Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bagassa" dins totes les àrees temàtiques

rabassa

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca rabassa, n f
es cepa, n f
fr souche, n f
en stump, n

<Botànica>

rabassa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca rabassa, n f
es raigal, n m
fr souche, n f
en stump, n
eu sustraiondo, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

rabassa morta

<Dret>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca rabassa morta, n f
ca establiment a primers ceps, n m sin. compl.
es primeras cepas
fr emphytéose d'un vignoble

<Dret>

Definició

Contracte de conreu emfitèutic establert antigament com a arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.

rabassa morta

<Dret > Dret civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

ca rabassa morta, n f
es rabassa morta

<Dret civil > Drets reals>

Definició

Contracte de conreu en virtut del qual el propietari d'una finca en cedeix l'ús per conrear-hi vinya, durant el temps que visquin els primers ceps plantats, a canvi d'una renda anual en fruits o diners.

rabassa morta

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca rabassa morta, n f
ca establiment a primers ceps, n m sin. compl.
es censo a primeras cepas, n m

rabassa morta

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca rabassa morta, n f
es sustitución hereditaria

<Història del dret>

Definició

Disposició testamentària per la qual es designava un o més substituts de la persona que heretava en unes circumstàncies determinades.

Nota

Àmbit: Catalunya
D'acord amb el dret comú, a Catalunya el testador podia instituir hereus successivament de diverses maneres: en forma de fideïcomís universal o substitució fideïcomissària, substitució vulgar, substitució pupil·lar i substitució quasipupil·lar o exemplar. Per tant, els hereus substituts estaven condicionats a les circumstàncies de cada cas.
1) SUBSTITUCIÓ FIDEÏCOMISSÀRIA. Un cop nomenat un fideïcomís universal, l'hereu fiduciari designat podia tenir substituts ordenats pel testador fins que l'herència es lliurés a l'hereu definitiu. Això era així si el primer instituït no arribava a adquirir l'herència o hi renunciava. Segons Justinià, es podien designar fins a quatre substituts. Una modalitat d'aquesta substitució fideïcomissària era l'anomenada substitució de residu, la característica principal de la qual era que hi desapareixien les notes típiques del fideïcomís normal -el deure de guardar els béns fideïcomesos i la prohibició de disposar-ne.
Aquesta institució ja existent en el dret romà fou admesa pel dret català, i d'aquesta manera el fiduciari de residu podia disposar dels béns fideïcomesos per actes entre vius, normalment a títol onerós, i estava obligat a transmetre al fideïcomissari el que restés o quedés dels béns fideïcomesos.
Tradicionalment es distingeixen dues classes d'aquest fideïcomís de residu: a) de si quid supererit ('si resta quelcom'), en què el fiduciari podia disposar de tots els béns fideïcomesos per actes entre vius, i passar al fideïcomissari el que en pogués quedar, i b) de eo quod supererit ('d'allò que ha de quedar'), en què s'havia de reservar la quarta part dels béns fideïcomesos.
2) SUBSTITUCIÓ VULGAR. El dret comú autoritzava el testador a designar diferents hereus successius en cas que el primer designat no arribés a ser efectivament hereu. D'aquesta manera, el causant perseguia que la seva herència no quedés vacant o impedir que s'obrís la successió intestada, si temia que el primer hereu instituït no l'acceptés o que no ho pogués fer, o morís abans d'adquirir la capacitat per a testar o morís abans que el mateix causant sense deixar descendència. A Catalunya aquesta institució es practicava molt habitualment.
3) SUBSTITUCIÓ PUPIL·LAR. Consistia en el nomenament d'hereu a favor d'un fill concebut i no-nascut o ja nascut però impúber que feien els pares en cas que aquell (que havia de ser l'hereu de la casa) morís sense haver arribat a l'edat necessària per a poder testar (els dotze anys en la dona i els catorze en l'home). Ara bé, en aquest cas el pare instituïa un substitut per rebre la seva herència i també la del seu fill. Aquest tipus de substitució també era molt freqüent a Catalunya.
4) SUBSTITUCIÓ EXEMPLAR O QUASIPUPIL·LAR. Era una forma de substitució configurada a exemple de la pupil·lar (ad exemplum pupillaris substitutionis) que Justinià va regular. Era la substitució que ordenava un ascendent respecte del seu descendent hereu o legitimari que tenia incapacitat mental, encara que fos púber o major d'edat.
Aquesta substitució comprenia els béns del testador i els de l'incapaç, si aquest no havia atorgat testament ni heretament universal en algun moment de lucidesa. Per a ser vàlida requeria que la incapacitat mental hagués estat reconeguda judicialment, s'havia de fer a favor de descendents de l'incapaç o del mateix testador i a falta d'uns descendents o altres es podia fer a favor d'altri que fos capaç de succeir (l'elecció era lliure). La substitució quedava sense efecte si cessava la incapacitat i si l'incapaç moria abans que el testador.

rabassa morta

<Història del dret>

ca rabassa morta, n f
es rabassa morta

<Història del dret>

Definició

Contracte de conreu pel qual el propietari d'una finca en cedia l'ús per a conrear-hi vinya, durant un temps, a canvi d'una renda anual en fruits o diners.

Nota

Àmbit: Catalunya
El contracte de rabassa morta era un dret de gaudi temporal que se cedia sobre una terra o heretat amb el deure de plantar-la de vinya i a canvi d'una pensió anual que solia ser una proporció de la producció que s'obtingués. Aquesta institució es regia pel dret consuetudinari català, i se'n situa l'origen vers el segle XII a Girona, des d'on es va generalitzar cap a la Catalunya Nova a mesura que es desenvolupava i augmentava l'explotació vinícola.
Era un contracte d'establiment que es podia inscriure, malgrat el caràcter temporal que tenia, i podia estar subjecte també a un dret d'entrada si així es pactava. El podia constituir un propietari i un emfiteuta sobre la terra que l'un i l'altre tinguessin. La durada era la que es pactés, però en principi ho era pel temps que vivien els ceps que es plantessin, tot i que la doctrina fixava un termini mitjà de cinquanta anys (el temps de vida productiu estimat).
El rabassaire que rebia la finca a) l'havia de plantar de vinya en el termini que s'havia pactat; b) l'havia de conrear i conservar; c) en podia perllongar la vida (amb ceps nous a partir de les sarments dels ja plantats); d) normalment estava autoritzat a plantar altres arbres fruiters entre les fileres de vinya que serien seus amb els fruits corresponents; e) podia disposar per actes entre vius o per causa de mort del seu dret (no havia de pagar lluïsme si no s'havia pactat); f) transmetia el seu dret als hereus abintestats; g) podia renunciar al seu dret en qualsevol moment; h) havia de pagar el cànon establert al venciment pactat, i i) no tenia dret a recuperar les millores fetes quan el contracte s'extingís.
I el propietari de la finca tenia dret a cobrar la pensió fixada, també a fer que el rabasser declarés el capbreu, i tenia el dret de tanteig i retracte (de fadiga) si el rabasser volia vendre el seu dret a terceres persones.
Tant l'un com l'altre podien defensar els seus drets judicialment, amb la interposició dels interdictes possessoris corresponents.

repalassa

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca repalassa, n f
ca bardana, n f sin. compl.
ca catxurrera, n f sin. compl.
ca cuspinera, n f sin. compl.
ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
ca gaferot, n m sin. compl.
ca gafet, n m sin. compl.
ca llapa, n f sin. compl.
ca llaparassa, n f sin. compl.
ca llapassa, n f sin. compl.
ca llapassera, n f sin. compl.
ca bardanera, n f alt. sin.
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
ca cospí, n m alt. sin.
ca cospiner, n m alt. sin.
ca cospinera, n f alt. sin.
ca cospineta, n f alt. sin.
ca cospins, n m pl alt. sin.
ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
ca cospiu, n m alt. sin.
ca cospiuera, n f alt. sin.
ca cospius, n m pl alt. sin.
ca enganxadones, n m alt. sin.
ca enganxadores, n f pl alt. sin.
ca enganxavelles, n m alt. sin.
ca estiracabells, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca gafarrons, n m pl alt. sin.
ca gafarrots, n m pl alt. sin.
ca gafets, n m pl alt. sin.
ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
ca gos, n m alt. sin.
ca gosset, n m alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
ca herba cospinera, n f alt. sin.
ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
ca llaparasses, n f pl alt. sin.
ca llapassa menor, n f alt. sin.
ca llapasses, n f pl alt. sin.
ca palló, n m alt. sin.
ca paperina, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca pegamans, n m/f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca remolins, n m pl alt. sin.
ca repalasses, n f pl alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca socarrella, n f alt. sin.
ca cuspiner, n m var. ling.
ca guspí (fruit), n m var. ling.
ca guspinera, n f var. ling.
ca lapassa, n f var. ling.
ca llampassa, n f var. ling.
ca llaparada, n f var. ling.
ca llapissera, n f var. ling.
ca llepalassa, n f var. ling.
ca lleparada, n f var. ling.
ca lleparassa, n f var. ling.
ca lleparasses, n f pl var. ling.
ca poltres, n m pl var. ling.
ca rapalassa, n f var. ling.
ca repalaca, n f var. ling.
ca repalada, n f var. ling.
ca repelasses, n f pl var. ling.
nc Arctium minus Bernh.
nc Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).

repalassa

<Botànica>

ca repalassa, n f
ca bardana, n f sin. compl.
ca catxurrera, n f sin. compl.
ca cuspinera, n f sin. compl.
ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
ca gaferot, n m sin. compl.
ca gafet, n m sin. compl.
ca llapa, n f sin. compl.
ca llaparassa, n f sin. compl.
ca llapassa, n f sin. compl.
ca llapassera, n f sin. compl.
ca bardanera, n f alt. sin.
ca catxurros, n m pl alt. sin.
ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
ca cospí, n m alt. sin.
ca cospiner, n m alt. sin.
ca cospinera, n f alt. sin.
ca cospineta, n f alt. sin.
ca cospins, n m pl alt. sin.
ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
ca cospiu, n m alt. sin.
ca cospiuera, n f alt. sin.
ca cospius, n m pl alt. sin.
ca enganxadones, n m alt. sin.
ca enganxadores, n f pl alt. sin.
ca enganxavelles, n m alt. sin.
ca estiracabells, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca gafarrons, n m pl alt. sin.
ca gafarrots, n m pl alt. sin.
ca gafets, n m pl alt. sin.
ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
ca gos, n m alt. sin.
ca gosset, n m alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
ca herba cospinera, n f alt. sin.
ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
ca llaparasses, n f pl alt. sin.
ca llapassa menor, n f alt. sin.
ca llapasses, n f pl alt. sin.
ca palló, n m alt. sin.
ca paperina, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca pegamans, n m/f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca remolins, n m pl alt. sin.
ca repalasses, n f pl alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca socarrella, n f alt. sin.
ca cuspiner, n m var. ling.
ca guspí (fruit), n m var. ling.
ca guspinera, n f var. ling.
ca lapassa, n f var. ling.
ca llampassa, n f var. ling.
ca llaparada, n f var. ling.
ca llapissera, n f var. ling.
ca llepalassa, n f var. ling.
ca lleparada, n f var. ling.
ca lleparassa, n f var. ling.
ca lleparasses, n f pl var. ling.
ca poltres, n m pl var. ling.
ca rapalassa, n f var. ling.
ca repalaca, n f var. ling.
ca repalada, n f var. ling.
ca repelasses, n f pl var. ling.
nc Arctium minus Bernh.
nc Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).

soca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca soca, n f
ca coll, n m sin. compl.
ca rabassa, n f sin. compl.
es cepa
es cuello
es tocón
fr cep
fr collet
fr souche
en collar
en stump

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició

Tija principal, gruixuda i lignificada, de la vinya.