Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament d'obra, n m
es arrendamiento de obra, n m

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament d'obra, n m
ca arrendament d'obres, n m sin. compl.
ca contracte d'empresa, n m sin. compl.
ca contracte d'execució d'obra, n m sin. compl.
es arrendamiento de obra
es arrendamiento de obras
es contrato de ejecución de obra
es contrato de empresa
es contrato de obra

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició

Contracte en què una part s'obliga a fer una obra per un preu determinat.

Nota

Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífico
La manca d'una regulació catalana pròpia sobre l'arrendament d'obra (figura que una part de la doctrina prefereix anomenar contracte d'execució d'obra o contracte d'empresa) porta a la regulació que el Codi civil espanyol (CC) fa d'aquesta figura jurídica, i que en l'article 1.544 diu que «en l'arrendament d'obra. una de les parts s'obliga a executar una obra. per un preu cert».
En l'arrendament d'obres, per tant, una de les parts es compromet a realitzar l'obra; aquesta part rep el nom de arrendador, contractista, empresari o executant de l'obra. L'altra part, que ha encarregat l'obra i se n'aprofita, i que està obligada a pagar, rep el nom de arrendatari, propietari de l'obra o comitent. L'objecte del contracte no és tant la realització per una de les parts d'un treball en benefici de l'altra (cosa que pertany a l'àmbit de l'arrendament de serveis), com la materialització del treball en l'obra encarregada, que és objecte de lliurament i per la qual es paga el preu que s'ha estipulat (sentències del 24.9.1984 i del 10.3.1983).
D'altra banda, es considera obra qualsevol resultat material o industrial, científic, artístic, etc. Fruit del desenvolupament d'una activitat o d'un treball. Ha de ser possible físicament i jurídicament, alhora que s'ha de poder determinar d'alguna manera, ja sigui per referència a un plànol o a un disseny o per indicació de qualsevol altra circumstància que l'especifiqui. Quant al preu, pot consistir en una prestació de qualsevol classe (a diferència del cas de la compravenda; Sentència del 8.10.1903), encara que normalment consisteix en diners. La inexistència del preu dona lloc a la inexistència del contracte (sentències del 14.5.1929 i del 19.12.1953). Es pot pactar una remuneració única i invariable per a tota l'obra o un preu fixat per peces o per mides, possibilitat expressament determinada per l'article 1592 del CC. Finalment, ha de ser vertader i determinat o determinable. No s'ha de confondre, en aquest punt, la certesa del preu a què es refereix l'article 1544 del CC amb el fet que aquest s'hagi pactat anticipadament o hagi d'estar necessàriament fixat en el contracte. Molta jurisprudència ha reconegut que n'hi ha prou que el preu es pugui determinar amb posterioritat al contracte, per acord de les parts, per determinació d'una tercera persona, per mitjà d'una taxació judicial, per relació a un fet que el pugui determinar o segons el costum d'allà on es fa l'obra (sentències del 4.9.1993, del 30.5.1987, del 31.5.1981, del 22.11.1980, del 28.4.1978, del 22.12.1954 i del 7.5.1901).
S'ha de tenir en compte, d'altra banda, que, sovint, les parts volen que el preu final de l'obra es vagi adaptant a les circumstàncies que es poden produir mentre s'executa i que podrien determinar un increment o una disminució del valor. La revisió del preu sempre serà possible per aplicació del principi general d'autonomia de les voluntats (art. 1255 CC), fins i tot en els contractes a preu alçat. Per a un cas concret de preu alçat, l'article 1593 del CC estableix que «l'arquitecte o contractista que s'encarrega per un preu alçat de la construcció d'un edifici o d'una altra obra d'acord amb un plànol convingut amb el propietari del sòl no pot demanar augment de preu encara que hagi augmentat el dels jornals o materials; però ho pot fer quan s'hagi fet algun canvi en el plànol que produeixi un augment d'obra, sempre que el propietari ho hagi autoritzat». Finalment, d'acord amb el que estableix l'article 1599 del CC, «si no hi ha pacte o costum en contra, el preu de l'obra s'ha de pagar en fer-se el lliurament».
L'arrendament d'obres no requereix cap acord especial, i es regeix per la doctrina general dels articles 1278 i 1280 del CC. La proximitat conceptual entre l'arrendament d'obres i l'arrendament de serveis, juntament amb l'eventual dificultat per a distingir una figura o l'altra en determinats casos, ha obligat la doctrina i la jurisprudència a formular criteris de distinció satisfactoris entre un tipus d'arrendament i l'altre. D'entre tots els criteris formulats, el més comunament acceptat és el que se centra en l'objecte d'un contracte i l'altre. En l'arrendament d'obres el contractista s'obliga a un resultat, sense consideració al treball que s'hagi d'emprar per a crear-lo. Altrament, en l'arrendament de serveis, és objecte del contracte la prestació del treball en si mateix, sense que el resultat que finalment s'obté no condicioni en cap sentit l'obligació de l'arrendatari o arrendatària d'abonar el preu pactat (Sentència del 3.11.1983). La redacció de l'article 1588 del CC ha donat peu a la distinció de l'arrendament d'obres segons si el contractista s'obliga o no a subministrar els materials per a fer-la. Aquest article disposa que «es pot contractar l'execució d'una obra convenint que qui l'executi hi posi tan sols el seu treball o la seva indústria, o que també en subministri el material». La naturalesa jurídica de l'arrendament d'obres amb subministrament de materials ha estat controvertida per la dificultat de distingir aquesta figura de la de compravenda: sembla que cal estudiar cas per cas, a la llum de la voluntat de les parts i de la resta de circumstàncies concurrents, aquesta figura. Amb tot, com a mers criteris indicatius de la voluntat de les parts en cada cas, s'ha apuntat que hi ha venda si la persona que contracta treballa amb plànols propis o segons iniciativa pròpia i quan el procés productiu i la qualificació del producte revesteixen una importància menor. En canvi, hi ha arrendament d'obres quan el contractista realitza l'obra tal com li ha estat encarregada o el procés productiu i la qualificació de l'obra resulten determinants de la voluntat de qui l'encarrega.
Pel que fa als drets i les obligacions de les parts, la persona que contracta, d'una banda, assumeix com a obligació principal l'execució i el lliurament de l'obra en el termini i en les condicions que s'hagin establert en el contracte; a canvi, té dret a rebre el preu de l'obra, i pot retenir la cosa en què hagi executat l'obra fins que no se li pagui, en el cas que aquesta sigui moble (art. 1600 CC). El propietari o propietària, d'altra banda, redueix les seves obligacions a rebre l'obra i pagar-la. En relació amb l'obligació de recepció, si s'ha pactat que l'obra s'ha de fer a satisfacció del propietari, si no hi ha conformitat, l'aprovació es reserva al corresponent judici pericial (art. 1598 CC).
D'acord amb la regulació que en fa el CC, es poden distingir els següents casos de pèrdua de la cosa: a) si l'obra es perd abans de ser lliurada i el contractista s'ha obligat a subministrar els materials, aquest ha de suportar la pèrdua, tret que hi hagi hagut morositat en la recepció (art. 1589 CC); b) en el cas que el contractista no hagi estat obligat a subministrar els materials i l'obra es destrueixi abans de ser lliurada, aquest no té dret a rebre el preu pactat, excepte en els casos en què hi hagi hagut morositat en la recepció o si la morositat ha estat produïda per la mala qualitat dels materials i ha avisat d'aquesta circumstància el propietari o propietària (art. 1590 CC). Encara que no és regulat expressament, la pèrdua fortuïta dels materials ha de ser suportada pel comitent, mentre que la pèrdua dels materials per negligència del contractista comporta que aquest n'aboni al propietari l'import, i c) finalment, el propietari o propietària és qui ha de suportar la pèrdua de l'obra posterior al lliurament. S'exceptua, amb tot, el cas de les edificacions, regulat expressament per l'article 1591 del CC, que distingeix els casos següents per ruïna dels edificis: en el cas de pèrdua per vicis de la construcció ha de respondre el constructor durant els deu anys següents a la finalització de l'obra; en el cas de pèrdua per vicis del sòl o per mala direcció de l'obra, ha de respondre l'arquitecte també durant els deu anys següents a la finalització de l'obra; i el contractista ha de respondre durant quinze anys de la pèrdua de l'obra deguda a un incompliment de les seves obligacions contractuals. En aquest darrer cas, el contractista és alhora responsable pel treball executat per les persones que hagi emprat en l'obra, d'acord amb el que disposa l'article 1596 del CC.
Pel que fa als efectes del contracte amb relació a terceres persones i d'acord amb el que disposa l'article 1597 del CC, «els qui posen llur treball i materials en una obra ajustada alçadament pel contractista no tenen acció contra el seu propietari o propietària, excepte per la quantitat que degui a aquella quan es fa la reclamació».
El contracte d'arrendament d'obres s'extingeix per les causes generals d'extinció dels contractes. Amb tot, els articles 1594 i 1595 del CC paren atenció en aquestes tres causes d'extinció del contracte: a) desistiment unilateral del propietari o propietària; d'acord amb el que disposa l'article 1594 del CC, «l'amo pot desistir, per voluntat pròpia, de la construcció de l'obra, encara que s'hagi començat, i ha d'indemnitzar el contractista de totes les despeses, treball i utilitat que en pugui obtenir »; b) mort o incapacitat sobrevinguda del contractista: la mort del contractista pot donar lloc a l'extinció del contracte quan l'encàrrec de l'obra s'hagi fet per raó de les seves qualitats personals. El propietari, en aquest cas, ha d'abonar als hereus del constructor o constructora, a proporció del preu convingut, el valor de la part d'obra executada i dels materials preparats, sempre que d'aquests materials n'obtingui algun benefici. Això mateix s'entén en el cas que el contractista no hagi pogut enllestir l'obra per alguna causa independent a la seva voluntat (art. 1595 CC).

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament de finca urbana, n m
ca arrendament de predi urbà, n m sin. compl.
es arrendamiento de finca urbana
es arrendamiento de predio urbano

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició

Contracte de cessió de l'ús d'un habitatge.

Nota

Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
La Llei d'arrendaments urbans (LAU) determina el règim jurídic aplicable a les finques urbanes destinades a l'habitatge o als diferents usos.
La LAU exclou de l'àmbit d'aplicació l'ús de l'habitatge que els treballadors tenen assignat per raó de llur càrrec, les cases de treball, els solars, els habitatges universitaris o els militars. En aquest sentit, «els legisladors han plantejat el règim d'arrendament protegit de l'habitatge amb un sentit familiar», és a dir, els familiars de l'arrendatari o arrendatària se subroguen en el lloguer. És una subrogació inter vivos que necessita prèviament el consentiment escrit de la persona arrendadora. D'altra banda, l'arrendament continua a favor del cònjuge o de la persona que convisqui amb l'arrendatari o arrendatària, que sense el seu consentiment hauria decidit de no renovar el contracte, quan podria quedar prorrogat o desistir-ne. L'arrendament cessa per declaració de ruïna de la finca.
L'article 36 de la LAU declara obligatòria l'exigència i la prestació de fiança en metàl·lic. Aquesta fiança, que és compatible amb qualsevol tipus de garantia del compliment de les obligacions de la persona arrendatària, ha de ser actualitzada en alguns casos si les comunitats autònomes poden dictar disposicions específiques sobre les condicions del seu dipòsit (disposició addicional tercera). Té la consideració de arrendament d'habitatge el que recau sobre una edificació habitable destinada, principalment, a satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari o arrendatària (art. 2 LAU). Les normes aplicables a l'arrendament d'habitatge són extensibles al mobiliari, les places d'aparcament i les altres dependències, els espais o els serveis accessoris de la finca que han estat cedits per l'arrendador o arrendadora. En principi, regeix la norma específica, però si de cas hi manca s'apliquen al contracte els pactes voluntàriament assumits per les parts, i supletòriament els preceptes del Codi civil espanyol (CC) (art. 4.1 i 2).
Pel que fa a la formalització dels contractes, la norma dona llibertat a les parts perquè optin per la forma oral o escrita. En la mateixa línia, la llei ofereix expressament la possibilitat d'accedir al Registre de la Propietat, la qual cosa contribueix a reforçar les garanties entre les parts i a incrementar la informació disponible per a terceres persones. La durada de l'arrendament ha de ser pactada lliurement per les parts, però en interès de l'arrendatari o arrendatària, i el contracte pot establir un termini mínim de cinc anys. Si l'acord establert entre les parts és inferior a cinc anys, arribat el dia del venciment del contracte, s'ha de prorrogar obligatòriament en terminis anuals fins que l'arrendament arribi a la durada mínima dels cinc anys, excepte que l'arrendatari manifesti a l'arrendador o arrendadora, amb trenta dies d'antelació, com a mínim, al dia de finalització del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, la voluntat de no renovar-lo. L'òrgan legislador justifica l'establiment d'aquest termini en la mesura que atorga més estabilitat al nucli familiar i, fins i tot, es pot establir com una possible alternativa a la propietat. Alhora, però, no és un termini excessiu que pugui comportar un perjudici per als propietaris privats o per als promotors empresarials. Si les parts no determinen en el contracte la durada de l'arrendament, la norma entén l'arrendament celebrat per un any, sens perjudici del dret de pròrroga anual per a l'arrendatari (art. 9.2 LAU).
En el cas que l'arrendador o arrendadora necessiti ocupar l'habitatge arrendat per viure-hi ell mateix o ella mateixa abans dels cinc anys esmentats, no és procedent la pròrroga obligatòria del contracte en benefici de l'arrendatari o arrendatària. No obstant això, si passats tres mesos des de l'extinció del contracte l'arrendador o arrendadora encara no ha ocupat l'habitatge, està obligat a renovar el període d'ús i gaudi als arrendataris -que pot arribar fins als cinc anys- i a indemnitzar-los per les despeses ocasionades pel desallotjament o, amb una quantitat igual a la renda, pels anys que li restin fins a completar els cinc.
D'altra banda, també hi pot haver contractes d'arrendament que han durat més de cinc anys i que, a més, es poden prorrogar per reconducció tàcita (quan, passats cinc anys, cap de les parts no notifica a l'altra la voluntat d'extingir el contracte). A sensu contrario, quan les parts determinen expressament en el contracte una durada superior a cinc anys, la norma atorga a l'arrendatari o arrendatària la facultat de desistir del contracte unilateralment, i avisar-lo amb una antelació mínima de dos mesos, i, com a contrapartida, té l'obligació d'indemnitzar l'arrendador o arrendadora. La renda que ha de pagar l'arrendatari pot ser estipulada lliurement per les parts. Excepte un pacte en contra, el pagament de la renda és mensual i s'ha d'efectuar en els set primers dies del mes (art. 17 LAU). A aquest efecte, la norma estableix un mecanisme d'actualització de rendes vinculat a les variacions percentuals que pot experimentar en un període anual l'índex de preus de consum (IPC). Pel que fa al lloc i al procediment, l'òrgan legislador deixa llibertat a les parts i, si de cas hi manca, es duu a terme a l'habitatge arrendat i en metàl·lic. El lliurament del rebut justificatiu corresponent normalment constitueix la prova del pagament de la renda. L'arrendador o arrendadora, passats cinc anys, pot augmentar la renda que ha de pagar l'arrendatari o arrendatària quan faci millores a l'habitatge. Però, al seu torn, l'arrendador o arrendadora li ha de justificar per escrit les obres realitzades i la quantia.
El dret fonamental dels arrendataris és poder usar l'immoble per a satisfer les necessitats d'habitatge que té. Alhora, aquesta facultat pot correspondre, en els casos de nul·litat o de divorci, al cònjuge no arrendatari, quan l'habitatge li ha estat atribuït per conveni regulador o «per sentència del jutge o jutgessa competent». L'arrendador o arrendadora està obligat a fer totes les reparacions necessàries per a conservar l'habitatge en bon estat i no li pot augmentar la renda a l'arrendatari, excepte quan la reparació és per culpa seva o de llurs familiars (art. 1563 i 1564 CC). De tota manera, l'arrendatari o arrendatària ha de fer avinent a l'arrendador el caràcter imprescindible de les reparacions. La LAU permet que l'arrendador o arrendadora resolgui el contracte quan dins l'habitatge es duguin a terme activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites (art. 27.2.e). Cal no oblidar que el CC li imposa el deure de diligència que ha de respectar durant tota la vida del contracte. L'arrendatari o arrendatària no pot modificar de manera unilateral la configuració de l'habitatge o els seus accessoris primordials. El consentiment de l'arrendador i l'estabilitat o seguretat de l'habitatge són fonamentals. La Llei exceptua l'establiment d'una previsió especial per als arrendaments afectats de minusvalideses, o amb persones minusvàlides a càrrec seu, que vulguin efectuar modificacions a l'habitatge arrendat que els en permeti millorar l'ús. En el cas de modificació, l'arrendatari o arrendatària ho ha de notificar per escrit i prèviament a l'arrendador o arrendadora.
