Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "axiom�tic" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca carregadora automàtica, n f
- es cargadora automática
- fr chargeuse automatique
- en automatic hopper
- de automatisches Fullkasten
<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>
Definició
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca centrador automàtic, n m
- es centrador automático
<Transport ferroviari>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca central automàtica, n f
- es central automática
- fr central automatique
- en automatic exchange
<Infraestructures tecnològiques > Xarxes de telecomunicació > Elements constitutius>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca cerca de rutes òptimes, n f
- ca cerca d'itinerari, n f sin. compl.
- es búsqueda de itinerario
- es búsqueda de rutas óptimas
- en automatic route finding
- en pathfinding
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes>
Definició
Nota
- Les aplicacions web de cerca de rutes òptimes per carretera han esdevingut d'ús habitual per al públic general.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca cerca de rutes òptimes, n f
- ca cerca d'itinerari, n f sin. compl.
- es búsqueda de itinerario
- es búsqueda de rutas óptimas
- en automatic route finding
- en pathfinding
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes>
Definició
Nota
- Les aplicacions web de cerca de rutes òptimes per carretera han esdevingut d'ús habitual per al públic general.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca cerca de rutes òptimes, n f
- ca cerca d'itinerari, n f sin. compl.
- es búsqueda de itinerario
- es búsqueda de rutas óptimas
- en automatic route finding
- en pathfinding
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes>
Definició
Nota
- Les aplicacions web de cerca de rutes òptimes per carretera han esdevingut d'ús habitual per al públic general.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca classificació automàtica, n f
- es clasificación automática
- fr triage automatique
- en automatic marshalling
<Transport ferroviari>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificació no supervisada, n f
- ca classificació automàtica, n f sin. compl.
- es clasificación no supervisada
- es clasificación automática sin. compl.
- en unsupervised classification
- en automatic classification sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
La majoria de classificadors no supervisats es basen en processos iteratius entre les fases 2 i 4 del model general de classificació digital d'imatges, com ara l'ISODATA, un dels més usats. La classificació no supervisada té l'avantatge de ser un procés computacional objectiu, basat exclusivament en les estadístiques de la imatge, que maximitza la distància entre classes i en garanteix la consistència interna sense intervenció d'un analista ni aportació d'àrees d'entrenament o coneixement previ de l'àrea. Tanmateix, també presenta problemes, com ara la dependència del resultat en funció de la ubicació dels centres de classe inicials o el fet que si es demanen poques classes és poc útil, mentre que, si se'n demanen moltes, esdevé pràcticament impossible etiquetar-les visualment.
A banda del seu paper com a classificadors finalistes, els mètodes de classificació no supervisada també poden ser usats com a exploratoris abans de procedir a una classificació supervisada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificació no supervisada, n f
- ca classificació automàtica, n f sin. compl.
- es clasificación no supervisada
- es clasificación automática sin. compl.
- en unsupervised classification
- en automatic classification sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
La majoria de classificadors no supervisats es basen en processos iteratius entre les fases 2 i 4 del model general de classificació digital d'imatges, com ara l'ISODATA, un dels més usats. La classificació no supervisada té l'avantatge de ser un procés computacional objectiu, basat exclusivament en les estadístiques de la imatge, que maximitza la distància entre classes i en garanteix la consistència interna sense intervenció d'un analista ni aportació d'àrees d'entrenament o coneixement previ de l'àrea. Tanmateix, també presenta problemes, com ara la dependència del resultat en funció de la ubicació dels centres de classe inicials o el fet que si es demanen poques classes és poc útil, mentre que, si se'n demanen moltes, esdevé pràcticament impossible etiquetar-les visualment.
A banda del seu paper com a classificadors finalistes, els mètodes de classificació no supervisada també poden ser usats com a exploratoris abans de procedir a una classificació supervisada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificació no supervisada, n f
- ca classificació automàtica, n f sin. compl.
- es clasificación no supervisada
- es clasificación automática sin. compl.
- en unsupervised classification
- en automatic classification sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
La majoria de classificadors no supervisats es basen en processos iteratius entre les fases 2 i 4 del model general de classificació digital d'imatges, com ara l'ISODATA, un dels més usats. La classificació no supervisada té l'avantatge de ser un procés computacional objectiu, basat exclusivament en les estadístiques de la imatge, que maximitza la distància entre classes i en garanteix la consistència interna sense intervenció d'un analista ni aportació d'àrees d'entrenament o coneixement previ de l'àrea. Tanmateix, també presenta problemes, com ara la dependència del resultat en funció de la ubicació dels centres de classe inicials o el fet que si es demanen poques classes és poc útil, mentre que, si se'n demanen moltes, esdevé pràcticament impossible etiquetar-les visualment.
A banda del seu paper com a classificadors finalistes, els mètodes de classificació no supervisada també poden ser usats com a exploratoris abans de procedir a una classificació supervisada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
