Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ardu" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sagina apètala, n f
- nc Sagina apetala Ard.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca sard
- cod sardu
- ar السردانية
- cy Sardeg
- de Sardisch
- en Sardinian
- es sardo
- eu sardiniera
- fr sarde
- gl sardo
- gn sárdo
- it sardo
- ja サルデーニャ語
- nl Sardisch
- oc sard
- pt sardo
- ru Сардинский язык
- ru Сардский sin. compl.
- sw Sardinian
- tmh Tasardit
- zh 萨丁尼亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic>, <Europa > Itàlia>
Definició
A la primera meitat del segle XX va néixer l'actual moviment de reivindicació sarda i, amb l'autonomia de Sardenya (1948), el sard va ser declarat segona llengua oficial, però sense que això tingués cap conseqüència pràctica. Ben al contrari, a partir de la Segona Guerra Mundial l'italià va començar a penetrar realment al país i el sard s'hi va subordinar com un dialecte més. Actualment, la llengua es conserva força en família.
El sard s'utilitza, però, a l'escola i a la premsa, i també per a fer literatura, tot i que de manera discreta i malgrat que encara no se n'hagi fixat una varietat estàndard.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca seslèria, n f
- nc Sesleria coerulea (L.) Ard. subsp. coerulea
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca seslèria, n f
- nc Sesleria coerulea (L.) Ard. subsp. coerulea
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca submontà -ana, adj
- es colino -na, adj
- es submontano -na, adj
- fr submontagnard -arde, adj
- en submontane, adj
<Botànica>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca urdú
- cod urdú
- ar أوردو
- cy Wrdw
- cy Hindwstani sin. compl.
- cy Khariboli sin. compl.
- de Urdu
- de Undri sin. compl.
- de Urudu sin. compl.
- en Urdu
- en Hindustani sin. compl.
- en Khari boli sin. compl.
- es urdu
- es hindustani sin. compl.
- es khariboli sin. compl.
- eu urdu
- eu hindustanera sin. compl.
- eu khariboli sin. compl.
- fr ourdou
- fr hindoustani sin. compl.
- fr hindustani sin. compl.
- fr khariboli sin. compl.
- fr urdu sin. compl.
- gl urdú
- gl hindustani sin. compl.
- gl khariboli sin. compl.
- gn urdu
- gn hindustani sin. compl.
- gn kharivoli sin. compl.
- it urdu
- it hindustani sin. compl.
- it khari boli sin. compl.
- ja ウルドゥー語
- ja カリー・ボリー sin. compl.
- ja ヒンドゥスターニー語 sin. compl.
- nl Urdu
- nl Hindoestaans sin. compl.
- nl Khariboli sin. compl.
- pt urdu
- pt hindustani sin. compl.
- pt khariboli sin. compl.
- ru Урду
- ru Кхари боли sin. compl.
- ru Хиндустани sin. compl.
- zh 乌尔都
- zh 咔里波里、印度斯坦语 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- num Sistema urdú
<Indoeuropea > Indoirànica > Índic>, <Àsia > Índia>, <Àsia > Pakistan>
Definició
L'urdú i l'hindi pertanyen al mateix diasistema lingüístic, anomenat hindustani. L'hindi-urdú pertany al grup de dialectes khaṛībolī, dels quals es va anar individualitzant vers el segle X dC. Durant l'època del sultanat de Delhi i l'imperi Mughal (1526-1858), l'hindi-urdú (o hindustani) va ser molt influït pel persa (com a llengua oficial) i l'àrab (com a llengua de la religió) i, en menor mesura, per llengües turqueses (parlades per l'aristocràcia dirigent).
L'urdú té quatre dialectes principals: el dakhini (parlat a Maharashtra, Hyderabad i parts d'Andhra Pradesh), el pinjari, el rekhta i el de Delhi (també parlat a Lucknow, Karachi i Lahore).
Actualment, l'urdú és llengua oficial i obligatòria en l'ensenyament escolar a tot el Pakistan, i és emprat com a segona o tercera llengua per parlants nadius de panjabi, hindko, sindi, paixtu, balutxi, saraiki, caixmirès i brahui.
La difusió de l'urdú al Pakistan és extraordinària si tenim en compte que només el parla com a primera llengua el 7,5% de la població, rere el panjabi (45%), el paixtu (15%), el sindi (14%) i el saraiki (11%). A l'Índia, encara que l'urdú és cooficial en alguns estats i és present a les escoles d'aquests estats, tant el sistema educatiu com els mitjans de comunicació privilegien l'estàndard hindi.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca urdú
- en Urdu
<Localització > Fraseologia>
