Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "arrambament" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrendament de serveis, n m
- es arrendamiento de servicios
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En els contractes d'arrendament de serveis, l'arrendador s'obliga a treballar o a prestar determinats serveis a l'arrendatari en forma, lloc i temps convinguts, mitjançant un pagament.
Com que el llibre VI del Codi civil de Catalunya, sobre les obligacions i els contractes, s'està codificant, en dret civil català l'arrendament de serveis és regulat per l'article 1544 del Codi civil espanyol (CC). El desenvolupament normatiu és escàs, atès que el Codi civil només regula el servei de criats i treballadors assalariats, com si aquests serveis fossin els únics susceptibles de ser arrendats. No obstant això, la prestació de serveis de treballadors assalariats sortí del Codi civil i donà lloc al dret del treball, que és regulat en l'Estatut dels treballadors.
De la definició legal es desprèn que el contracte és consensual, atès que es perfecciona pel mer consentiment, i no es transforma en un contracte real encara que per fer el servei pactat s'hagi de lliurar alguna cosa a l'arrendatari. Es tracta d'un contracte bilateral, producte d'obligacions recíproques, de manera que la realització d'un servei es fa a canvi d'una contraprestació. Des del punt de vista formal, i tenint en compte que regeix el principi de llibertat de forma de l'article 1278 del CC, el fet de perfeccionar-lo no exigeix cap forma determinada.
L'objecte del contracte és la prestació d'un servei. A la pràctica, però, de vegades no queda clar si un determinat contracte ha de ser qualificat com a arrendament d'obres o de serveis, atès que tota prestació tendeix a la satisfacció d'un interès o d'un resultat que el creditor jutja útil. El criteri de qualificació decisiu hauria de ser aquell segons el qual en l'arrendament de serveis es tracta de desenvolupar una activitat, mentre que en el d'obra es persegueix el resultat útil d'aquella activitat. Els casos dubtosos s'han de resoldre d'acord amb una presumpció favorable a l'arrendament de serveis, si el resultat no és a les mans de qui realitza el treball. Els serveis objecte de contracte no necessàriament han de ser materials, per la qual cosa no queden exclosos els serveis d'un professional. Ara bé, els serveis dels professionals liberals no sempre són objecte d'un contracte d'arrendament de serveis, ja que ho poden ser d'un de locació d'obra, com pot succeir, per exemple, en el cas del lletrat que s'obliga a realitzar un dictamen mitjançant una remuneració o en el del dentista que ha de realitzar i col.locar una pròtesi. En la resta de casos, l'abast de les obligacions del professional és determinat pel contracte i, si no n'hi ha, per les normes deontològiques del col.legi a què el professional pertany, que permeten integrar el contingut del contracte, amb la finalitat de determinar l'abast de les obligacions del deutor i la possible responsabilitat que pot resultar d'incomplir-lo.
La capacitat que s'exigeix a les parts és la general per a contractar. Pel que fa a l'arrendatari, l'obligació principal que té és una obligació de fer, consistent en la prestació del servei contractat. La regla general és que el servei s'ha de prestar personalment, ja que és usual la celebració d'aquest contracte en contemplació a les qualitats de qui l'ha de prestar, i d'acord amb els usos professionals. La prestació personal no exclou la possibilitat de valdre's d'auxiliars o col.laboradors, sota la supervisió directa i la responsabilitat de l'arrendatari. En la mateixa línia, la diligència exigible en el compliment de l'obligació no és la del bon pare de família (art. 1104 CC), sinó les regles de l'art o la professió. El prestador respon, per tant, de la seva perícia en l'art o l'ofici, i s'assimila la imperícia a la culpa, però sempre d'acord amb la naturalesa de l'obligació i de les circumstàncies de les persones, el temps i el lloc.
Pel que fa a l'arrendador, l'obligació principal que té és pagar la contraprestació o, en els termes de l'article 1544 del CC, el «preu cert». D'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, aquest preu cert no tan sols existeix quan s'ha pactat expressament, sinó també quan és conegut per costum o ús freqüent del lloc en què es van prestar els serveis. El creditor del servei també té la càrrega o deure accessori de cooperar en el compliment del prestatari i posar-lo en condicions de complir. En cas contrari, el deutor pot sol.licitar la resolució contractual, amb les indemnitzacions corresponents.
L'article 1583 del CC, amb referència al servei dels criats i dels treballadors assalariats, diu que es pot contractar sense temps fix, per un cert temps o per a una obra determinada, i que l'arrendament fet per a tota la vida és nul. La nul.litat troba justificació en què un pacte d'aquestes característiques seria contrari a la llibertat individual. Aquesta prohibició, que regeix per altres tipus de serveis, no es vulnera en el cas d'arrendament per temps indefinit.
A més de les causes d'extinció comunes de qualsevol contracte, l'arrendament de serveis es pot extingir per la mort del deutor del servei, si se'l va contractar en atenció a les qualitats personals. És més discutible, en canvi, si la mort del creditor del servei també n'origina l'extinció, per la qual cosa cal descobrir si hi havia un component intuitu personae. Si la relació es contracta sense subjecció a termini, el contracte es pot donar per conclòs a voluntat de l'arrendador, sempre que s'hagi complert allò que s'ha pactat per a aquest cas.
<Economia > Finances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca arrendament financer, n m
- ca lísing, n m
- es arrendamiento financiero
- es leasing
- fr crédit-bail
- fr leasing
- en leasing
<Economia > Finances>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>
- ca arrendament financer, n m
- ca lísing, n m
- es leasing
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca arrendament financer, n m
- ca lísing, n m
- es arrendamiento financiero
- es leasing
- fr crédit-bail
- fr leasing
- en leasing
<Notaria > Tipologia documental > Contractes>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca arrendament financer, n m
- ca lísing, n m
- es arrendamiento financiero
- es leasing
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arrendament financer, n m
- ca lísing, n m
- es arrendamiento financiero
- es leasing
- fr crédit-bail
- en leasing
<Auditoria i comptabilitat > Dret>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arrendament financer, n m
- ca lísing, n m
- es arrendamiento financiero
- es leasing
- en leasing
<Economia i empresa>
Definició
<Empresa > Comptabilitat > Comptabilitat financera>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Comptabilitat Financera I. Comptabilitat Financera II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/175/175180_GT_TU_Comptabilitat_Financera.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrendament financer, n m
- ca lísing, n m
- es arrendamiento financiero, n m
- es leasing, n m
- en lease financing, n
- en leasing, n
<Comptabilitat financera>
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrendament financer, n m
- ca lísing, n m sin. compl.
- es arrendamiento financiero, n m
- es leasing, n m sin. compl.
<Dret financer i tributari>
<Economia > Finances>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca arrendament financer palanquejat, n m
- ca lísing palanquejat, n m
- es arrendamiento apalancado, n m
- es arrendamiento financiero apalancado, n m
- es leasing apalancado, n m
- fr crédit-bail adossé, n m
- en leverage leasing, n
- en leveraged leasing, n
<Economia > Finances>
