Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "babeca" dins totes les àrees temàtiques

cabécar cabécar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cabécar
  • ca  chirripó sin. compl.
  • ca  kabékar sin. compl.
  • ar  الكابيكارية
  • cy  Cabécar
  • cy  Chirripó sin. compl.
  • de  Cabecar
  • de  Chirripó sin. compl.
  • de  Kabékar sin. compl.
  • en  Cabécar
  • en  Chirripó sin. compl.
  • en  Kabékar sin. compl.
  • es  cabécar
  • es  chirripó sin. compl.
  • es  kabékar sin. compl.
  • eu  cabecarera
  • eu  cabecar sin. compl.
  • eu  chirripo sin. compl.
  • eu  kabekar sin. compl.
  • fr  cabécar
  • fr  chirripó sin. compl.
  • fr  kabékar sin. compl.
  • gn  kavékar
  • gn  chirripo sin. compl.
  • gn  kabékar sin. compl.
  • it  cabecar
  • it  chirripó sin. compl.
  • it  kabékar sin. compl.
  • ja  カベカル語
  • ja  チリポ語 sin. compl.
  • nl  Cabécar
  • nl  Chirripó sin. compl.
  • nl  Kabékar sin. compl.
  • pt  cabécar
  • pt  chirripó sin. compl.
  • pt  kabékar sin. compl.
  • ru  Кабекар
  • ru  Чириппо sin. compl.
  • zh  卡贝卡尔语
  • zh  卡贝卡语 sin. compl.
  • zh  奇利博语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Txibtxa > Txibtxa A > Vice>, <Amèrica > Costa Rica>

Definició
La cultura cabécar tingué un desenvolupament tecnològic molt destacat, segons mostren les restes arqueològiques del jaciment de Turrialba, habitat entre el 1000 a.C. i el 1400 de la nostra era. S'hi ha trobat un aqüeducte, un dic, restes de grans temples i altres edificacions construïts amb pedres enormes, i un camí de pedra d'uns vuitanta quilòmetres. No se sap per què els seus habitants van abandonar Turrialba ni per què va desaparèixer aquest poble; podria ser a causa d'una pesta o un conflicte bèl·lic amb un altre grup.

L'ètnia cabécar, això no obstant, ha tingut continuïtat fins a l'actualitat.

Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.
cabeta de penya cabeta de penya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabeta de penya, n f
  • ca  narciset valencià, n m alt. sin.
  • nc  Lapiedra martinezii Lag.

<Botànica > amaril·lidàcies>

cabeta de penya cabeta de penya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabeta de penya, n f
  • ca  narciset valencià, n m alt. sin.
  • nc  Lapiedra martinezii Lag.

<Botànica > amaril·lidàcies>

camió de trabuc camió de trabuc

<Transports > Transport per carretera > Vehicles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  camió de trabuc, n m
  • ca  bolquet, n m sin. compl.
  • es  camión bañera
  • es  camión basculante
  • es  camión de volquete
  • es  volquete
  • fr  camion à benne
  • fr  camion basculant
  • it  camion a cassone ribaltabile
  • en  tip truck
  • en  tipper truck
  • de  Kipplastwagen

<Transports > Transport per carretera > Vehicles>

Definició
Camió proveït d'una caixa basculant que es pot fer trabucar per a buidar-ne el contingut.
camió de trabuc camió de trabuc

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  camió de trabuc, n m
  • ca  bolquet, n m sin. compl.
  • es  camión bañera
  • es  camión basculante
  • es  camión de volquete
  • es  volquete
  • fr  camion à benne
  • fr  camion basculant
  • en  tip truck
  • en  tipper truck

<Trànsit > Vehicle > Tipologia>

Definició
Camió proveït d'una caixa basculant que es pot fer trabucar per buidar-ne el contingut.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canet, n m
  • es  caneca
  • es  caneco

<Utillatge de cuina>

Definició
Ampolla de terrissa de cos cilíndric que serveix per a contenir licors, especialment ginebra.
cap cap

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête
  • en  head

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

cap cap

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête
  • en  head

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

cap cap

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête
  • en  head

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

cap cap

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête
  • en  head

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>