Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "autmat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca jutjat de primera instància, n m
- es juzgado de primera instancia
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 84 i els següents de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) fan referència al jutjat de primera instància, el qual, de vegades, és un jutjat de primera instància i, també, instrucció.
Així, aquesta regulació estableix que en cada partit judicial hi ha d'haver un o més jutjats de primera instància i instrucció amb seu a la capital d'aquest i jurisdicció en tot l'àmbit territorial que li correspon, que per al nom de la seu prenen la denominació del municipi.
Aquests jutjats s'encarreguen en l'ordre civil (art. 85 LOPJ), en primera instància, dels judicis que no estiguin atribuïts per aquesta llei a altres jutjats o tribunals; també dels actes de jurisdicció voluntària establerts per la llei; dels recursos que fixi la llei contra les resolucions dels jutjats de pau del partit; de les qüestions de competència en matèria civil entre els jutjats de pau del partit; i de les sol·licituds de reconeixement i execució de les sentències i altres resolucions judicials estrangeres i l'execució de laudes o resolucions arbitrals estrangeres, si no és que, d'acord amb el que s'ha acordat en els tractats i altres normes internacionals, la competència correspon a un altre jutjat o tribunal.
En el cas que aquest jutjat sigui també d'instrucció, l'article 87 de la LOPJ disposa que també s'encarregarà en l'ordre penal: de la instrucció de les causes per un delicte l'enjudiciament del qual correspon a les audiències provincials i als jutjats penals, excepte d'aquelles causes que siguin competència dels jutjats de violència sobre la dona; de dictar sentència de conformitat amb l'acusació en els casos establerts per la llei; del coneixement i resolució dels judicis de faltes que no siguin competència dels jutjats de pau o dels de violència sobre la dona; dels procediments d'habeas corpus; dels recursos establerts per la regulació contra les resolucions dictades pels jutjats de pau del partit i de les qüestions de competència d'aquest; de l'adopció de l'ordre de protecció a les víctimes de violència sobre la dona quan estigui en funcions de guàrdia; de l'emissió i l'execució dels instruments de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea que se li atribueixi per llei; i de l'autorització de l'internament d'estrangers en els centres d'internament, i de les qüestions que se'n derivin.
Amb l'entrada en vigor de la Llei de la jurisdicció voluntària, els jutjats de primera instància adquireixen competència objectiva per a conèixer i resoldre els expedients de jurisdicció voluntària.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca jutjat de primera instància, n m
- es juzgado de primera instancia, n m
- fr tribunal de première instance, n m
- en court of first instance, n
- en trial court, n
<Dret processal>
Definició
Nota
- Els jutjats de primera instància tenen jurisdicció sobre tot el territori del seu partit judicial.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca jutjat de primera instància i d'instrucció, n m
- es juzgado de primera instancia e instrucción, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca jutjat de primera instància i d'instrucció, n m
- es juzgado de primera instancia e instrucción, n m
<Dret processal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca jutjat de vigilància penitenciària, n m
- es juzgado de vigilancia penitenciaria, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca jutjat de vigilància penitenciària, n m
- es juzgado de vigilancia penitenciaria, n m
<Dret penal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca jutjat de violència sobre la dona, n m
- es juzgado de violencia sobre la mujer
- fr tribunal contre la violence de genre
- en Court for Violence Against Women
<Dret>
Definició
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca jutjat mercantil, n m
- es juzgado de lo mercantil, n m
<Dret processal>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca jutjat mercantil, n m
- es juzgado de lo mercantil
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Els jutjats mercantils van ser creats per la Llei concursal i no estan inserits per cap disposició en un ordre jurisdiccional. Malgrat que l'exposició de motius de la Llei orgànica 8/2003, del 9 de juliol, per a la reforma concursal (per la qual es modifica la Llei orgànica del poder judicial [LOPJ]) els considera integrants de l'ordre jurisdiccional civil, el text articulat no en fa cap previsió. Tot i que la major part de les matèries que han estat atribuïdes als jutjats mercantils pertanyen a l'ordre civil (art. 9.2 LOPJ), el dubte sobre l'adscripció sorgeix per raó de la competència que tenen sobre matèries pròpies de l'àmbit social o laboral, atribuïdes amb motiu de la tramitació d'un concurs de creditors (art. 86 ter.1.2 LOPJ). Aquesta barreja de competències unida a la manca d'adscripció formal permet entendre que els jutjats mercantils no s'insereixen en un únic ordre jurisdiccional en exclusiva, és a dir, tenen una naturalesa híbrida o mixta: civil i social simultàniament. En conseqüència, si la matèria de què coneix és civil, actuen en l'ordre civil, i si la matèria és laboral o social ho fa en aquest mateix ordre jurisdiccional. Això és així independentment que ambdues actuacions (la civil i la social) tinguin lloc en un mateix expedient concursal. La dada que reforça aquesta conclusió rau en el fet que la competència funcional per a conèixer dels recursos que s'interposen davant les resolucions dels jutjats mercantils correspon a les audiències provincials per a les qüestions civils (art. 82.3 LOPJ) i a les sales socials dels tribunals superiors de justícia per a les qüestions laborals (art. 75.2 LOPJ).
Els jutjats mercantils tenen atribuïda la competència objectiva d'una manera exclusiva i excloent en l'àmbit concursal (art. 86 ter.1 LOPJ) i, a més, en un seguit de matèries que la mateixa Llei enumera (art. 86 ter.2 LOPJ).
La competència concursal agrupa davant un únic jutjat la gestió de tots els aspectes d'un concurs de creditors. Inclou totes les actuacions i incidències pròpies del concurs: declaració del concurs, nomenament d'administradors, aprovació de l'informe concursal, convocatòria de junta de creditors, aprovació del conveni, liquidació del concurs i qualificació del concurs. S'hi inclouen també totes les execucions contra el patrimoni dels concursats, les accions socials de modificació, suspensió i extinció col·lectives de les relacions de treball en què els concursats són els patrons, la suspensió o extinció dels contractes d'alta direcció, les mesures cautelars que afecten el patrimoni dels concursats, les accions civils amb transcendència patrimonial que es dirigeixen contra el patrimoni dels concursats, les accions de responsabilitat civil dels administradors de la persona jurídica concursada i les qüestions relatives a l'assistència jurídica gratuïta que sorgeixen en relació amb el concurs, entre altres.
Queden exclosos de la competència concursal els processos que afecten l'esfera no patrimonial dels concursats com ara filiació, capacitat, matrimoni i menors del títol I de llibre IV de la Llei d'enjudiciament civil, i els que inicien els concursats contra terceres persones, atès que no són accions que es dirigeixen contra el patrimoni dels concursats.
Encara en el marc de la competència concursal, els jutjats mercantils exerceixen vis attractiva concursus sobre tots els processos declaratius pendents en el moment de la declaració del concurs que pugui tenir alguna repercussió en el patrimoni dels concursats, per la qual cosa es pot demanar i obtenir l'acumulació en el procés concursal.
Pel que fa als processos singulars, la competència objectiva dels jutjats mercantils s'estén als litigis sobre competència deslleial, propietat industrial, propietat intel·lectual i publicitat, societats mercantils i cooperatives, transport nacional o internacional, dret marítim, condicions generals de la contractació, impugnació de resolucions de la Direcció General de Registres i del Notariat, en matèria de qualificació del registrador mercantil, procediments relatius a pràctiques restrictives de la competència i d'abús de posició de domini (art. 81 i 82 Tractat de Funcionament de la Unió Europea i el dret que se'n deriva), l'execució de laudes arbitrals i l'auxili judicial dels arbitratges que tinguin com a objecte una d'aquestes matèries.
Com es pot apreciar, malgrat la denominació de jutjats mercantils, una part de les competències que se'ls atribueixen no són pròpiament mercantils (p. Ex., el concurs de no comerciants) i, a més, per contra, hi ha qüestions que d'entrada es poden definir com a mercantils i, en canvi, no s'atribueixen a jutjats d'aqulla jurisdicció (per exemple el judici canviari, el judici monitori i l'execució de títols extrajudicials). Aquesta dada permet concloure que amb la creació dels jutjats mercantils no s'ha recuperat el que en el dret històric espanyol havia estat la jurisdicció mercantil.
En l'àmbit de la competència objectiva, mereixen una menció a banda els jutjats mercantils d'Alacant, els quals tenen atribuïda la competència exclusiva en tot el territori estatal per a conèixer dels litigis sobre marca comunitària, i sobre dibuixos i models comunitaris. En aquesta matèria, la resta de jutjats mercantils espanyols no hi tenen competència objectiva (art. 86 bis.1 LOPJ).
La demarcació territorial pròpia dels jutjats mercantils és la província (art. 86 bis.1 LOPJ). Hi ha la possibilitat de crear jutjats que tinguin competència sobre dues o més províncies simultàniament (art. 86 bis.3 LOPJ). La seu dels jutjats mercantils és preferentment a la capital de província, per bé que hi ha la possibilitat de crear-los en altres poblacions si els nuclis industrials o l'activitat econòmica que hi ha així ho aconsellen. En aquests casos, la demarcació provincial s'ha de dividir per tal de delimitar l'àmbit territorial en el qual exerceix la competència cada jutjat mercantil amb diferent seu dins la mateixa província.
Els primers jutjats mercantils van entrar en funcionament el mes de setembre del 2004. A Catalunya se'n van crear set, un a cadascuna de les províncies de Tarragona, Lleida i Girona i quatre a la província de Barcelona.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca jutjat militar, n m
- es juzgado militar, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
