Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca babol, n m
ca badabadoc, n m alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca ganfanó, n m alt. sin.
ca monja, n f alt. sin.
ca quiquiriquic, n m alt. sin.
ca rosella, n f alt. sin.
ca ababol, n m var. ling.
ca bada badoc, n m var. ling.
ca cacare quel, n m var. ling.
ca cacarequel, n m var. ling.
ca cararequecs, n m pl var. ling.
ca fanfanó, n m var. ling.
ca quiquirequics, n m pl var. ling.
nc Papaver sp. pl.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca babol, n m
ca badabadoc, n m alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca ganfanó, n m alt. sin.
ca monja, n f alt. sin.
ca quiquiriquic, n m alt. sin.
ca rosella, n f alt. sin.
ca ababol, n m var. ling.
ca bada badoc, n m var. ling.
ca cacare quel, n m var. ling.
ca cacarequel, n m var. ling.
ca cararequecs, n m pl var. ling.
ca fanfanó, n m var. ling.
ca quiquirequics, n m pl var. ling.
nc Papaver sp. pl.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera, n f
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
ca carabasser, n m sin. compl.
ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
ca buidador, n m alt. sin.
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa comuna, n f alt. sin.
ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de pera, n f alt. sin.
ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
ca carabassa grossa, n f alt. sin.
ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
ca carabassa petita, n f alt. sin.
ca carabassera comuna, n f alt. sin.
ca carabasses, n f pl alt. sin.
ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
ca carabassot buidador, n m alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbassera, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbassot, n m alt. sin.
ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
nc Cucurbita pepo L.
nc Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera, n f
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
ca carabasser, n m sin. compl.
ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
ca buidador, n m alt. sin.
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa comuna, n f alt. sin.
ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de pera, n f alt. sin.
ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
ca carabassa grossa, n f alt. sin.
ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
ca carabassa petita, n f alt. sin.
ca carabassera comuna, n f alt. sin.
ca carabasses, n f pl alt. sin.
ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
ca carabassot buidador, n m alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbassera, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbassot, n m alt. sin.
ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
nc Cucurbita pepo L.
nc Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca efecte badoc, n m
es efecto mirón
en rubberneck

<Transports > Transport per carretera>

Definició

Alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància externa singular, com ara un accident de trànsit.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

ca efecte badoc, n m
es efecto mirón
fr bouchon de curiosité
en gapers' block
en gapers' delay

<Trànsit > Circulació > Disfuncions>

Definició

Alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància externa singular, com ara un accident de trànsit.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garrofer, n m
ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
ca garrofera, n f sin. compl.
ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
ca garrova (fruit), n f sin. compl.
ca garrover, n m sin. compl.
ca garroví (llavor), n m sin. compl.
ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofa, n f alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofer femella, n m alt. sin.
ca garrofer mascle, n m alt. sin.
ca garrofera mascle, n f alt. sin.
ca garrofera vera, n f alt. sin.
ca garrofí, n m alt. sin.
ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofero, n m var. ling.
ca garrofo, n m var. ling.
nc Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garrofer, n m
ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
ca garrofera, n f sin. compl.
ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
ca garrova (fruit), n f sin. compl.
ca garrover, n m sin. compl.
ca garroví (llavor), n m sin. compl.
ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofa, n f alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofer femella, n m alt. sin.
ca garrofer mascle, n m alt. sin.
ca garrofera mascle, n f alt. sin.
ca garrofera vera, n f alt. sin.
ca garrofí, n m alt. sin.
ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofero, n m var. ling.
ca garrofo, n m var. ling.
nc Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca magraner, n m
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca magrana (fruit), n f sin. compl.
ca balàustia (fruit), n f alt. sin.
ca magrana agra (fruit), n f alt. sin.
ca magraner agre, n m alt. sin.
ca magraner bord, n m alt. sin.
ca magranera, n f alt. sin.
ca magranes, n f pl alt. sin.
ca magranes (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
ca rosa balàustia, n f alt. sin.
ca balaüsta (fruit), n f var. ling.
ca balàustria (fruit), n f var. ling.
ca magrané, n m var. ling.
ca magraner borde, n m var. ling.
ca magrano, n m var. ling.
ca malagraner, n m var. ling.
ca malagranera, n f var. ling.
ca malgrana (fruit), n f var. ling.
ca manglana (fruit), n f var. ling.
ca manglaner, n m var. ling.
ca manglanera, n f var. ling.
ca mangrana (fruit), n f var. ling.
ca mangraner, n m var. ling.
ca mangraner agre, n m var. ling.
ca mangraner bord, n m var. ling.
ca mangrano, n m var. ling.
ca megrana (fruit), n f var. ling.
ca melgrana (fruit), n f var. ling.
ca menglana (fruit), n f var. ling.
ca mergrana (fruit), n f var. ling.
ca milgrana (fruit), n f var. ling.
ca minglana (fruit), n f var. ling.
ca rosa balaustria, n f var. ling.
nc Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca magraner, n m
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca magrana (fruit), n f sin. compl.
ca balàustia (fruit), n f alt. sin.
ca magrana agra (fruit), n f alt. sin.
ca magraner agre, n m alt. sin.
ca magraner bord, n m alt. sin.
ca magranera, n f alt. sin.
ca magranes, n f pl alt. sin.
ca magranes (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
ca rosa balàustia, n f alt. sin.
ca balaüsta (fruit), n f var. ling.
ca balàustria (fruit), n f var. ling.
ca magrané, n m var. ling.
ca magraner borde, n m var. ling.
ca magrano, n m var. ling.
ca malagraner, n m var. ling.
ca malagranera, n f var. ling.
ca malgrana (fruit), n f var. ling.
ca manglana (fruit), n f var. ling.
ca manglaner, n m var. ling.
ca manglanera, n f var. ling.
ca mangrana (fruit), n f var. ling.
ca mangraner, n m var. ling.
ca mangraner agre, n m var. ling.
ca mangraner bord, n m var. ling.
ca mangrano, n m var. ling.
ca megrana (fruit), n f var. ling.
ca melgrana (fruit), n f var. ling.
ca menglana (fruit), n f var. ling.
ca mergrana (fruit), n f var. ling.
ca milgrana (fruit), n f var. ling.
ca minglana (fruit), n f var. ling.
ca rosa balaustria, n f var. ling.
nc Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "badoc" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota