Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca centre de Wernicke, n m
ca centre acústic, n m sin. compl.
ca centre auditiu, n m sin. compl.
ca centre de comprensió, n m sin. compl.
es centro de comprensión, n m
es centro de Wernicke, n m
en acoustic center, n

<Afàsies>

Definició

Centre nerviós que regula la comprensió del llenguatge.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca centre nerviós acústic, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Situat a la part més anterior de les circumvolucions temporals transverses, està compost de dues meitats: el centre acústic primari, que rep les informacions auditives, i envoltant-lo el centre acústic secundari, que reconeix aquestes informacions i les processa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cicuta d'aigua, n f
ca fel·landri, n m alt. sin.
ca fonoll aquàtic, n m alt. sin.
ca felandri, n m var. ling.
nc Oenanthe aquatica (L.) Poir. in Lam.
nc Oenanthe phellandrium Lam. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cicuta d'aigua, n f
ca fel·landri, n m alt. sin.
ca fonoll aquàtic, n m alt. sin.
ca felandri, n m var. ling.
nc Oenanthe aquatica (L.) Poir. in Lam.
nc Oenanthe phellandrium Lam. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cicuta menor, n f
ca cicuta aquàtica, n f sin. compl.
nc Cicuta virosa

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>

Definició

Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de prop d'un metre d'alçada, d'arrel grossa que desprèn una olor virosa, tija robusta i flors blanques. És altament metzinosa pel seu contingut en cicutoxina, un alcohol insaturat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca cistell aquàtic, n m
es cesta acuática, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició

Recipient de reixeta apte per a plantes aquàtiques.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cobra aquàtica, n f
ca cobra d'aigua, n f
es cobra acuática
es cobra de agua
en water cobra

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició

Serp terrestre que es distribueix per la zona central i oest d'Africa i que habita en rierols i menja peixos.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca conducte auditiu extern, n m
ca antre auricular, n m sin. compl.
ca meat acústic extern, n m sin. compl.
ca meat auditiu extern, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Formació més o menys detallada de l'orella externa que continua el pavelló de l'orella cap endins i una mica cap endavant, i que acaba en la membrana del timpà, la qual el separa de l'orella mitjana. És constituït per una porció fibrocartilaginosa i un revestiment cutani.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca conducte auditiu intern, n m
ca meat acústic intern, n m sin. compl.
ca meat acústic intern ossi, n m sin. compl.
ca meat auditiu intern, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Conducte del laberint ossi de l'orella interna, destinat a conduir els diferents filets nerviosos nascuts en els diversos elements de l'orella interna membranosa. Penetra com un tascó entre la còclea que és a dintre i el vestíbul que és a fora. Nascut en la part posterosuperior del penyal, el seu extrem profund està dividit en dues porcions, superior i inferior, per la cresta falciforme. La porció superior està dividida, al seu torn, en dos orificis per una aresta vertical; l'orifici anterior és la fosseta facial mentre que l'orifici posterior és la fosseta vestibular superior. La porció inferior del fons del conducte auditiu intern és ocupada, en gran part, per la fosseta coclear, la qual és perforada per nombrosos orificis disposats de forma espiral, conjunt anomenat làmina cribrosa espiroide de la còclea. Aquesta estructura espiroide es prolonga cap a la paret externa del conducte auditiu intern i cap a una altra fosseta amb orificis, la fosseta vestibular inferior. Encara, una mica per darrere dels fons del conducte auditiu intern, hi ha el forat singular de Margagni.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca conducte coclear, n m
ca cargol membranós, n m sin. compl.
ca còclea membranosa, n f sin. compl.
ca conducte de Löwenberg, n m sin. compl.
ca laberint acústic, n m sin. compl.
ca làmina espiral membranosa, n f sin. compl.
ca membrana espiral del conducte coclear, n f sin. compl.
ca porció membranosa de la làmina espiral, n f sin. compl.
ca rampa de Löwenberg, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en forma d'espiral a la còclea. S'origina en el sòl del vestíbul per mitjà d'un extrem tancat (fons de sac inicial o vestibular), i en aquest indret comunica, mitjançant el conducte de Hensen, amb el sàcul, el qual està situat immediatament per sobre d'ell. Des del sòl del vestíbul s'introdueix en el conducte espiral de la còclea, el recorre en tota la seva extensió i acaba en un cul-de-sac (fons de sac terminal). Durant el seu trajecte pel conducte espiral de la còclea se situa a la vora externa o lliure de la làmina espiral, de manera que completa aquest envà ossi, i intercepta qualsevol comunicació lateral entre les rampes timpànica i vestibular. Observat en una secció transversal té forma de triangle, el vèrtex del qual descansa sobre la làmina espiral; la base està formada per un engruiximent periòstic de la làmina dels contorns, anomenat lligament espiral. La cara anterior, que mira cap a la rampa vestibular, és anomenada membrana de Reissner, i la cara posterior, corresponent a la rampa timpànica, està constituïda per la membrana basilar. L'epiteli de revestiment del conducte coclear presenta una zona especialitzada, que és l'òrgan espiral de Corti.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "aqu�tic" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició