Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "baga" dins totes les àrees temàtiques
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bata, n f
- en dressing gown, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Maquinària tèxtil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca batan, n m
- ca batà, n m sin. compl.
- ca noc, n m sin. compl.
- es batán
- fr battant
- fr batteur
- en scutcher
- en sley
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Maquinària tèxtil>
<Indústria > Indústria tèxtil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. SERVEI DE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS. Lèxic de la indústria tèxtil a Mollet del Vallès. Mollet del Vallès: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2014.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca batan, n m
- ca batà, n m sin. compl.
<Indústria tèxtil > Maquinària tèxtil>
Definició
Nota
- Específicament, el batan obridor continua la neteja i la disgregació de les floques, que ja havia començat en les obridores de bales, i les transforma en napa. Per la seva banda, el batan acabador (o batan repassador) continua la feina del batan obridor i, al mateix temps, fa més homogènia la distribució de les fibres en la napa. També serveix per enfeltrar els teixits de llana.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca bau, n m
- es bao, n m
- fr barrot, n m
- fr bau, n m
- en beam, n
- eu bago, n
- eu habe, n
<Fusteria > Construccions>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca bau major, n m
- ca bau mestre, n m
- ca bau principal, n m
- es bao maestro, n m
- fr maître-bau, n m
- en midship beam, n
- eu bago nagusi, n
- eu habe nagusi, n
<Fusteria > Construccions>
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bava, n f
- nc Thalia democratica
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bava, n f
- es baba, n f
- fr bave, n f
- en slaver, n
<Infermeria>
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bava, n f
- es baba
- fr bave
- en slaver
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bengalí
- ca bangla sin. compl.
- cod bangla
- ar البنغالية
- cy Bengali
- cy Bangla sin. compl.
- de Bengalisch
- de Bangla sin. compl.
- de Bengali sin. compl.
- en Bengali
- en Banga-Bhasa sin. compl.
- en Bangala sin. compl.
- en Bangla sin. compl.
- es bengalí
- es bangla sin. compl.
- eu bengalera
- fr bengali
- fr bangla sin. compl.
- gl bengalí
- gl bangla sin. compl.
- gn vengali
- gn vangla sin. compl.
- it bengali
- it bengalese sin. compl.
- ja ベンガル語
- ja バングラ語 sin. compl.
- nl Bengaals
- nl Bangla sin. compl.
- pt bengali
- pt bangala sin. compl.
- ru Бенгальский
- ru Бангла sin. compl.
- ru Бенгали sin. compl.
- ru Банга-бхаша sin. compl.
- zh 孟加拉语
- zh 孟加拉 sin. compl.
- scr Alfabet bengalí
- num Sistema bengalí
<Indoeuropea > Indoirànica > Índic>, <Àsia > Bangla Desh>, <Àsia > Índia>
Definició
En bengalí, com en marathi, s'observa força influència del sànscrit, la llengua hindú clàssica. En canvi, en hindi i panjabi la influència més notable és persa i aràbiga.
La zona on es parla bengalí es caracteritza per una densitat demogràfica molt alta. A més dels 180 milions de parlants nadius, hi ha uns 40 milions de persones que el tenen com a segona llengua.
La divisió dialectal més àmpliament acceptada distingeix quatre grups principals: el radh, el banga, el kamarupa i el varendra.
Els dialectes radh (sud-occidentals) han servit de base per a l'elaboració del bengalí estàndard, emprat tant a l'Índia com a Bangladesh.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
