Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bajoca" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badocs, n m pl
- ca boca de llop, n f alt. sin.
- ca boques d'ase, n f pl alt. sin.
- ca boques de conill, n f pl alt. sin.
- ca boqueta de llop, n f alt. sin.
- ca bram d'ase, n m alt. sin.
- ca bramaburros, n m/f alt. sin.
- ca cara de vedella, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca conills, n m pl alt. sin.
- ca dits, n m pl alt. sin.
- ca gatets, n m pl alt. sin.
- ca gorges de llop, n f pl alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca mamaconillet, n m alt. sin.
- ca mamaconillets, n m pl alt. sin.
- ca mamaconills, n m pl alt. sin.
- ca morro de vedella, n m alt. sin.
- ca pets de llop, n m pl alt. sin.
- ca queixal de llop, n m alt. sin.
- ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- nc Antirrhinum majus L. subsp. majus
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badola, n f
- ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
- ca magreta, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella rodona, n f alt. sin.
- ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca magretes, n f pl alt. sin.
- ca badolla, n f var. ling.
- ca baroles, n f pl var. ling.
- ca madoles, n f pl var. ling.
- nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badola, n f
- ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
- ca magreta, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella rodona, n f alt. sin.
- ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca magretes, n f pl alt. sin.
- ca badolla, n f var. ling.
- ca baroles, n f pl var. ling.
- ca madoles, n f pl var. ling.
- nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badola tingitana, n f
- ca paradella tangerina, n f alt. sin.
- nc Rumex roseus L.
- nc Emex tingitana (L.) Campd. sin. compl.
- nc Rumex tingitanus L. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badola tingitana, n f
- ca paradella tangerina, n f alt. sin.
- nc Rumex roseus L.
- nc Emex tingitana (L.) Campd. sin. compl.
- nc Rumex tingitanus L. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bagyeli
- ca bajele sin. compl.
- ca bako sin. compl.
- ca bakola sin. compl.
- ca bekoe sin. compl.
- ca bogyeli sin. compl.
- ca gieli sin. compl.
- ca gyeli sin. compl.
- ar باغيلي
- cy Bagyeli
- cy Bajele sin. compl.
- cy Bako sin. compl.
- cy Bakola sin. compl.
- cy Bekoe sin. compl.
- cy Bogyeli sin. compl.
- cy Gieli sin. compl.
- cy Gyeli sin. compl.
- de Gyele
- de Bagyele sin. compl.
- de Bajele sin. compl.
- de Bako sin. compl.
- de Bakola sin. compl.
- de Bekoe sin. compl.
- de Bogyeli sin. compl.
- de Giele sin. compl.
- de Gieli sin. compl.
- de Gyeli sin. compl.
- en Gyele
- en Bagiele sin. compl.
- en Bagyele sin. compl.
- en Bagyeli sin. compl.
- en Bajele sin. compl.
- en Bako sin. compl.
- en Bakola sin. compl.
- en Bekoe sin. compl.
- en Bogyeli sin. compl.
- en Giele sin. compl.
- en Gieli sin. compl.
- en Gyeli sin. compl.
- es bakole
- es bagyeli sin. compl.
- es bajele sin. compl.
- es bako sin. compl.
- es bakola sin. compl.
- es bekoe sin. compl.
- es bogyeli sin. compl.
- es gieli sin. compl.
- es gyeli sin. compl.
- eu bagyeliera
- eu bagyeli sin. compl.
- eu bagyeliera sin. compl.
- eu bajele sin. compl.
- eu bako sin. compl.
- eu bakola sin. compl.
- eu bekoe sin. compl.
- eu bogyeli sin. compl.
- eu gieli sin. compl.
- eu gyeli sin. compl.
- fr bagyéli
- fr bajele sin. compl.
- fr bako sin. compl.
- fr bakola sin. compl.
- fr bekoe sin. compl.
- fr bogyeli sin. compl.
- fr gieli sin. compl.
- fr gyeli sin. compl.
- gl bagyeli
- gl bajele sin. compl.
- gl bako sin. compl.
- gl bakola sin. compl.
- gl bekoe sin. compl.
- gl bogyeli sin. compl.
- gl gieli sin. compl.
- gl gyeli sin. compl.
- gn vagyeli
- gn gieli sin. compl.
- gn gyeli sin. compl.
- gn vajele sin. compl.
- gn vako sin. compl.
- gn vakola sin. compl.
- gn vekoe sin. compl.
- gn vogyeli sin. compl.
- it bagyeli
- it bajele sin. compl.
- it bako sin. compl.
- it bakola sin. compl.
- it bekoe sin. compl.
- it bogyeli sin. compl.
- it gieli sin. compl.
- it gyeli sin. compl.
- pt bagyeli
- pt bajele sin. compl.
- pt bako sin. compl.
- pt bakola sin. compl.
- pt bekoe sin. compl.
- pt bogyeli sin. compl.
- pt gieli sin. compl.
- pt gyeli sin. compl.
- tmh Tabagyelit
- tmh bajele sin. compl.
- tmh bako sin. compl.
- tmh bakola sin. compl.
- tmh bekoe sin. compl.
- tmh bogyeli sin. compl.
- tmh gieli sin. compl.
- tmh Gyeli sin. compl.
- zh 俾格米语
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Guinea Equatorial>
Definició
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca baiona, n f
- es bayona, n m
<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>
Definició
Nota
- En algunes zones de Catalunya, la baiona es deixa assecar sense embotir i, en alguns casos, es cobreix d'una capa de pebre negre.
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca baixada, n f
- es bajada
- fr descente
- en descent
<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca baixada, n f
- es bajada
- fr descente
- en descent
<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>
Definició
<Economia > Comerç > Comerç electrònic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del comerç electrònic [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/15/>
- ca baixada, n f
- ca descàrrega, n f
- es bajada
- es descarga
- fr téléchargement vers l'aval
- en download
- en downloading
<Comerç electrònic > Màrqueting i publicitat > Mitjans>