Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "assignar" dins totes les àrees temàtiques

Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números, n f
  • ca  ICANN, n f sigla
  • es  Corporación de Internet para la Asignación de Nombres y Números
  • es  ICANN sigla
  • fr  Société pour l'attribution des noms de domaine et des numéros sur Internet
  • fr  ICANN sigla
  • en  Internet Corporation for Assigned Names and Numbers
  • en  ICANN sigla

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca > Protecció jurídica>

Definició
Corporació privada, sense ànim de lucre, creada el 1998, responsable de l'assignació d'adreces IP i d'altres paràmetres de protocols i de la gestió del sistema d'assignació de dominis.

Nota

  • La sigla ICANN correspon a la denominació anglesa Internet Corporation for Assigned Names and Numbers.
creditor pignoratiu | creditora pignorativa creditor pignoratiu | creditora pignorativa

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  creditor pignoratiu | creditora pignorativa, n m, f
  • ca  creditor amb garantia pignorativa | creditora amb garantia pignorativa, n m, f sin. compl.
  • ca  creditor amb garantia real | creditora amb garantia real, n m, f sin. compl.
  • es  acreedor garantizado | acreedora garantizada, n m, f
  • es  acreedor pignoraticio | acreedora pignoraticia, n m, f
  • es  acreedor prendario | acreedora prendaria, n m, f
  • fr  béneficiaire du gage, n m, f
  • fr  créancier en garantie | créancière en garantie, n m, f
  • fr  créancier gagiste | créancière gagiste, n m, f
  • fr  gagiste, n m, f
  • en  assignee, n
  • en  secured creditor, n

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Creditor que té en poder seu un bé del deutor com a penyora, a fi d'assegurar-se el dret de crèdit.
designar designar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  designar, v tr
  • es  designar, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Definició
Indicar algú per desenvolupar una funció.

Nota

  • Les denominacions designar i nomenar s'utilitzen sovint com a sinònimes en llengua general, però en llenguatge especialitzat es diferencien.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  designar, v tr
  • es  designar
  • es  nombrar

<Dret>

Definició
Indicar o assenyalar {algú} per a un fi, una funció o una destinació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han designat el Joaquim director tècnic del departament.
el comptador de bucle inicialment assignat al valor de la dreta del signe igual el comptador de bucle inicialment assignat al valor de la dreta del signe igual

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el comptador de bucle inicialment assignat al valor de la dreta del signe igual
  • en  loop counter initially assigned the value to the right of the equal sign

<Localització > Fraseologia>

el projecte es tornarà a signar amb aquest certificat el projecte es tornarà a signar amb aquest certificat

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el projecte es tornarà a signar amb aquest certificat
  • en  the project will be resigned with this certificate

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espicanard, n m
  • ca  espicanard (arrel), n m sin. compl.
  • ca  espiga-nard, n m var. ling.
  • ca  spignar, n m var. ling.
  • nc  Narcissus grandiflora DC.
  • nc  Nardostachys jatamansi auct. var. ling.

<Botànica > amaril·lidàcies>

espicanard espicanard

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espicanard, n m
  • ca  espicanard (arrel), n m sin. compl.
  • ca  espiga-nard, n m var. ling.
  • ca  spignar, n m var. ling.
  • nc  Narcissus grandiflora DC.
  • nc  Nardostachys jatamansi auct. var. ling.

<Botànica > amaril·lidàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  espingar, v intr
  • ca  espignar, v intr sin. compl.

<Música>

Definició
Sonar, un instrument de vent de veu aguda.
estatus adscrit estatus adscrit

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  estatus adscrit, n m
  • ca  estatus assignat, n m
  • es  estatus adscrito, n m
  • es  estatus asignado, n m
  • es  status adscrito, n m
  • en  ascribed status, n

<Institucionalització > Rol i estatus>

Definició
Estatus d'una persona basat en uns trets biològics, com ara el sexe o l'edat, i uns trets socials, com és la família on ha nascut.

Nota

  • El concepte d'estatus adscrit fou definit pel sociòleg nord-americà Talcott Parsons.