Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arre�ssar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agilitar, v tr
  • ca  accelerar, v tr sin. compl.
  • ca  agilitzar, v tr sin. compl.
  • ca  alleugerir, v tr sin. compl.
  • ca  apressar, v tr sin. compl.
  • es  agilizar
  • es  apremiar

<Dret>

Definició
Fer àgil.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Miraran d'agilitar els tràmits per a la sol·licitud per tal d'acollir-se a les subvencions al més aviat possible.

    Ex.: El Govern creu que cal accelerar les mesures previstes per impulsar l'activitat econòmica.

    Ex.: Cal agilitzar el permís d'obres per tal de tirar endavant el projecte d'urbanització.

    Ex.: Fan tot el possible per apressar el projecte dels nous jutjats.

    Ex.: L'Ajuntament considera que cal alleugerir els tràmits administratius i limitar-los als que són estrictament necessaris.

    V. t.: detallar v tr

    V. t.: dilucidar v tr

    V. t.: explicar v tr
alfabegueta alfabegueta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  ammània, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
  • nc  Ammannia coccinea Rottb.

<Botànica > litràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  ammània, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
  • nc  Ammannia coccinea Rottb.

<Botànica > litràcies>

amanida tèbia de formatge brie arrebossat amanida tèbia de formatge brie arrebossat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida tèbia de formatge brie arrebossat
  • es  ensalada templada de queso brie rebozado
  • fr  salade tiède de fromage brie pané
  • it  insalata tiepida di formaggio brie impanato
  • en  brie cheese in breadcrumbs warm salad
  • de  lauwarmer Salat mit gebackenem Brie

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apressar, v tr
  • ca  acuitar, v tr sin. compl.
  • es  apremiar

<Dret>

Definició
Donar pressa {a algú} o fer que vagi més de pressa a realitzar una cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Van apressar el jutge a dictar sentència abans de dos mesos.

    Ex.: Acuiten l'Ajuntament a començar les obres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apressar-se, v intr pron
  • ca  acuitar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  afanar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  apresurar
  • es  apresurarse

<Dret>

Definició
Anar de pressa o obrar ràpidament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Calia que s'apressés si volia arribar puntual a la cita amb el jutge.

    Ex.: L'advocat es va apressar a presentar les proves que inculpaven l'acusat.

    Ex.: Els administratius s'afanyaven en l'elaboració de l'informe que calia presentar aquell matí.

    Ex.: Cal que s'afanyin si volen presentar les sol·licituds a temps.

    Ex.: Acuiteu-vos a presentar la documentació necessària si no us voleu quedar sense plaça.
arrabassar arrabassar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrabassar, v tr
  • ca  arrancar de soca-rel, v tr sin. compl.
  • ca  desarrelar, v tr sin. compl.
  • es  arrancar, v tr
  • es  descuajar, v tr
  • es  destoconar, v tr
  • fr  déraciner, v tr
  • en  stub (to), n
  • en  stump (to), v tr
  • en  uproot (to), v tr

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrabassar, v tr
  • es  arrebatar

<Dret penal>

Definició
Prendre maliciosament, amb astúcia o per males arts {alguna cosa} a algú.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El seu propi oncle li volgué arrabassar l'herència.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrabassar, v tr
  • ca  rapir, v tr sin. compl.
  • es  arrebatar
  • es  rapiñar

<Dret penal>

Definició
Prendre violentament {alguna cosa} a algú.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El lladre fou enxampat per un agent de paisà mentre intentava arrabassar la bossa a una senyora.

    Ex.: L'acusaren de rapir objectes de valor a nombrosos turistes.
arrebossadora arrebossadora

<Construcció > Equip d'obra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arrebossadora, n f
  • ca  màquina d'arrebossar, n f
  • es  enfoscadora

<Construcció > Equip d'obra>

Definició
Màquina utilitzada per a aplicar capes de morter, calç, ciment o guix al parament vertical d'una paret.