Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "badoquejar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca citís de Montalegre, n m
- ca citís platejat, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca herba de la bajoqueta, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de plata, n f alt. sin.
- ca platejada, n f alt. sin.
- ca citis platejat, n m var. ling.
- ca citisso de Montalegre, n m var. ling.
- nc Argyrolobium zanonii (Turra) P.W. Ball
- nc Cytisus argenteus L. sin. compl.
- nc Argyrolobium argenteum auct. var. ling.
- nc Argyrolobium linnaeanum Walp. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca el document està bloquejat per un altre usuari
- en the document is locked by another user
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca el document estarà bloquejat per a la resta d'usuaris
- en the document will be locked for other users
<Localització > Fraseologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesolet, n m
- ca banyolí (llavor), n m sin. compl.
- ca caragirat, n m sin. compl.
- ca caragirat (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolera, n f sin. compl.
- ca fesolet (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolí (llavor), n m sin. compl.
- ca monget (llavor), n m sin. compl.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca bajoqueta, n f alt. sin.
- ca banyolí, n m alt. sin.
- ca banyolins, n m pl alt. sin.
- ca escorxatites, n m/f alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesol menut, n m alt. sin.
- ca fesol negre, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesoler menut, n m alt. sin.
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca fesols menuts, n m pl alt. sin.
- ca fesols virats, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixonera, n f alt. sin.
- ca monget, n m alt. sin.
- ca mongets, n m pl alt. sin.
- ca mongets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca mongets (llavor), n m pl alt. sin.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp.
- nc Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.
- nc Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesolet, n m
- ca banyolí (llavor), n m sin. compl.
- ca caragirat, n m sin. compl.
- ca caragirat (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolera, n f sin. compl.
- ca fesolet (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolí (llavor), n m sin. compl.
- ca monget (llavor), n m sin. compl.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca bajoqueta, n f alt. sin.
- ca banyolí, n m alt. sin.
- ca banyolins, n m pl alt. sin.
- ca escorxatites, n m/f alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesol menut, n m alt. sin.
- ca fesol negre, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesoler menut, n m alt. sin.
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca fesols menuts, n m pl alt. sin.
- ca fesols virats, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixonera, n f alt. sin.
- ca monget, n m alt. sin.
- ca mongets, n m pl alt. sin.
- ca mongets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca mongets (llavor), n m pl alt. sin.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp.
- nc Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.
- nc Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer del diable, n m
- ca bajoca de moro, n f sin. compl.
- ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
- ca garrofer pudent, n m sin. compl.
- ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
- ca arbre mongeter, n m alt. sin.
- ca garrofer, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer de moro, n m alt. sin.
- ca garroferet de moro, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- ca garrover del diable, n m alt. sin.
- ca garrover del dianye, n m alt. sin.
- ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
- ca garrover pudent, n m alt. sin.
- ca manpudolera, n f alt. sin.
- ca mongeta borda, n f alt. sin.
- ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
- ca mongetera borda, n f alt. sin.
- ca tramussera borda, n f alt. sin.
- ca arbre monjat, n m var. ling.
- ca contera, n f var. ling.
- ca contera pudent, n f var. ling.
- ca contera pudenta, n f var. ling.
- ca jorva, n f var. ling.
- nc Anagyris foetida L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer del diable, n m
- ca bajoca de moro, n f sin. compl.
- ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
- ca garrofer pudent, n m sin. compl.
- ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
- ca arbre mongeter, n m alt. sin.
- ca garrofer, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer de moro, n m alt. sin.
- ca garroferet de moro, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- ca garrover del diable, n m alt. sin.
- ca garrover del dianye, n m alt. sin.
- ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
- ca garrover pudent, n m alt. sin.
- ca manpudolera, n f alt. sin.
- ca mongeta borda, n f alt. sin.
- ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
- ca mongetera borda, n f alt. sin.
- ca tramussera borda, n f alt. sin.
- ca arbre monjat, n m var. ling.
- ca contera, n f var. ling.
- ca contera pudent, n f var. ling.
- ca contera pudenta, n f var. ling.
- ca jorva, n f var. ling.
- nc Anagyris foetida L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca glotalitzat -ada, adj
- ca bloquejat -ada, adj sin. compl.
- ca recursiu -iva, adj sin. compl.
- es glotalizado ‑da
- fr glottalisé ‑ée
- en glottal constrictions
<Lingüística>
Definició
Nota
- Articulatòriament, presenten dues explosions corresponents a dues obertures successives, una de la cavitat oral i l'altra de la glotis. Aquest tret es dona en les consonants ejectives, implosives i clics, i es troba, entre altres, en les llengües caucàsiques.
<Maquinària tèxtil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca màquina de blanquejar, n f
- es máquina de blanquear
- fr machine de blanchiment
- en bleaching machine
- de Bleichapparat
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Maquinària tèxtil>
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca migrant en situació de bloqueig, n m, f
- ca migrant bloquejat | migrant bloquejada, n m, f sin. compl.
- es migrante desamparado | migrante desamparada, n m, f
- fr migrant en détresse | migrante en détresse, n m, f
- en stranded migrant, n
<Dret internacional>
Definició
Nota
- 1. Un migrant en situació de bloqueig pot ser, per exemple, un migrant a qui s'ha denegat la protecció internacional.
- 2. Els motius que poden fer que un migrant no pugui tornar al país d'origen són diversos: per exemple, el fet que hi hagi un conflicte armat o una situació de violència permanent; el fet que no s'hi respectin els drets humans, o el fet que s'hi hagi produït un desastre natural o humà.