La LAU atorga un dret d'adquisició preferent a l'arrendatari o arrendatària en el cas que l'arrendador o arrendadora decideixi vendre l'habitatge. Aquest dret es pot manifestar mitjançant la figura del retracte o el tanteig (són drets reals transmissibles i prescriuen segons si recauen sobre béns immobles o béns mobles). D'altra banda, la persona arrendatària no pot fer efectiu aquest dret quan l'arrendadora ven conjuntament aquest habitatge amb els altres habitatges o locals de propietat ni quan diferents propietaris venen conjuntament a un mateix comprador o compradora la totalitat dels pisos i locals de l'immoble (art. 25.1).
Pel que fa a la segona modalitat establerta en la LAU, té la consideració de arrendament per a ús diferent del d'habitatge el que recau sobre una edificació i té per destinació una activitat industrial, comercial, artesanal, recreativa, etc. La Llei considera també dins aquesta segona modalitat els arrendaments de finques urbanes celebrats per temporada. Els legisladors han introduït una innovació pel que fa a l'extinció d'aquest contracte: l'arrendatari o arrendatària que fa una activitat comercial de venda al públic en el local té dret a indemnització quan, en finalitzar el termini convencional dels cinc anys, hagi sol·licitat a l'arrendador o arrendadora la voluntat de renovar el contracte i aquest no l'hi renovi.
La Llei catalana 13/1996, del 29 de juliol, del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes, i de modificació de la Llei 24/1991, de l'habitatge, crea el Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes, en el qual s'han d'inscriure les dades corresponents a contractes subscrits entre arrendadors i arrendataris referents a immobles inscrits a Catalunya (art. 1). La persona arrendadora ha d'inscriure obligatòriament el contracte en el Registre, i hi ha de fer constar la situació de la finca, la titularitat de l'immoble, la identificació dels contractants, l'ús a què es destina, el termini, la renda pactada i la data de formalització i de dipòsit de la fiança (l'Administració s'encarrega de garantir la confidencialitat de les dades personals i el dret a l'honor i a la intimitat personal i familiar de les persones inscrites en el Registre). La persona arrendadora ha de dipositar a l'Institut Català del Sòl la fiança en metàl·lic en el termini de dos mesos a comptar de la formalització del contracte d'arrendament. No obstant això, quan es tracta de arrendament de finques urbanes per temporada, la quantia de la fiança exigible ha de ser proporcional al termini de durada del contracte. L'Institut Català del Sòl té potestat per a utilitzar la via executiva per a l'ingrés de les fiances no dipositades i la potestat sancionadora en cas d'incompliment. Aquest organisme és l'encarregat de destinar l'import de les fiances que tingui en dipòsit a inversions per a la construcció pública d'habitatges, amb una atenció especial a les promocions en règim de lloguer, i a actuacions directes en nuclis antics o subjectes a un procés de renovació urbana. També són objecte de dipòsit sense interès les fiances que les empreses de subministraments i serveis exigeixen als abonats per a la formalització de contractes que afecten finques urbanes.
Pel que fa als possibles conflictes entre les parts, la norma atorga la competència per a resoldre'ls al jutge o jutgessa de primera instància del lloc on es trobi l'habitatge. Tanmateix, les parts poden optar per una via menys formalista i menys costosa: el procediment arbitral. En aquest marc, i com a novetat més significativa de la Llei estatal en matèria processal, s'estableix la regulació del recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en matèria arrendatària.
V. t.: arrendament rústic n m

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arrendament de nau, n m

<Dret>

Definició

Contracte d'utilització d'un vaixell per temps determinat i a canvi d'una retribució periòdica, la característica més important del qual és la cessió del control i dependència del capità i tripulació al noliejador, el qual adquireix temporalment la condició de navilier i assumeix així tots els riscs derivats de la navegació i de l'explotació econòmica del vaixell.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arrendament de predi rústic, n m

<Dret>

Definició

Arrendament de terres de conreu.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament de predi rústic, n m
es arrendament de predio rústico

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició

V.: arrendament rústic, n m

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arrendament de predi urbà, n m

<Dret>

Definició

Contracte de cessió de l'ús d'habitatge o local de negoci.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament de servei, n m
es arrendamiento de servicio, n m

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament de serveis, n m
es arrendamiento de servicios

Definició

Contracte pel qual una de les parts s'obliga a prestar a l'altra un servei per un preu cert.

Nota

Àmbit: Espanya
En els contractes d'arrendament de serveis, l'arrendador s'obliga a treballar o a prestar determinats serveis a l'arrendatari en forma, lloc i temps convinguts, mitjançant un pagament.
Com que el llibre VI del Codi civil de Catalunya, sobre les obligacions i els contractes, s'està codificant, en dret civil català l'arrendament de serveis és regulat per l'article 1544 del Codi civil espanyol (CC). El desenvolupament normatiu és escàs, atès que el Codi civil només regula el servei de criats i treballadors assalariats, com si aquests serveis fossin els únics susceptibles de ser arrendats. No obstant això, la prestació de serveis de treballadors assalariats sortí del Codi civil i donà lloc al dret del treball, que és regulat en l'Estatut dels treballadors.
De la definició legal es desprèn que el contracte és consensual, atès que es perfecciona pel mer consentiment, i no es transforma en un contracte real encara que per fer el servei pactat s'hagi de lliurar alguna cosa a l'arrendatari. Es tracta d'un contracte bilateral, producte d'obligacions recíproques, de manera que la realització d'un servei es fa a canvi d'una contraprestació. Des del punt de vista formal, i tenint en compte que regeix el principi de llibertat de forma de l'article 1278 del CC, el fet de perfeccionar-lo no exigeix cap forma determinada.
L'objecte del contracte és la prestació d'un servei. A la pràctica, però, de vegades no queda clar si un determinat contracte ha de ser qualificat com a arrendament d'obres o de serveis, atès que tota prestació tendeix a la satisfacció d'un interès o d'un resultat que el creditor jutja útil. El criteri de qualificació decisiu hauria de ser aquell segons el qual en l'arrendament de serveis es tracta de desenvolupar una activitat, mentre que en el d'obra es persegueix el resultat útil d'aquella activitat. Els casos dubtosos s'han de resoldre d'acord amb una presumpció favorable a l'arrendament de serveis, si el resultat no és a les mans de qui realitza el treball. Els serveis objecte de contracte no necessàriament han de ser materials, per la qual cosa no queden exclosos els serveis d'un professional. Ara bé, els serveis dels professionals liberals no sempre són objecte d'un contracte d'arrendament de serveis, ja que ho poden ser d'un de locació d'obra, com pot succeir, per exemple, en el cas del lletrat que s'obliga a realitzar un dictamen mitjançant una remuneració o en el del dentista que ha de realitzar i col.locar una pròtesi. En la resta de casos, l'abast de les obligacions del professional és determinat pel contracte i, si no n'hi ha, per les normes deontològiques del col.legi a què el professional pertany, que permeten integrar el contingut del contracte, amb la finalitat de determinar l'abast de les obligacions del deutor i la possible responsabilitat que pot resultar d'incomplir-lo.
