Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "arnera" dins totes les àrees temàtiques

ànega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca ànega, n f
ca àneda, n f sin. compl.
ca ànnera, n f sin. compl.
ca tirona, n f sin. compl.
es pata
fr cane
en drake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Femella de l'ànec que s'explota pels ous, la carn i les plomes.

ànega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca ànega, n f
ca àneda, n f sin. compl.
ca ànnera, n f sin. compl.
ca tirona, n f sin. compl.
es pata
fr cane
en drake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Femella de l'ànec que s'explota pels ous, la carn i les plomes.

abarta

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abartra, n f var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca abatzers, n m pl var. ling.
ca abracer, n m var. ling.
ca alarzer, n m var. ling.
ca albardissa, n f var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca ambarcer, n m var. ling.
ca ambarzer, n m var. ling.
ca ambraser, n m var. ling.
ca ambrazer, n m var. ling.
ca arbarzer, n m var. ling.
ca asbarzer, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barja, n f var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsa blanca, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsera, n f var. ling.
ca barses, n f pl var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca bersa, n f var. ling.
ca braser, n m var. ling.
ca esbarcer, n m var. ling.
ca esbarcier, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarja, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca roguemer, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
ca sarsa-mora, n f var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca sarsal de mores, n m var. ling.
ca sarso, n m var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
ca verders, n m pl var. ling.
nc Rubus ulmifolius Schott
nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

abarta

<Botànica>

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abartra, n f var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca abatzers, n m pl var. ling.
ca abracer, n m var. ling.
ca alarzer, n m var. ling.
ca albardissa, n f var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca ambarcer, n m var. ling.
ca ambarzer, n m var. ling.
ca ambraser, n m var. ling.
ca ambrazer, n m var. ling.
ca arbarzer, n m var. ling.
ca asbarzer, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barja, n f var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsa blanca, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsera, n f var. ling.
ca barses, n f pl var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca bersa, n f var. ling.
ca braser, n m var. ling.
ca esbarcer, n m var. ling.
ca esbarcier, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarja, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca roguemer, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
ca sarsa-mora, n f var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca sarsal de mores, n m var. ling.
ca sarso, n m var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
ca verders, n m pl var. ling.
nc Rubus ulmifolius Schott
nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

abron

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca abron
ca bron sin. compl.
ca brong sin. compl.
ca doma sin. compl.
ca gyaman sin. compl.
cod abrón
cod brong
ar أبرون برونغ
cy Abron
cy Bron sin. compl.
cy Brong sin. compl.
cy Doma sin. compl.
cy Gyaman sin. compl.
de Abron
de Bron sin. compl.
de Brong sin. compl.
de Doma sin. compl.
de Gyaman sin. compl.
en Abron
en Bron sin. compl.
en Brong sin. compl.
en Doma sin. compl.
en Gyaman sin. compl.
es abrón brong
es bron sin. compl.
es brong sin. compl.
es doma sin. compl.
es gyaman sin. compl.
eu abronera
eu bron sin. compl.
eu brong sin. compl.
eu doma sin. compl.
eu gyaman sin. compl.
fr abron brong
fr abron sin. compl.
fr bron sin. compl.
fr brong sin. compl.
fr doma sin. compl.
fr gyaman sin. compl.
gl abron brong
gl bron sin. compl.
gl brong sin. compl.
gl doma sin. compl.
gl gyaman sin. compl.
gn avron vrong
gn brong sin. compl.
gn doma sin. compl.
gn gyaman sin. compl.
gn vron sin. compl.
it abron
it bron sin. compl.
it brong sin. compl.
it doma sin. compl.
it gyaman sin. compl.
ja アブロン・ブロング語
ja ドマ語 sin. compl.
ja ブロン語 sin. compl.
ja ギャマン語 sin. compl.
ja ブロング語 sin. compl.
nl Abron Brong
nl Bron sin. compl.
nl Brong sin. compl.
nl Doma sin. compl.
nl Gyaman sin. compl.
pt abron brong
pt bron sin. compl.
pt brong sin. compl.
pt doma sin. compl.
pt gyaman sin. compl.
ru Аброн
ru Брон sin. compl.
ru Дома sin. compl.
ru Бронг sin. compl.
ru Джаман sin. compl.
zh 阿布隆·布隆格
zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Kwa>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Ghana>

Definició

L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. L'abron és la varietat més diferenciada, tot i que manté força semblances amb l'aixanti. Bona part de les comunitats àkans coneixen l'estàndard aixanti twi.

La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.

acant

<Ciències de la vida>

ca acant, n m
ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
ca carnera, n f sin. compl.
ca geganta, n f sin. compl.
ca herba carnera, n f sin. compl.
ca ala d'àngel, n f alt. sin.
ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
ca bledera borda, n f alt. sin.
ca branca medicinal, n f alt. sin.
ca branca ursina, n f alt. sin.
ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
ca carnera dolça, n f alt. sin.
ca fulla de canal, n f alt. sin.
ca herba de les plagues, n f alt. sin.
ca herba gegant, n f alt. sin.
ca cànema de bruixa, n f var. ling.
ca carquera, n f var. ling.
ca herba geganta, n f var. ling.
nc Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

acant

<Botànica>

ca acant, n m
ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
ca carnera, n f sin. compl.
ca geganta, n f sin. compl.
ca herba carnera, n f sin. compl.
ca ala d'àngel, n f alt. sin.
ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
ca bledera borda, n f alt. sin.
ca branca medicinal, n f alt. sin.
ca branca ursina, n f alt. sin.
ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
ca carnera dolça, n f alt. sin.
ca fulla de canal, n f alt. sin.
ca herba de les plagues, n f alt. sin.
ca herba gegant, n f alt. sin.
ca cànema de bruixa, n f var. ling.
ca carquera, n f var. ling.
ca herba geganta, n f var. ling.
nc Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

acant

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca acant, n m
ca carnera, n f sin. compl.
es acanto, n m
fr acanthe à feuilles molles, n f
fr acanthe molle, n f
nc Acanthus mollis

acant espinós

<Ciències de la vida>

ca acant espinós, n m
ca branca espinosa, n f alt. sin.
ca carnera espinosa, n f alt. sin.
nc Acanthus spinosus L.

<Botànica > acantàcies>

acant espinós

<Botànica>

ca acant espinós, n m
ca branca espinosa, n f alt. sin.
ca carnera espinosa, n f alt. sin.
nc Acanthus spinosus L.

<Botànica > acantàcies>