Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arquilla" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI anguila, anguiló o angula? 0 CRITERI anguila, anguiló o angula?

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI anguila, anguiló o angula?
  • es  (anguila) anguila, n f
  • es  (angula) angula, n f
  • fr  (anguila) anguille, n f
  • fr  (angula) civelle, n f
  • en  (anguila) common eel, n
  • en  (anguila) eel, n
  • en  (anguila) european eel, n
  • en  (angula) elver, n
  • nc  Anguilla anguilla

<Zoologia > Peixos>

Definició
Tant anguila (nom femení), com anguiló (nom masculí) com angula (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent.

- L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
. L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.

En canvi, gula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:

- Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
. A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
. L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.

- Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
. A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
. A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.

Nota

aeròfon de broquet aeròfon de broquet

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aeròfon de broquet, n m
  • es  aerófono de boquilla
  • en  bugle

<Música>

Definició
Aeròfon que per a produir el so necessita que la columna d'aire es pose en vibració de manera directa, per mitjà dels llavis de l'instrumentista.
aeròfon de broquet natural aeròfon de broquet natural

<Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aeròfon de broquet natural, n m
  • es  aerófono de boquilla natural

<Música > Instruments musicals>

Definició
Aeròfon de broquet que no té cap dispositiu per a alterar els sons de la sèrie natural mentre es toca.

Nota

  • Els aeròfons de broquet naturals comprenen instruments com el corn i la trompa de caça.
aeròfon de broquet natural aeròfon de broquet natural

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aeròfon de broquet natural, n m
  • es  aerófono de boquilla natural
  • en  natural mouthpiece aerophone

<Música>

Definició
Aeròfon de broquet que no té cap dispositiu per a alterar els sons de la sèrie natural mentre es toca.
agulla de ganxo agulla de ganxo

<Imatge personal > Perruqueria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla de ganxo, n f
  • es  horquilla
  • fr  épingle à cheveux
  • en  hairpin

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició
Agulla metàl·lica en forma de barreta doblegada pel mig en forma de U, que serveix per a aguantar el pentinat.
agulla de monyo agulla de monyo

<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agulla de monyo, n f
  • es  horquilla
  • fr  épingle à cheveux
  • en  hairpin

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició
Barreta de metall doblegada per la meitat que serveix per a aguantar monyos.
agulles de pastor agulles de pastor

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles de pastor, n f pl
  • ca  agulletes, n f pl sin. compl.
  • ca  agullots, n m pl sin. compl.
  • ca  filabarba, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  herba d'agulles, n f sin. compl.
  • ca  pinta de Venus, n f sin. compl.
  • ca  agulla de pastor, n f alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agullot, n m alt. sin.
  • ca  dits de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba forqueta, n f alt. sin.
  • ca  mà de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinte de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pintes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pinter de pastor, n m var. ling.
  • nc  Scandix pecten-veneris L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

agulletes de bruixa agulletes de bruixa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de bruixa, n f pl
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  agullers, n m pl alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agulloles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola cicutària, n f alt. sin.
  • ca  cobrepeus, n m alt. sin.
  • ca  cobripeus, n m alt. sin.
  • ca  curripeus, n m alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles de rellotge, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'agulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de rellotge, n f alt. sin.
  • ca  pinta de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cubripeu, n m var. ling.
  • ca  cubripeus, n m var. ling.
  • nc  Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alè de bou, n m
  • ca  aquil·lea, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • nc  Achillea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alquibla, n f
  • es  alquibla
  • es  quibla

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>

Definició
Construcció situada damunt el sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinada a sacrificis culturals o a col·locar-hi imatges.