La capacitat que s'exigeix a les parts és la general per a contractar. Pel que fa a l'arrendatari, l'obligació principal que té és una obligació de fer, consistent en la prestació del servei contractat. La regla general és que el servei s'ha de prestar personalment, ja que és usual la celebració d'aquest contracte en contemplació a les qualitats de qui l'ha de prestar, i d'acord amb els usos professionals. La prestació personal no exclou la possibilitat de valdre's d'auxiliars o col.laboradors, sota la supervisió directa i la responsabilitat de l'arrendatari. En la mateixa línia, la diligència exigible en el compliment de l'obligació no és la del bon pare de família (art. 1104 CC), sinó les regles de l'art o la professió. El prestador respon, per tant, de la seva perícia en l'art o l'ofici, i s'assimila la imperícia a la culpa, però sempre d'acord amb la naturalesa de l'obligació i de les circumstàncies de les persones, el temps i el lloc.
Pel que fa a l'arrendador, l'obligació principal que té és pagar la contraprestació o, en els termes de l'article 1544 del CC, el «preu cert». D'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, aquest preu cert no tan sols existeix quan s'ha pactat expressament, sinó també quan és conegut per costum o ús freqüent del lloc en què es van prestar els serveis. El creditor del servei també té la càrrega o deure accessori de cooperar en el compliment del prestatari i posar-lo en condicions de complir. En cas contrari, el deutor pot sol.licitar la resolució contractual, amb les indemnitzacions corresponents.
L'article 1583 del CC, amb referència al servei dels criats i dels treballadors assalariats, diu que es pot contractar sense temps fix, per un cert temps o per a una obra determinada, i que l'arrendament fet per a tota la vida és nul. La nul.litat troba justificació en què un pacte d'aquestes característiques seria contrari a la llibertat individual. Aquesta prohibició, que regeix per altres tipus de serveis, no es vulnera en el cas d'arrendament per temps indefinit.
A més de les causes d'extinció comunes de qualsevol contracte, l'arrendament de serveis es pot extingir per la mort del deutor del servei, si se'l va contractar en atenció a les qualitats personals. És més discutible, en canvi, si la mort del creditor del servei també n'origina l'extinció, per la qual cosa cal descobrir si hi havia un component intuitu personae. Si la relació es contracta sense subjecció a termini, el contracte es pot donar per conclòs a voluntat de l'arrendador, sempre que s'hagi complert allò que s'ha pactat per a aquest cas.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca arrendament financer, n m
ca lísing, n m
es arrendamiento financiero
es leasing
fr crédit-bail
fr leasing
en leasing

<Economia > Finances>

Definició

Combinació de l'arrendament amb la compravenda de béns mitjançant la qual s'arrenda un bé, de manera que, un cop finalitzat el termini d'arrendament, l'arrendatari pot optar entre prorrogar el contracte, proveir-se d'un nou bé que substitueixi l'anterior o adquirir-lo en propietat a un preu equivalent al valor residual.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "arreaments" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició