Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca apagador, n m
fr éteigneur

<Transports > Transport ferroviari>

Definició

Dispositiu per evitar el pas dels gasos de combustió pel sobreescalfador d'una locomotora, quan està tancat el regulador, evitant així els perjudicis de l'augment de temperatura que es produiria.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca apagador, n m
es apagador
en damper

<Música>

Definició

En els pianos, peça de fusta recoberta de llana que s'adherix a les cordes i n'apaga la vibració.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bufallums, n m sin. compl.
ca matallums, n m sin. compl.
ca apagallum, n m alt. sin.
ca citró, n m alt. sin.
ca citró groc, n m alt. sin.
ca citró ver, n m alt. sin.
ca martibet, n m alt. sin.
ca matallum, n m alt. sin.
ca rave, n m alt. sin.
ca ravenell bord, n m alt. sin.
ca ravenell groc, n m alt. sin.
ca ravenissa, n f alt. sin.
ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
ca ravenissa groga, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bufa llums, n m var. ling.
ca martibert, n m var. ling.
ca martivert, n m var. ling.
ca mata llums, n m var. ling.
ca ravanell bord, n m var. ling.
ca ravanell groc, n m var. ling.
ca ravanissa, n f var. ling.
nc Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bufallums, n m sin. compl.
ca matallums, n m sin. compl.
ca apagallum, n m alt. sin.
ca citró, n m alt. sin.
ca citró groc, n m alt. sin.
ca citró ver, n m alt. sin.
ca martibet, n m alt. sin.
ca matallum, n m alt. sin.
ca rave, n m alt. sin.
ca ravenell bord, n m alt. sin.
ca ravenell groc, n m alt. sin.
ca ravenissa, n f alt. sin.
ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
ca ravenissa groga, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bufa llums, n m var. ling.
ca martibert, n m var. ling.
ca martivert, n m var. ling.
ca mata llums, n m var. ling.
ca ravanell bord, n m var. ling.
ca ravanell groc, n m var. ling.
ca ravanissa, n f var. ling.
nc Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bastanaga, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca bufanagues, n f pl alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrota, n f alt. sin.
ca fonollassa, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
ca pastanaguera, n f alt. sin.
ca pastanagues, n f pl alt. sin.
ca pastanagueta, n f alt. sin.
ca safanòria, n f alt. sin.
ca xerevia, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bestenaga, n f var. ling.
ca bestenaguera, n f var. ling.
ca besteneguera, n f var. ling.
ca botxes, n f pl var. ling.
ca mastanaga, n f var. ling.
ca partanaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca pastenagues, n f pl var. ling.
ca pastenagueta, n f var. ling.
ca pastinaga, n f var. ling.
ca pastonaga, n f var. ling.
ca postenaga, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bastanaga, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca bufanagues, n f pl alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrota, n f alt. sin.
ca fonollassa, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
ca pastanaguera, n f alt. sin.
ca pastanagues, n f pl alt. sin.
ca pastanagueta, n f alt. sin.
ca safanòria, n f alt. sin.
ca xerevia, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bestenaga, n f var. ling.
ca bestenaguera, n f var. ling.
ca besteneguera, n f var. ling.
ca botxes, n f pl var. ling.
ca mastanaga, n f var. ling.
ca partanaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca pastenagues, n f pl var. ling.
ca pastenagueta, n f var. ling.
ca pastinaga, n f var. ling.
ca pastonaga, n f var. ling.
ca postenaga, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca apagat -ada, adj
es apagado -a, adj
es mate, adj
fr mat -e, adj
pt fosco -a, adj
pt mate, adj
en dull, adj
en matt, adj

<Grans Magatzems > Expressions útils > Colors>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca apallar, v tr
es dar paja
fr affourager
en fodder, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Escampar palla pel terra i la menjadora d'un estable, una cort o un corral, o pel covador d'un corral, perquè serveixi de jaç i aliment al bestiar i l'aviram que s'hi allotja.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca apallar, v tr
es dar paja
fr affourager
en fodder, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Escampar palla pel terra i la menjadora d'un estable, una cort o un corral, o pel covador d'un corral, perquè serveixi de jaç i aliment al bestiar i l'aviram que s'hi allotja.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aparèixer, v intr
es aparecer
fr paraître
en appear, to
en come out, to

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Definició

Ser publicat, un llibre.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "apagar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició