Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "avall" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
aleixandri aleixandri

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aleixandri, n m
  • ca  api de cavall, n m sin. compl.
  • ca  cugul, n m sin. compl.
  • ca  angèlica, n f alt. sin.
  • ca  angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  api cavallar, n m alt. sin.
  • ca  api de síquia, n m alt. sin.
  • ca  cuguls, n m pl alt. sin.
  • ca  julivert de moro, n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  àbit bord, n m var. ling.
  • ca  àbit de síquia, n m var. ling.
  • ca  aleixandrí, n m var. ling.
  • ca  àpio de riu, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  àpit de cavall, n m var. ling.
  • ca  cúgul, n m var. ling.
  • ca  juro, n m var. ling.
  • ca  juru, n m var. ling.
  • nc  Smyrnium olusatrum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aleixandri, n m
  • ca  api de cavall, n m sin. compl.
  • ca  cugul, n m sin. compl.
  • ca  angèlica, n f alt. sin.
  • ca  angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  api cavallar, n m alt. sin.
  • ca  api de síquia, n m alt. sin.
  • ca  cuguls, n m pl alt. sin.
  • ca  julivert de moro, n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  àbit bord, n m var. ling.
  • ca  àbit de síquia, n m var. ling.
  • ca  aleixandrí, n m var. ling.
  • ca  àpio de riu, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  àpit de cavall, n m var. ling.
  • ca  cúgul, n m var. ling.
  • ca  juro, n m var. ling.
  • ca  juru, n m var. ling.
  • nc  Smyrnium olusatrum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.
anagall d'aigua anagall d'aigua

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall d'aigua, n m
  • ca  herba de folls, n f sin. compl.
  • ca  blava de riu, n f alt. sin.
  • ca  creixen, n m alt. sin.
  • ca  creixen de folls, n m alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens de cavall, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens folls, n m pl alt. sin.
  • ca  vara blava, n f alt. sin.
  • ca  verònica creixenera, n f alt. sin.
  • ca  anagal·lis aquàtica, n f var. ling.
  • ca  gréixem, n m var. ling.
  • ca  herba de locos, n f var. ling.
  • nc  Veronica anagallis-aquatica L.

<Botànica > escrofulariàcies>

anagall d'aigua anagall d'aigua

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall d'aigua, n m
  • ca  herba de folls, n f sin. compl.
  • ca  blava de riu, n f alt. sin.
  • ca  creixen, n m alt. sin.
  • ca  creixen de folls, n m alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens de cavall, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens folls, n m pl alt. sin.
  • ca  vara blava, n f alt. sin.
  • ca  verònica creixenera, n f alt. sin.
  • ca  anagal·lis aquàtica, n f var. ling.
  • ca  gréixem, n m var. ling.
  • ca  herba de locos, n f var. ling.
  • nc  Veronica anagallis-aquatica L.

<Botànica > escrofulariàcies>

api de cavall api de cavall

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  api de cavall, n m
  • ca  api perfoliat, n m alt. sin.
  • nc  Smyrnium perfoliatum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

api de cavall api de cavall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  api de cavall, n m
  • ca  api perfoliat, n m alt. sin.
  • nc  Smyrnium perfoliatum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

aposta a cavall aposta a cavall

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs d'atzar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aposta a cavall, n f
  • es  apuesta a caballo, n f
  • fr  pari à cheval, n m
  • en  split bet, n
  • en  two numbers bet, n

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs d'atzar>

Definició
Aposta a dos números en el joc de la ruleta que es col·loca sobre la línia que separa tots dos números.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  atall, n m
  • es  ataguía

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Obstrucció provisional introduïda en un curs d'aigua quan s'hi vol construir alguna obra.