Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca atlètic -a, adj

<.FITXA MODIFICADA>, <Salut mental>, <Fisioteràpia>

Definició

Dit del biotip, segons Kretschmer, dels individus caracteritzats pel fort desenvolupament de l'esquelet i de la musculatura.

Nota

La correspondència d'aquesta morfologia constitucional amb uns trets psicològics determinats no és tan clara com en els biotips leptosomàtic i pícnic

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca atrètic -a, adj
ca atrèsic -a, adj sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>

Definició

Sense obertura.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca atrètic -a, adj
ca atrèsia -a, adj sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Relatiu o pertanyent a l'atrèsia.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca atrètic -a, adj
ca atrèsic -a, adj sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Que pateix d'atrèsia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca bacallà, n m
es bacalao del Atlántico
fr morue de l'Atlantique
en Atlantic cod
de Dorsch
de Kabeljau
nc Gadus morhua

<Zoologia > Peixos>

Definició

Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que fa fins a 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o olivaci, amb el dors i els flancs clapats de fosc, amb tres aletes dorsals i dues d'anals, que viu principalment al nord de l'Atlàntic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallà, n m
ca abadejo, n m sin. compl.
ca bacallar, n m sin. compl.
ca estocafix, n m sin. compl.
ca juliana, n f sin. compl.
ca peixopalo, n m sin. compl.
ca abadeig, n m var. ling.
ca bacalao, n m var. ling.
ca bacallat, n m var. ling.
ca badejo, n m var. ling.
ca estocafís, n m var. ling.
ca estocfix, n m var. ling.
ca pexopalo, n m var. ling.
nc Gadus morhua
nc Gadus morhua morhua var. ling.
es abadejo, n m
es bacalao, n m
es bacalao del Atlántico, n m
es pez palo, n m
fr morue de l'Atlantique, n f
en Atlantic cod, n

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallà, n m
ca abadejo, n m sin. compl.
ca bacallar, n m sin. compl.
ca estocafix, n m sin. compl.
ca juliana, n f sin. compl.
ca peixopalo, n m sin. compl.
ca abadeig, n m var. ling.
ca bacalao, n m var. ling.
ca bacallat, n m var. ling.
ca badejo, n m var. ling.
ca estocafís, n m var. ling.
ca estocfix, n m var. ling.
ca pexopalo, n m var. ling.
nc Gadus morhua
nc Gadus morhua morhua var. ling.
es abadejo, n m
es bacalao, n m
es bacalao del Atlántico, n m
es pez palo, n m
fr morue de l'Atlantique, n f
en Atlantic cod, n

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca balena franca atlàntica, n f
ca balena basca, n f sin. compl.
es ballena franca del Atlántico, n f
fr baleine noire, n f
en North atlantic right whale, n
de Atlantik-Nordkaper, n m
nc Eubalaena glacialis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Balènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca balena franca atlàntica, n f
ca balena basca, n f sin. compl.
es ballena franca del Atlántico, n f
fr baleine noire, n f
en North atlantic right whale, n
de Atlantik-Nordkaper, n m
nc Eubalaena glacialis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Balènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

ca biotip atlètic, n m
es biotipo atlético, n m
en athletic type

<Fisioteràpia > .Conceptes generals>

Definició

Biotip en què la constitució es caracteritza per un esquelet ferm, músculs forts, tòrax ampli, coll alt i sòlid i crani arrodonit.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "atl�tic" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició