Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arracada" dins totes les àrees temàtiques

arracada de botó arracada de botó

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arracada de botó, n f
  • en  ear stud, n

<Art i arquitectura>

Definició
Ornament en forma de botó, normalment amb elements decoratius, que es porta en una perforació al lòbul de l'orella.
arracada voltaorella arracada voltaorella

<Joieria. Orfebreria. Bijuteria > Joies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arracada voltaorella, n f
  • en  ear cuff, n
  • en  earcuff, n

<Joieria. Orfebreria. Bijuteria > Joies>

Definició
Arracada que envolta parcialment o totalment el lòbul de l'orella.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avellaner, n m
  • ca  arracada (inflorescència masculina), n f sin. compl.
  • ca  avellana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  avellana (llavor), n f sin. compl.
  • ca  avellaner bord, n m alt. sin.
  • ca  avellaner de bosc, n m alt. sin.
  • ca  avellanera, n f alt. sin.
  • ca  avellanes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  moc d'avellaner (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  abillanera, n f var. ling.
  • ca  auran, n m var. ling.
  • ca  auraner, n m var. ling.
  • ca  vellana (fruit), n f var. ling.
  • ca  vellaner, n m var. ling.
  • ca  vellanera, n f var. ling.
  • nc  Corylus avellana L.

<Botànica > betulàcies>

Nota

  • 1. DIEC2-E recull les denominacions següents per a races d'avellaner: ametllenc, artell i negret.
    2. Les denominacions auran i auraner són noms d'origen occità (auran 'avellana' en aranès).
avellaner avellaner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avellaner, n m
  • ca  arracada (inflorescència masculina), n f sin. compl.
  • ca  avellana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  avellana (llavor), n f sin. compl.
  • ca  avellaner bord, n m alt. sin.
  • ca  avellaner de bosc, n m alt. sin.
  • ca  avellanera, n f alt. sin.
  • ca  avellanes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  moc d'avellaner (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  abillanera, n f var. ling.
  • ca  auran, n m var. ling.
  • ca  auraner, n m var. ling.
  • ca  vellana (fruit), n f var. ling.
  • ca  vellaner, n m var. ling.
  • ca  vellanera, n f var. ling.
  • nc  Corylus avellana L.

<Botànica > betulàcies>

Nota

  • 1. DIEC2-E recull les denominacions següents per a races d'avellaner: ametllenc, artell i negret.
    2. Les denominacions auran i auraner són noms d'origen occità (auran 'avellana' en aranès).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falzia, n f
  • ca  capil·lera, n f sin. compl.
  • ca  falguerola, n f sin. compl.
  • ca  falzia de pou, n f sin. compl.
  • ca  falzilla, n f sin. compl.
  • ca  adiant, n m alt. sin.
  • ca  arracada de la reina, n f alt. sin.
  • ca  arracades de la reina, n f pl alt. sin.
  • ca  buscallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  cabells de Venus, n m pl alt. sin.
  • ca  falguereta capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia comuna, n f alt. sin.
  • ca  falzia de pous, n f alt. sin.
  • ca  falzia vera, n f alt. sin.
  • ca  folguerola, n f alt. sin.
  • ca  guardallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  herba breuca, n f alt. sin.
  • ca  herba capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  herba de font, n f alt. sin.
  • ca  herba de pou, n f alt. sin.
  • ca  herba del pou, n f alt. sin.
  • ca  herba falguera, n f alt. sin.
  • ca  herba falzia, n f alt. sin.
  • ca  capilera, n f var. ling.
  • ca  capillera, n f var. ling.
  • ca  falcija, n f var. ling.
  • ca  faldia, n f var. ling.
  • ca  falsia, n f var. ling.
  • ca  falsia de pous, n f var. ling.
  • ca  falsilla, n f var. ling.
  • ca  falsitia, n f var. ling.
  • ca  falsitja, n f var. ling.
  • ca  fàlzia, n f var. ling.
  • ca  falzija, n f var. ling.
  • ca  farzia, n f var. ling.
  • ca  fatzilla, n f var. ling.
  • ca  fauzia, n f var. ling.
  • ca  foguerola, n f var. ling.
  • ca  franzilla, n f var. ling.
  • ca  frasilla, n f var. ling.
  • ca  frengilla, n f var. ling.
  • ca  frenzilla, n f var. ling.
  • ca  guarda llibres, n m/f var. ling.
  • ca  helecho de pou, n m var. ling.
  • ca  herba malmasia, n f var. ling.
  • ca  malmasia, n f var. ling.
  • ca  trenzilla, n f var. ling.
  • nc  Adiantum capillus-veneris L.

<Botànica > polipodiàcies>

falzia falzia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falzia, n f
  • ca  capil·lera, n f sin. compl.
  • ca  falguerola, n f sin. compl.
  • ca  falzia de pou, n f sin. compl.
  • ca  falzilla, n f sin. compl.
  • ca  adiant, n m alt. sin.
  • ca  arracada de la reina, n f alt. sin.
  • ca  arracades de la reina, n f pl alt. sin.
  • ca  buscallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  cabells de Venus, n m pl alt. sin.
  • ca  falguereta capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia comuna, n f alt. sin.
  • ca  falzia de pous, n f alt. sin.
  • ca  falzia vera, n f alt. sin.
  • ca  folguerola, n f alt. sin.
  • ca  guardallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  herba breuca, n f alt. sin.
  • ca  herba capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  herba de font, n f alt. sin.
  • ca  herba de pou, n f alt. sin.
  • ca  herba del pou, n f alt. sin.
  • ca  herba falguera, n f alt. sin.
  • ca  herba falzia, n f alt. sin.
  • ca  capilera, n f var. ling.
  • ca  capillera, n f var. ling.
  • ca  falcija, n f var. ling.
  • ca  faldia, n f var. ling.
  • ca  falsia, n f var. ling.
  • ca  falsia de pous, n f var. ling.
  • ca  falsilla, n f var. ling.
  • ca  falsitia, n f var. ling.
  • ca  falsitja, n f var. ling.
  • ca  fàlzia, n f var. ling.
  • ca  falzija, n f var. ling.
  • ca  farzia, n f var. ling.
  • ca  fatzilla, n f var. ling.
  • ca  fauzia, n f var. ling.
  • ca  foguerola, n f var. ling.
  • ca  franzilla, n f var. ling.
  • ca  frasilla, n f var. ling.
  • ca  frengilla, n f var. ling.
  • ca  frenzilla, n f var. ling.
  • ca  guarda llibres, n m/f var. ling.
  • ca  helecho de pou, n m var. ling.
  • ca  herba malmasia, n f var. ling.
  • ca  malmasia, n f var. ling.
  • ca  trenzilla, n f var. ling.
  • nc  Adiantum capillus-veneris L.

<Botànica > polipodiàcies>