Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "astènic" dins totes les àrees temàtiques

cebollí cebollí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cebollí, n m
  • ca  ceba de moro, n f sin. compl.
  • ca  gamonet, n m sin. compl.
  • ca  porrassina, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cebeta borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassa, n f alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  cebollins, n m pl alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  vareta de la virtut, n f alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  argènic, n m var. ling.
  • ca  argènit, n m var. ling.
  • ca  arsènit, n m var. ling.
  • ca  canamuixa, n f var. ling.
  • ca  canamuïxa, n f var. ling.
  • ca  canamuixes, n f pl var. ling.
  • ca  canimuixera, n f var. ling.
  • ca  ceba bollina, n f var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  ceba-bollina, n f var. ling.
  • ca  ceballó, n m var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cebullí, n m var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  gamoncillo, n m var. ling.
  • ca  gamoneta, n f var. ling.
  • ca  gamonita, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • 1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
    2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
    3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
crisi acinètica crisi acinètica

<Ciències de la salut > Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  crisi acinètica, n f
  • ca  crisi atònica, n f
  • ca  crisi d'atonia, n f
  • es  convulsión atónica, n f
  • es  crisis acinética, n f
  • es  crisis atónica, n f
  • fr  crise atonique brève, n f
  • fr  effondrement épileptique, n m
  • en  akinetic seizure, n
  • en  astatic seizure, n
  • en  atonic seizure, n

<Ciències de la salut > Neurologia>

Definició
Crisi epilèptica que consisteix en una pèrdua parcial o completa del to muscular causada per alteracions temporals de la funció cerebral.
cultiu axènic cultiu axènic

<Recerca, metodologia i estadística>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cultiu axènic, n m
  • ca  cultiu pur, n m sin. compl.

<Recerca, metodologia i estadística>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cultiu pur microbià en el qual creixen individus d'una sola espècie.
damà estèpic damà estèpic

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  damà estèpic, n m
  • ca  damà de Bruce, n m sin. compl.
  • es  damán de arbustos, n m
  • fr  daman de Bruce, n m
  • en  bush hyrax, n
  • de  Buschschliefer, n m
  • nc  Heterohyrax brucei

<Mamífers > Hiracoïdeus > Procàvids>

Nota

  • El nom específic de Bruce fa referència a James Bruce (1730-1794), viatger britànic i explorador.
damà estèpic damà estèpic

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  damà estèpic, n m
  • ca  damà de Bruce, n m sin. compl.
  • es  damán de arbustos, n m
  • fr  daman de Bruce, n m
  • en  bush hyrax, n
  • de  Buschschliefer, n m
  • nc  Heterohyrax brucei

<Mamífers > Hiracoïdeus > Procàvids>

Nota

  • El nom específic de Bruce fa referència a James Bruce (1730-1794), viatger britànic i explorador.
decorador | decoradora decorador | decoradora

<Arts > Cinema>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  decorador | decoradora, n m, f
  • es  decorador | decoradora, n m, f
  • fr  architecte-décorateur | architecte-décoratrice, n m, f
  • fr  chef décorateur | chef décoratrice, n m, f
  • fr  décorateur | décoratrice, n m, f
  • en  production designer, n
  • en  scenic designer, n
  • en  set designer, n

<Cinema>

dermatitis actínica dermatitis actínica

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Geriatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dermatitis actínica, n f
  • es  dermatitis actínica, n f
  • fr  dermatite actinique, n f
  • en  actinic dermatitis, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Geriatria>

Definició
Fotodermatosi precancerosa, que afecta especialment a gent exposada habitualment a la llum solar, localitzades en àrees cutànies descobertes i que pot conduir a la formació de càncer cutani.
dermatitis actínica (trastorn) dermatitis actínica (trastorn)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  dermatitis actínica (trastorn)
  • en  Actinic dermatitis (disorder)
  • cod  45203005

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

document autèntic document autèntic

<Biblioteconomia. Documentació > Documents>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  document autèntic, n m
  • es  documento auténtico
  • fr  document authentique
  • fr  document en forma probante
  • en  duly certified document

<Biblioteconomia. Documentació > Documents>

Definició
Document expedit per una autoritat o un funcionari competent en l'exercici de les seves funcions.
ectropi atònic ectropi atònic

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ectropi atònic, n m
  • ca  ectropi flàccid, n m sin. compl.
  • ca  ectropi paralític, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Definició
Ectropi que resulta d'una pèrdua del to del múscul orbicular de les parpelles.