Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bacil" dins totes les àrees temàtiques

bacil·logen -ògena bacil·logen -ògena

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bacil·logen -ògena, adj

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Que genera bacils.
bacil·losi bacil·losi

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bacil·losi, n f

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia causada per bacils.
bacil·losi bacil·losi

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bacil·losi, n f

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Abusivament, tuberculosi pulmonar.
bacteriòcit bacteriòcit

<Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bacteriòcit, n m
  • ca  eritròcit bacil·liforme, n m sin. compl.

<Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Forma extrema d'el·liptòcit.
capa dels cons i els bastons capa dels cons i els bastons

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  capa dels cons i els bastons, n f
  • ca  capa bacil·lar, n f sin. compl.
  • ca  capa de les cèl·lules visuals, n f sin. compl.
  • ca  membrana de Jacob, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Definició
Capa de la retina subjacent a la capa pigmentària, formada pels cons i pels bastons.
clostridi botulínic clostridi botulínic

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  clostridi botulínic, n m
  • ca  bacil botulínic, n m sin. compl.
  • es  clostridio botulínico, n m
  • fr  Clostridium botulinum, n m
  • en  Clostridium botulinum, n
  • nc  Clostridium botulinum

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Bacteri grampositiu, anaerobi, mòbil, en forma de bacil, del gènere Clostridium, de la família de les clostridiàcies, formador d'espores, que en la seva forma vegetativa pot produir toxines, les quals poden causar botulisme.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 35ºC i 40ºC de temperatura. La toxina és sensible a la calor, i s'inactiva quan s'escalfa a 80ºC de temperatura durant 10 minuts. Les espores són molt resistents a la calor. Un pH inferior a 4,6 inhibeix la germinació de les espores.
  • 2. Reservori i localització habitual: Clostridium botulinum i les seves espores es troben habitualment al sòl, a la pols, en aigües estancades, en vegetals i formen part de la microbiota intestinal d'alguns animals, com ara els cavalls.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que el botulisme és més greu en la població infantil.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada al consum de diversos aliments que contenen la toxina, principalment, carn, productes làctics, algunes verdures i aliments en conserva. El botulisme infantil està associat al consum de mel.
corinebacteri de la diftèria corinebacteri de la diftèria

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  corinebacteri de la diftèria, n m
  • ca  bacil de Klebs-Löffler, n m sin. compl.
  • ca  bacil de Löffler, n m sin. compl.
  • ca  bacil diftèric, n m sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Bacteri en forma de bacil (Corynebacterium diphteriae), de la família de les corinebacteriàcies, agent que provoca la diftèria i produexi una exotoxina molt potent. [bacil de Klebs-Löffler]
disenteria bacil·lar disenteria bacil·lar

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  disenteria bacil·lar
  • en  bacillary dysentery

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

escheríchia coli escheríchia coli

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  escheríchia coli, n f
  • ca  bacil escheríchia coli, n m sin. compl.
  • ca  colibacil, n m sin. compl.
  • es  colibacilo, n m
  • fr  colibacille, n m
  • en  coli bacillus, n
  • en  colon bacillus, n
  • en  colibacillus, n var. ling.
  • nc  Escherichia coli
  • nc  E. coli abrev.

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil, en forma de bacil, del gènere Escherichia, de la família de les enterobacteriàcies, que habitualment no causa cap malaltia, però que, en el cas de les soques patògenes, pot provocar gastroenteritis de diversa consideració i diversos tipus d'infeccions.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: 37ºC de temperatura, si bé algunes soques es poden reproduir a temperatures de fins a 49ºC. També pot créixer en diversos medis creats al laboratori i en ambients aerobis.
  • 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà i dels animals de sang calenta. Forma part de la microbiota intestinal de l'ésser humà i dels animals i és un dels microorganismes més habituals en aquesta localització. També es troba al sòl, l'aigua i els vegetals.
  • 3. Grup de risc: La majoria de soques d'Escherichia coli no són patògenes. Pel que fa als patotips que provoquen diverses afeccions, qualsevol persona és vulnerable a la infecció, si bé, segons el patotip, s'ha observat que les afeccions són més greus en la població infantil, gent gran i persones immunodeprimides.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aliments contaminats, sobretot productes crus o poc cuits com carn de vedella i productes derivats, productes làctics sense pasteuritzar, fruita i vegetals, i aigua.
  • 5. Escherichia coli és present en grans quantitats en la microbiota intestinal normal de l'ésser humà i els animals on, en general, és innòcua. Tanmateix, s'han determinat diversos patotips d'E. coli enteropatògenes, d'acord amb diferents factors de virulència: E. coli enterohemorràgica (ECEH), subgrup rellevant d'E. coli verotoxígena, la qual pot produir dues verotoxines; E. coli enterotoxígena (ECET) que pot produir una o dues toxines: termolàbil (TL) i termoestable (TE); E. coli enteropatògena (ECEP); E. coli enteroinvasiva (ECEI); E. coli enteroagregativa (ECEA) i E. coli amb adherència difusa (ECAD). Únicament els quatre primers patotips es transmeten a través d'aliments i aigua contaminats. Les soques d'ECEH són les que poden causar complicacions més greus a la salut.
forma bacil·lar (organisme) forma bacil·lar (organisme)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  forma bacil·lar (organisme)
  • en  Form-bacillus (organism)
  • cod  416455007

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>