Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bagassa" dins totes les àrees temàtiques

gatassa gatassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatassa, n f
  • ca  morro de porc, n m sin. compl.
  • ca  ficària, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  morro de porcell, n m alt. sin.
  • nc  Ranunculus ficaria L.
  • nc  Ficaria verna Huds. sin. compl.
  • nc  Ficaria ranunculoides Roth var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatassa, n f
  • nc  Ranunculus ficaria subsp. ficaria

<Botànica > ranunculàcies>

gatassa gatassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatassa, n f
  • nc  Ranunculus ficaria subsp. ficaria

<Botànica > ranunculàcies>

gatassa gatassa

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gatassa, n f
  • ca  celidònia menor, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • nc  Ranunculus ficaria

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de propietats vesicants, aprofitada pels captaires per a fer-se nafres artificials.
gavarra gavarra

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gavarra, n f
  • ca  barcassa, n f sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Embarcació robusta de bordes paral·leles i caps mínimament afuats destinada al transport fluvial de càrrega.
gitaneta de l'espígol gitaneta de l'espígol

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  gitaneta de l'espígol, n f
  • es  gitanilla de la lavanda, n f
  • fr  zygène de la badasse, n f
  • fr  zygène de la lavande, n f
  • nc  Zygaena lavandulae

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Zigenoïdeus > Zigènids > Zigenins > Zygaena
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram negre, n m
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  fragassa, n f sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  agram de porc, n m alt. sin.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  bretuaga, n f alt. sin.
  • ca  bretuges, n m pl alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  cincfulles, n m/f alt. sin.
  • ca  cincllagues de Crist, n f alt. sin.
  • ca  cua roja, n f alt. sin.
  • ca  fragassa estèril, n f alt. sin.
  • ca  fraula borda, n f alt. sin.
  • ca  gram bord, n m alt. sin.
  • ca  gram de porc, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  mà de Crist, n f alt. sin.
  • ca  mà de Maria, n f alt. sin.
  • ca  maduixera borda, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  peu porquí, n m alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  cinc en rama, n m var. ling.
  • ca  fregasa, n f var. ling.
  • ca  fregassa, n f var. ling.
  • ca  fresera borda, n f var. ling.
  • ca  gram corquim, n m var. ling.
  • ca  grum negre, n m var. ling.
  • ca  pateta de colom, n f var. ling.
  • ca  peu trist, n m var. ling.
  • ca  peutrist, n m var. ling.
  • nc  Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
gram negre gram negre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram negre, n m
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  fragassa, n f sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  agram de porc, n m alt. sin.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  bretuaga, n f alt. sin.
  • ca  bretuges, n m pl alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  cincfulles, n m/f alt. sin.
  • ca  cincllagues de Crist, n f alt. sin.
  • ca  cua roja, n f alt. sin.
  • ca  fragassa estèril, n f alt. sin.
  • ca  fraula borda, n f alt. sin.
  • ca  gram bord, n m alt. sin.
  • ca  gram de porc, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  mà de Crist, n f alt. sin.
  • ca  mà de Maria, n f alt. sin.
  • ca  maduixera borda, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  peu porquí, n m alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  cinc en rama, n m var. ling.
  • ca  fregasa, n f var. ling.
  • ca  fregassa, n f var. ling.
  • ca  fresera borda, n f var. ling.
  • ca  gram corquim, n m var. ling.
  • ca  grum negre, n m var. ling.
  • ca  pateta de colom, n f var. ling.
  • ca  peu trist, n m var. ling.
  • ca  peutrist, n m var. ling.
  • nc  Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
herba roja herba roja

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba roja, n f
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  flor de la gana, n f alt. sin.
  • ca  flors de la fam, n f pl alt. sin.
  • ca  fragassa, n f alt. sin.
  • ca  gram negre, n m alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  potentil·la, n f alt. sin.
  • ca  potentil·la primerenca, n f alt. sin.
  • ca  potentil·la vernal, n f alt. sin.
  • ca  roser terrer, n m alt. sin.
  • ca  flores de la fam, n f pl var. ling.
  • nc  Potentilla neumanniana Rchb.
  • nc  Potentilla tabernaemontani Asch. var. ling.
  • nc  Potentilla verna L. p.p. et auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba roja, n f
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  flor de la gana, n f alt. sin.
  • ca  flors de la fam, n f pl alt. sin.
  • ca  fragassa, n f alt. sin.
  • ca  gram negre, n m alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  potentil·la, n f alt. sin.
  • ca  potentil·la primerenca, n f alt. sin.
  • ca  potentil·la vernal, n f alt. sin.
  • ca  roser terrer, n m alt. sin.
  • ca  flores de la fam, n f pl var. ling.
  • nc  Potentilla neumanniana Rchb.
  • nc  Potentilla tabernaemontani Asch. var. ling.
  • nc  Potentilla verna L. p.p. et auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>