Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "avs" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca ase salvatge de Somàlia, n m
- es asno salvaje somalí, n m
- fr âne sauvage somalien, n m
- en Somali wild ass, n
- de Somali-Wildesel, n m
- nc Equus africanus somalicus
<Mamífers > Perissodàctils > Èquids>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ATS, n m
- ca Applications Technology Satellite, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>
Definició
Primer satèl·lit de teledetecció geoestacionari, llançat el 1966 per la NASA.
En forma operacional, aquest satèl·lit es va convertir en el primer de la sèrie SMS, anomenada GOES a partir de 1975. Actualment disposa de quatre satèl·lits d'aquesta família, encara que només dos són operatius. Cobreixen el conjunt del territori nord-americà, així com l'oest de l'Atlàntic. Els més moderns inclouen diversos sensors, entre els quals destaca l'IMAGER1, sensor d'escombratge amb 5 bandes (1 del VIS, 2 de l'IRm i nivell superior de vapor d'aigua i 2 de l'IRt, la segona amb especial sensibilitat al vapor d'aigua), que capta el disc visible de la Terra a la zona indicada cada 30 minuts i ofereix una resolució aproximada d'1 km per al VIS i de 4 km per a les 4 bandes restants (dades variables segons la latitud i el satèl·lit concret). A més, té un altre sensor, anomenat SOUNDER1, que ofereix un perfil de temperatura i humitat atmosfèrica, així com la distribució d'ozó.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ATS, n m
- ca Applications Technology Satellite, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>
Definició
Primer satèl·lit de teledetecció geoestacionari, llançat el 1966 per la NASA.
En forma operacional, aquest satèl·lit es va convertir en el primer de la sèrie SMS, anomenada GOES a partir de 1975. Actualment disposa de quatre satèl·lits d'aquesta família, encara que només dos són operatius. Cobreixen el conjunt del territori nord-americà, així com l'oest de l'Atlàntic. Els més moderns inclouen diversos sensors, entre els quals destaca l'IMAGER1, sensor d'escombratge amb 5 bandes (1 del VIS, 2 de l'IRm i nivell superior de vapor d'aigua i 2 de l'IRt, la segona amb especial sensibilitat al vapor d'aigua), que capta el disc visible de la Terra a la zona indicada cada 30 minuts i ofereix una resolució aproximada d'1 km per al VIS i de 4 km per a les 4 bandes restants (dades variables segons la latitud i el satèl·lit concret). A més, té un altre sensor, anomenat SOUNDER1, que ofereix un perfil de temperatura i humitat atmosfèrica, així com la distribució d'ozó.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ATS, n m
- ca Applications Technology Satellite, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>
Definició
Primer satèl·lit de teledetecció geoestacionari, llançat el 1966 per la NASA.
En forma operacional, aquest satèl·lit es va convertir en el primer de la sèrie SMS, anomenada GOES a partir de 1975. Actualment disposa de quatre satèl·lits d'aquesta família, encara que només dos són operatius. Cobreixen el conjunt del territori nord-americà, així com l'oest de l'Atlàntic. Els més moderns inclouen diversos sensors, entre els quals destaca l'IMAGER1, sensor d'escombratge amb 5 bandes (1 del VIS, 2 de l'IRm i nivell superior de vapor d'aigua i 2 de l'IRt, la segona amb especial sensibilitat al vapor d'aigua), que capta el disc visible de la Terra a la zona indicada cada 30 minuts i ofereix una resolució aproximada d'1 km per al VIS i de 4 km per a les 4 bandes restants (dades variables segons la latitud i el satèl·lit concret). A més, té un altre sensor, anomenat SOUNDER1, que ofereix un perfil de temperatura i humitat atmosfèrica, així com la distribució d'ozó.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca aula integral de suport, n f
- ca AIS, n f sigla
- es aula integral de apoyo, n f
- es AIS, n f sigla
<Atenció a salut mental i addiccions > Model d'atenció > Col·laboració interdepartamental>
Definició
Nota
- 1. A l'aula integral de suport, el personal docent treballa en col·laboració amb l'equip d'assessorament i orientació pedagògica i professionals del centre de salut mental infantil i juvenil de referència.
- 2. L'aula integral de suport pot dependre d'un centre educatiu ordinari o d'un centre d'educació especial.
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca autoescala semiautomàtica, n f
- ca AES, n f sigla
- es autoescala semiautomática
- es AES sigla
<Bombers > Recursos > Parc mòbil>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca avà
- ca guajà
- ca awà sin. compl.
- ca awà-guajà sin. compl.
- ca ayaya sin. compl.
- ca guaxare sin. compl.
- ca wazaizara sin. compl.
- ar كواجية
- cy Guajá
- cy Awá sin. compl.
- cy Awá-guajá sin. compl.
- cy Ayaya sin. compl.
- cy Guaxare sin. compl.
- cy Wazaizara sin. compl.
- de Guajá
- de Awa sin. compl.
- en Guajá
- en Awá sin. compl.
- en Awá-Guajá sin. compl.
- en Ayaya sin. compl.
- en Guaxare sin. compl.
- en Wazaizara sin. compl.
- es guajá
- es awá sin. compl.
- es awá-guajá sin. compl.
- es ayaya sin. compl.
- es guaxare sin. compl.
- es wazaizara sin. compl.
- eu guajera
- fr guajá
- fr awá sin. compl.
- fr awá-guajá sin. compl.
- fr ayaya sin. compl.
- fr guaxare sin. compl.
- fr wazaizara sin. compl.
- gl guajá
- gl awá sin. compl.
- gl awá-guajá sin. compl.
- gl ayaya sin. compl.
- gl guaxare sin. compl.
- gl wazaizara sin. compl.
- gn guaja
- gn ajaja sin. compl.
- gn awa sin. compl.
- gn awa-guaja sin. compl.
- gn guaxare sin. compl.
- gn wasaisara sin. compl.
- it guaja
- it awà sin. compl.
- it awà-guajà sin. compl.
- it ayaya sin. compl.
- it guaxare sin. compl.
- it wazaizara sin. compl.
- ja グアジャ語
- ja アワ語、アワ・グアジャ語、アヤヤ語、ワザイザラ語、グアハレ語 sin. compl.
- nl Guajá
- nl Awà sin. compl.
- nl Awà-Guajà sin. compl.
- nl Ayaya sin. compl.
- nl Guaxare sin. compl.
- nl Wazaizara sin. compl.
- pt guajá
- pt awá sin. compl.
- pt awá-guajá sin. compl.
- pt ayayé sin. compl.
- pt guaxare sin. compl.
- pt wazaizara sin. compl.
- ru Гуажа
- ru Ава sin. compl.
- ru Гуашаре sin. compl.
- ru Ава-гуажа sin. compl.
- ru Аяя вазайзара sin. compl.
- sw Guajá
- sw Awá sin. compl.
- sw Awá-guajá sin. compl.
- sw Ayaya sin. compl.
- sw Guaxare sin. compl.
- sw Wazaizara sin. compl.
- tmh Tagwajt
- zh 瓜哈
- zh 阿瓦 sin. compl.
- zh 阿亚亚 sin. compl.
- zh 瓜夏雷 sin. compl.
- zh 阿瓦-瓜哈 sin. compl.
- zh 瓦萨伊萨拉 sin. compl.
<Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara>, <Amèrica > Brasil>
Definició
El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.
Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.
El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca avà-canoeiro
- ca ava-canoeiro sin. compl.
- ca avá-canoeiro sin. compl.
- ca awana sin. compl.
- ca canoeiro de Goiás sin. compl.
- ar أفا كانويرو
- cy Avá-canoeiro
- cy Ava-canoeiro sin. compl.
- cy Avá-canoeiro sin. compl.
- cy Awana sin. compl.
- cy Canoeiro de Goiás sin. compl.
- de Ava-Canoeiro
- de Avá-Canoeiro sin. compl.
- de Awana sin. compl.
- de Canoeiro de Goiás sin. compl.
- en Avá-Canoeiro
- en Abá sin. compl.
- en Avá sin. compl.
- en Ava-Canoeiro sin. compl.
- en Awana sin. compl.
- en Canoa sin. compl.
- en Canoe sin. compl.
- en Canoeiro de Goiás sin. compl.
- en Canoeiros sin. compl.
- es avá-canoeiro
- es ava-canoerio sin. compl.
- es awana sin. compl.
- es canoeiro de Goiás sin. compl.
- eu ava-canoeiroera
- eu ava-canoeiro sin. compl.
- eu avá-canoeiro sin. compl.
- eu awana sin. compl.
- eu goiasko canoeiroera sin. compl.
- fr ava-canoeiro
- fr avá-canoeiro sin. compl.
- fr awana sin. compl.
- fr canoeiro de Goiás sin. compl.
- gn ava-kanoeiro
- gn ava-canoeiro sin. compl.
- gn avá-canoeiro sin. compl.
- gn awana sin. compl.
- gn canoeiro de Goiás sin. compl.
- it ava-canoeiro
- it ava-canoeiro sin. compl.
- it avá-canoeiro sin. compl.
- it awana sin. compl.
- it canoeiro de Goiàs sin. compl.
- ja アバ・カノエイロ語
- ja カノア語 sin. compl.
- ja カノエ語 sin. compl.
- ja カノエイロ語 sin. compl.
- ja アバ語、アワナ語 sin. compl.
- ja ゴイアスのカノエイロ語 sin. compl.
- nl Avá-Canoeiro
- nl Ava-Canoeiro sin. compl.
- nl Awana sin. compl.
- nl Canoeiro de Goiás sin. compl.
- pt avá-canoeiro
- pt ava-canoeiro sin. compl.
- pt awana sin. compl.
- pt canoeiro de Goiás sin. compl.
- ru Ава-каноэйро
- ru Кануэйро ди Гойас sin. compl.
- ru Аба sin. compl.
- ru Ава sin. compl.
- ru Авана sin. compl.
- ru Кануэйрос sin. compl.
- ru Ава-кануэйро sin. compl.
- zh 阿瓦-卡诺埃罗语
- zh 阿瓦那 sin. compl.
- zh 阿瓦-卡诺埃罗 sin. compl.
- zh 戈亚斯卡诺埃罗语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Tupí > Tupí-guaraní>, <Amèrica > Brasil>
Definició
Tot i que se'n té notícia des del segle XVII, els avà-canoeiros mantenen relacions estables amb els pobladors no indígenes més o menys des de 1970, moment en què eren aproximadament 300 persones. Actualment, dels 40 membres del grup ètnic, n'hi ha 15 que viuen en poblats amb neobrasilers i altres indígenes. Alguns grupets (en total uns 25 individus), però, encara romanen aïllats.
Se'ls anomena també caras pretas ('cares fosques') i canoeiros, com altres indígenes brasilers, per l'habilitat en la navegació amb canoes. La llengua presenta diferències dialectals. Es distingeixen bàsicament el dialecte de la zona del Tocantins i el de la zona de l'Araguaia.
No hi ha cap programa educatiu específic per als avà-canoeiros. Els infants rarament van a l'escola, ja que l'única possibilitat seria l'escola dels javaés i la llengua javaé és molt diferent de l'avà-canoeiro. Els grups que mantenen relacions amb no indígenes parlen portuguès. Els que viuen isolats es mantenen totalment monolingües.
Els primers estudis sobre la llengua dels avà-canoeiros (començament del segle XX) l'emparentaven amb el carijó, parlada a São Paulo al segle XVIII. Segons aquests estudis, els avà-canoeiros haurien marxat de São Paulo amb expedicions de cercadors d'or i s'haurien instal·lat a la regió que ocupen ara a la fi del segle XVIII. Estudis més recents i rigorosos, tanmateix, estableixen el parentiu amb les llengües tupí-guaraní del nord de Brasil.
<Transports > Transport marítim>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca avís, n m
- es aviso
- fr aviso
- en advice boat
- en dispatch boat
<Transports > Transport marítim>
Definició
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>
- ca avís, n m
- es aviso
- fr avertissement
- en warning
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
Definició
Nota
- En els atacs simultanis posteriors a un avís, es decideix a sorts qui té la prioritat.