comerç > Comerç electrònic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del comerç electrònic [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/15/>
- ca d'empresa a empresa, adj
- ca B2B, adj sigla
- es B2B
- es de empresa a empresa
- es entre empresas
- fr B2B
- fr entreprise à entreprise
- fr interentreprises
- en B2B
- en business to business
<Comerç electrònic > Tipologia>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca d'empresa a empresa, adj
- ca B2B, adj sigla
- es de empresa a empresa
- es entre empresas
- es B2B sigla
- fr entreprise à entreprise
- fr interentreprises
- fr B2B sigla
- en business to business
- en B2B sigla
<Societat > Sectors > Economia i empresa>
