Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "astoret" dins totes les àrees temàtiques

aquest valor s'emmagatzema internament com a nombre de precisió doble aquest valor s'emmagatzema internament com a nombre de precisió doble

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquest valor s'emmagatzema internament com a nombre de precisió doble
  • en  this value is stored internally as a double-precision number

<Localització > Fraseologia>

arna de les estores arna de les estores

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arna de les estores, n f

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Lepidòpter tinèid, Tinea pellionella, que ataca les estores.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  assort, n m

<Parament de taula>

Definició
Conjunt de plats de postres, de cafè, etc.
astòmat -a astòmat -a

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  astòmat -a, adj

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Odontoestomatologia>

Definició
Mancat de boca.
astrea astrea

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  astrea, n f
  • nc  Astraea sp.

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Gènere d'antozous de l'ordre dels madreporaris, que per gemmació formen grans colònies compactes, massisses o ramificades.
Astrea rugosa Astrea rugosa

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Astrea rugosa
  • es  peonza rugosa
  • nc  Astrea rugosa

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
asturià asturià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asturià
  • ca  asturianolleonès sin. compl.
  • ca  asturlleonès sin. compl.
  • ca  bable sin. compl.
  • ca  lleonès sin. compl.
  • cod  asturianu (Espanya)
  • cod  mirandès (Portugal)
  • ar  الليونية
  • cy  Astwreg
  • cy  Leoneg sin. compl.
  • de  Asturisch
  • de  Asturischleonesich sin. compl.
  • de  Asturleonesisch sin. compl.
  • de  Leonesisch sin. compl.
  • en  Asturian
  • en  Astur-Leonese sin. compl.
  • en  Asturian-Leonese sin. compl.
  • en  Leonese sin. compl.
  • es  asturiano
  • es  asturianoleonés sin. compl.
  • es  asturleonés sin. compl.
  • es  leonés sin. compl.
  • eu  asturleonera
  • fr  asturien
  • fr  asturien-léonais sin. compl.
  • fr  asturléonais sin. compl.
  • fr  léonais sin. compl.
  • gl  asturiano
  • gl  asturianoleonés sin. compl.
  • gl  asturleonés sin. compl.
  • gl  leonés sin. compl.
  • gn  asturiano
  • gn  asturianoleone sin. compl.
  • gn  asturleone sin. compl.
  • gn  leone sin. compl.
  • it  asturiano
  • it  asturianoleonese sin. compl.
  • it  asturleonese sin. compl.
  • it  leonese sin. compl.
  • ja  アストゥリアス語
  • ja  アストゥリア・レオン語 sin. compl.
  • nl  Asturisch
  • nl  Asturiano-Leonees sin. compl.
  • nl  Leonees sin. compl.
  • nl  Mirandees sin. compl.
  • oc  asturian
  • oc  asturianoleonés sin. compl.
  • oc  asturleonés sin. compl.
  • oc  leonés sin. compl.
  • pt  asturiano
  • pt  asturiano-leonês sin. compl.
  • pt  asturo-leonês sin. compl.
  • pt  leonês sin. compl.
  • pt  mirandês sin. compl.
  • ru  Астурийский язык
  • ru  Леонский sin. compl.
  • ru  Астурийско-леонский sin. compl.
  • ru  Леонско-астурийский sin. compl.
  • sw  Asturian
  • sw  Astur-leonese sin. compl.
  • sw  Asturia-leonese sin. compl.
  • sw  Leonese sin. compl.
  • tmh  Taliyunist
  • tmh  tasturliyunisit sin. compl.
  • tmh  tawstriyanulyunisit sin. compl.
  • tmh  Tawstriyat sin. compl.
  • zh  莱昂语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > Portugal>

Definició
Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.

El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.

Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.

El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.

L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
autogol autogol

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  autogol, n m
  • es  autogol
  • es  gol en propia puerta
  • fr  auto-goal
  • fr  but marqué contre son camp
  • it  autogol
  • it  autorete
  • en  own goal
  • de  Eigentor

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Gol marcat en la pròpia porteria, que compta a favor de l'adversari.
autor | autora autor | autora

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  autor | autora, n m, f
  • es  autor | autora, n m, f
  • fr  auteur | autrice, n m, f
  • it  autore | autrice, n m, f

<Dret>

Definició
Persona que és la causa primera d'alguna cosa.
autor | autora autor | autora

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  autor | autora, n m, f
  • es  autor | autora, n m, f
  • fr  auteur | autrice, n m, f
  • it  autore | autrice, n m, f

<Dret>

Definició
Persona que ha fet o ha compost una obra intel·lectual o una obra d'art.