Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "babeca" dins totes les àrees temàtiques

cap cap

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Pàdel>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA MONTSERRAT. Diccionari de pàdel [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/214/>

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête
  • en  head

<Pàdel>

Definició
Part de la pala, d'un màxim de 30 cm de llargada i 26 cm d'amplada, consistent en una fulla perforada amb un nombre indeterminat de forats i envoltada d'un marc ovalat, que conforma la superfície amb què es colpeja la pilota.
cap cap

<Música > Teoria de la música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza, n f
  • fr  tête, n f
  • en  notehead, n

<Música > Teoria de la música>

Definició
Part d'una figura de nota musical que determina la seva posició sobre el pentagrama.

Nota

  • El cap té forma circular o oval i és sense color en la rodona i la blanca i de color negre en les figures de menor durada.
  • El cap pot tenir altres formes en altres tradicions d'escriptura, com el quadrat en la notació aquitana o el triangle, rombe o diamant.
cap cap

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête
  • en  head
  • eu  buru

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Part més ampla d'una eina.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête

<Esport > 04 Gimnàstica>

Definició
Part final d'una maça, constituïda per una esfera d'un diàmetre màxim de 3 cm.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Conjunt dels corredors situats en primer lloc d'un grup o del pilot en un moment determinat del recorregut d'una cursa de carretera.
cap cap

<09 Esports de pilota > 13 Golf>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête
  • en  head

<Esport > 09 Esports de pilota > 13 Golf>

Definició
Part final d'un bastó, que impacta en la bola en executar el cop.

Nota

  • El cap està format per les cares, el coll, la punta i el taló.
cap cap

<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cap, n m
  • es  cabeza
  • fr  tête
  • en  head

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta>

Definició
Part d'una pala, una paleta o una raqueta de forma arrodonida o ovalada amb què es colpeja directament la pilota o el volant.
cap de forquilla cap de forquilla

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cap de forquilla, n m
  • ca  platina, n f sin. compl.
  • es  cabeza, n f
  • es  corona, n f
  • es  pletina, n f
  • fr  té de fourche, n m
  • fr  tête de fourche, n f
  • it  corona, n f
  • it  testa della forcella, n f
  • en  fork crown, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Part intermèdia de la forquilla d'una bicicleta, de forma plana o arquejada, que uneix el tub de direcció amb els braços.

Nota

  • En algunes bicicletes amb forquilla de suspensió hi ha dos caps de forquilla, l'un situat al capdamunt de les barres i l'altre cap a la meitat.
capellà capellà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  capellà fosc, n m sin. compl.
  • ca  faneca, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  mòllera fosca, n f sin. compl.
  • nc  Trisopterus luscus
  • nc  Gadus luscus var. ling.
  • es  faneca
  • es  palenca
  • fr  tacaud
  • fr  tacaud commun
  • en  bib
  • en  pouting

<Peixos > Gàdids>

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  capellà fosc, n m sin. compl.
  • ca  faneca, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  mòllera fosca, n f sin. compl.
  • nc  Trisopterus luscus
  • nc  Gadus luscus var. ling.
  • es  faneca
  • es  palenca
  • fr  tacaud
  • fr  tacaud commun
  • en  bib
  • en  pouting

<Peixos > Gàdids>