Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bajoca" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avena borda, n f
- ca balloca, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civada de capellà, n f alt. sin.
- ca civada falsa, n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca cugula borda, n f alt. sin.
- ca cugula fàtua, n f alt. sin.
- ca gall i gallina, n m alt. sin.
- ca biada borda, n f var. ling.
- ca caula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca cogul, n m var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca fenarja, n f var. ling.
- nc Avena fatua L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bacona, n f
- ca gardenya, n f
- ca porca, n f
- ca truja, n f
- ca verra, n f
- es cerda
- es puerca
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Definició
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Bacopa
- nc Bacopa sp.
<Botànica>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca bonítol petit, n m sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca tonyina blanca, n f sin. compl.
- ca ullada, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca uyada, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca vapora, n f var. ling.
- nc Thunnus alalunga
- nc Germo alalunga var. ling.
- nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
- nc Thunnus germo var. ling.
- nc Thynnus alalonga var. ling.
- nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
- es albacora
- es atún
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
<Peixos > Escòmbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca bonítol petit, n m sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca tonyina blanca, n f sin. compl.
- ca ullada, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca uyada, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca vapora, n f var. ling.
- nc Thunnus alalunga
- nc Germo alalunga var. ling.
- nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
- nc Thunnus germo var. ling.
- nc Thynnus alalonga var. ling.
- nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
- es albacora
- es atún
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f
- ca ullada, n f
- es albacora
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
- nc Thunnus alalunga
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacoreta, n f
- ca bacora, n f sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca albácora, n f var. ling.
- ca albàcora, n f var. ling.
- ca albecora, n f var. ling.
- ca arbecona, n f var. ling.
- ca bacoretes, n f pl var. ling.
- ca bonito, n m var. ling.
- ca toñina, n f var. ling.
- ca tunyina, n f var. ling.
- nc Euthynnus alletteratus
- nc Euthymus quadripuntatus var. ling.
- nc Euthynnus (Euthynnus) quadripunctatus var. ling.
- nc Euthynnus alleteratus var. ling.
- nc Thynnus brevipennis var. ling.
- nc Thynnus leachianus var. ling.
- nc Thynnus thunnina var. ling.
- es albacora
- es atún
- es bacoreta
- fr thonine commune
- en little tunny
<Peixos > Escòmbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacoreta, n f
- ca bacora, n f sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca albácora, n f var. ling.
- ca albàcora, n f var. ling.
- ca albecora, n f var. ling.
- ca arbecona, n f var. ling.
- ca bacoretes, n f pl var. ling.
- ca bonito, n m var. ling.
- ca toñina, n f var. ling.
- ca tunyina, n f var. ling.
- nc Euthynnus alletteratus
- nc Euthymus quadripuntatus var. ling.
- nc Euthynnus (Euthynnus) quadripunctatus var. ling.
- nc Euthynnus alleteratus var. ling.
- nc Thynnus brevipennis var. ling.
- nc Thynnus leachianus var. ling.
- nc Thynnus thunnina var. ling.
- es albacora
- es atún
- es bacoreta
- fr thonine commune
- en little tunny
<Peixos > Escòmbrids>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca badocar, v intr
- ca badar-se, v intr pron sin. compl.
- ca esbadocar-se, v intr pron sin. compl.
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
Nota
- S'aplica també a les gemmes de l'avellaner atacades pel badoc.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badocs, n m pl
- ca boca de llop, n f alt. sin.
- ca boques d'ase, n f pl alt. sin.
- ca boques de conill, n f pl alt. sin.
- ca boqueta de llop, n f alt. sin.
- ca bram d'ase, n m alt. sin.
- ca bramaburros, n m/f alt. sin.
- ca cara de vedella, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca conills, n m pl alt. sin.
- ca dits, n m pl alt. sin.
- ca gatets, n m pl alt. sin.
- ca gorges de llop, n f pl alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca mamaconillet, n m alt. sin.
- ca mamaconillets, n m pl alt. sin.
- ca mamaconills, n m pl alt. sin.
- ca morro de vedella, n m alt. sin.
- ca pets de llop, n m pl alt. sin.
- ca queixal de llop, n m alt. sin.
- ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- nc Antirrhinum majus L. subsp. majus
<Botànica > escrofulariàcies>
